Resultats de la cerca

Capità de milícies, el 1705 fou nomenat batlle de la ciutat i del Regne de Mallorca per les autoritats filipistes i el 1706 per les autoritats austriacistes És autor d’ Olla podrida de vàries notícies i d’algunes particularitats succeïdes així en Mallorca com en algunes altres parts del món , que restà inèdita Es tracta d’un conjunt de 184 notícies històriques numerades, succeïdes entre el 1670 i el 1713, escrites aprofitant espais en blanc de papers, llibres de comptabilitat, etc Eren redactades en català, castellà i llatí Destaquen les notes autobiogràfiques, religioses i relatives a la…

Del cos d’arxius de l’estat, treballà a València 1901-04 i a Madrid 1904-11 Fou catedràtic d’història d’Espanya a la Universitat de València 1911, passà més tard a la Universitat de Barcelona 1918-39 i per motius de salut es traslladà a Madrid, on fou catedràtic d’història medieval La seva tesi doctoral se centrà en La Universidad de Alcalá 1910 estudià les institucions polítiques la diputació, 1919 i culturals la universitat, 1926 de València i de Barcelona la universitat, 1926, 1929 Des del 1913 s’anà dedicant, tanmateix, cada vegada més a l’època dels Reis Catòlics la sèrie…

El seu avi August Thyssen 1842-1926, fou el fundador de l’empresa siderúrgica que donà lloc al grup Thyssen Hütte AG , un dels primers del sector, continuat pel seu pare Heinrich Thyssen-Bornemisza de Kaszon 1875-1947, juntament amb altres activitats financeres i comercials Aquest, que obtingué el títol baronial el 1907, inicià una collecció d’art que Hans Heinrich amplià i completà, principalment amb obres de mestres moderns Comprèn una extensa representació de la pintura europea dels segles XIV al XX, obres dels primitius americans, escultures, joies, esbossos teatrals, etc que formen la…

Era got originari de la regió pirinenca catalanoaragonesa Es refugià a la cort de Carlemany arran de la campanya frustrada d’aquest a Saragossa 778, sens dubte a causa del seu collaboracionisme antiàrab Fou abat de Fleury i d’altres monestirs francesos i a la vegada arquebisbe d’Orleans 798-821 Protegit pels emperadors Carlemany i Lluís I, fou acusat després d’haver participat en el complot del rei Bernat I d’Itàlia contra el darrer, el qual l’exilià a Angers A la presó compongué una de les seves millors poesies, el Gloria laus , que ha entrat a la litúrgia del dia del Ram Entre les seves…

Castell, ara desaparegut, que era situat al nord-est d’Ivars, a l’actual veïnat del mateix nom Fou un castell sota domini de la canònica d’Urgell, la qual tingué disputes durant el segle XII amb els Puigverd, que n’eren castlans El castell és esmentat per primera vegada el 1158, en què Miró Guillem de Puigverd va reconèixer que tenia injustament la meitat del castell i va acceptar que l’havia de posseir pels canonges i que després de la seva mort retornaria a la canònica d’Urgell El mateix Miró Guillem de Puigverd, el 1161, va renunciar a tots els seus drets sobre el castell de…

Exercí de pintor durant els primers anys de la seva vida Com a comerciant introduí millores tècniques en els teixits i intentà la penetració al mercat interior peninsular Com a escriptor proporcionà materials, fins i tot elaborats, al seu germà Fèlix Amat de Palou i a Francisco de Zamora per a llurs treballs econòmics La seva obra pròpia és curta hi destaca l’opuscle Observaciones de un comerciante 1789, escrit contra les opinions de Cabarrús, desfavorables per a la indústria catalana, el qual hagué de rectificar En aquest escrit exposà, per primera vegada a Catalunya, l’…

Cultivà un impressionisme decorativista, que en ocasions mostrà una acusada influència del cubisme Del 1945 al 1948 treballà a l’estudi d’Oleguer Junyent, amb el qual es formà, com també a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi Féu molts apunts de temes de music-hall i de ballet al Rigat i al Liceu, i posteriorment de l'ambient del jazz Exposà per primera vegada el 1949 a la sala Rovira de Barcelona El 1951 anà per primer cop a París, on  exposà, i posteriorment a Nova York També ho féu a Madrid, Bilbao, Santander, Sitges, Palma, París, Filadèlfia, Ulm, Londres i Ginebra, entre…

Apareix per primera vegada al segle XIII, juntament amb la notació modal, concretament en el gènere organum En la notació mensural equival a tres longe , cas en el qual es diu que la maxima és perfecta, o a dues longe , cas en el qual es diu que és imperfecta S’utilitza gairebé sempre al final de la composició per a indicar repòs, o en les veus més greus que durant el Renaixement desenvoluparen el cantus firmus Algunes fonts la denominen duplex longa Es representa mitjançant un petit cap rectangular amb cauda descendent a la seva dreta pot estar acolorida o ser blanca, segons…

Si és collocada entre dues o més notes consecutives del mateix so, té un significat rítmic i prescriu que ha d’unir-se el seu valor en un de sol En aquest sentit apareix utilitzada per primera vegada en la música per a tecla del Renaixement En el cas que una lligadura abraci dues o més notes de so diferent, es tracta d’un signe d’articulació que indica a l’intèrpret una execució legato No apareixen lligadures emprades en aquest segon sentit abans del Barroc En alguns instruments concrets la lligadura indica, més que la mera articulació legato , el recurs tècnic concret a partir…

Quan en el baix es troba la 3a es parla de 1a inversió o acord de sexta quan es troba la 5a es parla de 2a inversió o acord de sexta i quarta es parla de 3a inversió o acord de segona quan la nota més greu és la 7a vegeu l’ex 3 d’ acord La presència de les inversions, que en funció del context sintàctic poden tenir diferents interpretacions acord de sexta , acord de sexta i quarta , suposa una important font de variació i riquesa harmòniques, ja que un mateix acord presenta, segons els seus estats, sonoritats diferents D’altra banda, les inversions amplien notablement les possibilitats…