Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic A la segona meitat del segle XVII, Roig fingí haver trobat, en una notaria de Blanes, una còpia feta a la segona meitat del XV per un servent del cosmògraf Jaume Ferrer de Blanes, a partir d’un original obra del rector de la parròquia de Santa Maria de Blanes, Bernat Boades d’existència documentada, pretesament enllestit el 1420 Roig explica que en feu treure una nova còpia abans que no se’n perdés l’antiga, i la traduí al castellà per preparar-ne una impressió que finalment no es dugué a terme, i que n’incorporà fragments en obres historiogràfiques seves Escrita…

Desenvolupament enciclopèdic Divideix la matèria en dues grans branques belles lletres i ciències naturals i eclesiàstiques, cadascuna subdividida en diverses àrees concretes, que hi són analitzades diacrònicament Des d’un punt de vista historicoliterari, les principals consideracions d’Andrés són que la civilització grecollatina és el fonament de tota la cultura occidental, la continuïtat de la qual assoleix el punt àlgid al s XVI, per bé que en l’evolució històrica de la cultura europea hi ha hagut dues “restauracions”, la de l’edat mitjana, pel contacte amb la civilització hispanoàrab en…

Vida i obra Germana de Josep Sebastià Pons i coneguda amb el pseudònim de Simona Gay Procedent d’una família benestant de la Catalunya del Nord, fou induïda a casar-se molt jove amb un funcionari francès, vint anys més gran que ella, fet que influí decisivament en la seva vida Es traslladà a París, on residí molts anys i on el seu marit exercia de magistrat Començà les seves collaboracions a la premsa catalana a La Revista , “La Nau” i “Clarisme”, i escriví també en publicacions rosselloneses com “Tramontane” 1956-65 Guanyà diversos premis en certàmens poètics i obtingué la flor…

Les matèries tintòries Origen natural dels principals colors a mitjan segle XIX Barcelona es convertí en una gran productora de teles estampades durant els darrers anys del segle XVIII i primers del XIX Eren les “indianes”, que mereixen un capítol a part, dintre del volum dedicat als industrials cotoners Una indiana és un teixit cru al qual s’incorporen unes matèries tintòries que li donen color o colors, amb un disseny o dibuix determinat El color industrial no és un element que s’apliqui exclusivament als teixits estampats Hi ha d’altres produccions que també demanen el color…

El trefilatge i les aplicacions del filferro El trefilatge és l’operació que consisteix a reduir el gruix d’un producte metallúrgic, fent-lo passar per tracció per forats calibrats, cada vegada més estrets, d’una sèrie de fileres d’acers especials A nivell industrial els metalls utilitzats eren el ferro i el llautó, un aliatge de coure i zinc, anomenat també coure groc al segle XIX En joieria el trefilatge era aplicat a metalls preciosos com l’or o la plata La primera matèria del filferro era la barra rodona de ferro, obtinguda en una siderúrgia després d’un procés de laminació Consta que el…

Triadors a la fàbrica de Josep Batet, Fill, en una postal de començament de segle El primer Batet que s’establí com a surer taper va ser Benet Batet, l’any 1801 Era una de les moltes empreses petites establertes, amb 60 obrers el 1833 La segona generació va ser la de Josep Batet i Granés, el qual li donà un bon impuls La tercera generació, amb Josep Batet i Camps, fou la decisiva El tercer Batet fou també el qui es preocupà de mecanitzar les operacions de la indústria surera El 1881 serà el primer del sector a installar a casa seva la màquina de fer taps de l’industrial terrassenc Miquel…

Per on començar una història de Catalunya Quines han de ser les fronteres espacials d’aquest subjecte històric Catalunya és un poble o un territori Aquests interrogants adquireixen sentit només si creiem que Catalunya és una comunitat, que s’ha anat formant i transformant històricament, i amb aquesta evolució ha anat creant i modelant l’espai de la seva convivència, fonent-se poble i territori Qüestionaments com aquests permeten que el viatge de l’historiador no sigui només unidireccional d’avui cap ahir, carregat de presentisme, sinó que emprengui les dues direccions també d’ahir cap avui,…

Tres homes de la casa Bender Anunci de Fills de HA Bender Anuario de la Exportación , 1901 Fills de HABender era la primera empresa surera al final de segle Bender era el nom d’una família i d’una empresa surera alemanya amb seu a Frankental Baviera Era una empresa manufacturera i al començament comprava la primera matèria a l’Empordà La seva sucursal empordanesa, a Sant Feliu de Guíxols, s’establí el 1851 i aleshores era purament comercial comprava el suro i l’exportava a Alemanya, on el treballaven Cap al final del segle XIX el comerç es convertí en fàbrica a nom de Fills de H A Bender En…