Resultats de la cerca
Es mostren 166339 resultats
El que cal saber del preservatiu o condom
El preservatiu o condom és una mena de funda de plàstic que es colloca sobre el penis erecte adaptant-s’hi perfectament, de manera que en produir-se l’ejaculació l’esperma alliberat queda retingut al seu interior Per tal que no es deteriorin, els preservatius s’han de guardar en un lloc fresc i sec, ja que la calor i la humitat els poden alterar, i no s’han de dur gaire temps a la butxaca No s’han d’utilitzar preservatius fabricats més de dos anys abans, o que depassin la data de caducitat indicada en la capsa El preservatiu s’ha de collocar quan el penis està erecte, sense deixar bosses d’…
Josep Callís i Marquet
Periodisme
Agronomia
Pèrit agrònom i periodista.
Fill del mestre d’obres i autor teatral Marià Callís i Collell Fundà, juntament amb Lluís B Nadal, la societat catalanista Catalunya Vella 1902, en la qual ocupà el càrrec de secretari, i fou director de la Cámara Agrícola Ausetana 1903 i el delegat de Vic de la Càtedra Agrícola Pere Grau 1908 El 1906 va participar en el Primer Congrés Internacional de la Llengua catalana i, en l’àmbit periodístic, fou president de l’Associació de Premsa de Vich 1931, vocal de l’Associació de Premsa Catalanobalear 1932 i membre del Círcol Literari de Vich Des del 1933, signant com Galderic i com Isidro de…
Galceran de Pinós
Sant Esteve i sant Genís rescatant Galceran de Pinós i el seu company de presó, en una taula del retaule de Sant Esteve, de Pau i Rafael Vergós
© Fototeca.cat
Història
Noble, senyor de Pinós (Galceran II de Pinós), Vallmanya, l’Espà, Gósol, Saldes i Quer Foradat, pels quals prestà jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona i Cerdanya (1117-31), dominis als quals afegí, per concessió de Ramon Berenguer IV (1134), els castells de Sant Martí de Tous, Queralt i Miralles, els quals, però, no romangueren dins els dominis familiars.
Figurà sovint en el seguici d’ambdós comtes i fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III 1130 El 1141 fou un dels signants del pacte de Carrión entre Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella Ell, o potser el seu fill, representà el comte en un plet que aquest tenia amb Pere de Puigverd pels castells de Piera i Prenafeta el 1157 Sembla que ha d’ésser ell el protagonista de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles , segons la qual Galceran de Pinós, com a almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria 1147 i hi caigué presoner Els sarraïns demanaren…
antimentalisme
Lingüística i sociolingüística
Concepció que, més o menys expressa, predominava en la lingüística del final del segle XIX i del començament del XX.
Pot ésser resumida en les tres tesis següents primera, l’aprenentatge del llenguatge és un procés d’habituació i de condicionament per repetició, i l’infant que hi és sotmès no practica cap operació intellectual d’ordre superior segona, els parlants d’una llengua no tenen cap consciència dels recursos de què fan ús, i és per això que els canvis, particularment el canvi fonètic, procedeixen d’una manera cega i sense trobar cap resistència tercera, al lingüista que estudia una llengua li és, doncs, vedat de deixar-se guiar pels judicis dels parlants, i ha de descobrir ell tot sol i des de fora…
Avicebró
Filosofia
Literatura
Judaisme
Nom amb què fou conegut als Països Catalans Šělomó ibn Gabirol, poeta i filòsof jueu andalusí.
Visqué gran part de la seva vida a Saragossa És considerat el millor poeta medieval en hebreu escriví poesies profanes molt influïdes, en la forma i en el contingut, per la poesia en àrab i excellí en les religioses, en les quals són combinades les creences jueves amb idees neoplatòniques, especialment en el Kéter malkut ‘Corona reial’, llarga composició en prosa rimada, amb una primera part latrèutica i una segona part més íntima Però la seva anomenada universal prové del camp de la filosofia fou el neoplatònic hebreu més notable i exercí influència en els autors hebreus i en l’escolàstica…
Guy Verhofstadt

Guy Verhofstadt
© Parlament Europeu
Política
Polític belga.
Llicenciat en dret per la Universitat de Gant, fou secretari de Willy De Clercq, president del Partit Liberal Flamenc PVV President del PVV des del 1982, el 1985 fou elegit diputat, i fou ministre d’Economia del Govern de Wilfried Martens Després de la caiguda del Govern es convertí en el líder de l’oposició El 1991 abandonà el PVV per incorporar-se al Vlaamse Liberalen en Democraten VLD Després de la victòria electoral del VLD en les legislatives del 1999, al juliol esdevingué primer ministre d’un Govern de coalició amb els socialistes i els Verds, en el primer Govern belga sense els…
creixement
Biologia
Increment de la mida o del nombre de cèl·lules, organismes o poblacions.
El creixement és una característica essencial dels éssers vius, bé que els virus únicament creixen en nombre, però no pas en mida El creixement dels organismes vius és degut al metabolisme assimilació de materials del món exterior, la qual cosa el diferencia d’altres tipus de creixements, com el dels cristalls formats d’una dissolució saturada, el de les estalactites o el dels núvols El creixement de les poblacions no és continu En general, és lent al principi, després s’accelera i finalment s’estabilitza La rapidesa del creixement és representada comunament per una corba de creixement, que…
premi Nèstor Luján de novel·la històrica
Literatura catalana
Premi literari en llengua catalana convocat anualment i editat per Editorial Columna des del 1997.
Relació de guardonats 1997 Terra d’oblit d’Antoni Dalmau 1998 El mestre de Kheops d’Albert Salvadó 1999 La segona mort de Shakespeare de Jordi Mata 2000 L’avi Confessions íntimes de Francesc Macià d’Alfred Bosch 2001 Sibilla, la plebea que va regnar de Ramon Borrell 2002 George El perfum dels cedres de Gabriel Janer i Manila 2003 L’any dels francs d’Albert Vilaró 2004 La pell de la revolta de Jordi Sierra i Fabra 2005 La gran concubina d’Amon d’Albert Salvadó 2006 Intrigues de palau de Maria Carme Roca 2007 Forasters de Rafael Vallbona 2008 La venjança del bandoler de Martí Gironell 2009 Rere…
Alfons Tormo
Cinematografia
Actor i director.
Vida Provinent de la sarsuela, fou una gran figura del vodevil i membre assidu de la companyia de Josep Santpere El 1910 feu d’operador de la Cabot Films al costat de Fructuós Gelabert, Andreu Cabot i Godofredo Mateldi Amb aquesta productora escriví, dirigí, fotografià i protagonitzà La intrusa 1917, amb Carme Villasan, Ramon Quadreny i Pau Pou de Vendrell També formà part de l’elenc d’actors dels primers anys de la Studio Films –productora amb referència pels intèrprets provinents del teatre còmic i el vodevil– i encarnà papers en la majoria dels disset capítols de Cuentos Baturros 1915-16,…
Guillem Mir
Cronologia
Historiografia catalana
Cronista.
Membre d’una família relacionada des d’antic amb el govern municipal, ocupà el càrrec de jurat de València els anys 1477, 1484 i 1489 Entre el 1484 i el 1492 escriví un Llibre fet e ordenat perque se haja memòria axí dels jurats com dels oficials de la ciutat de València y actes senyalats que són stats fets axí en la ciutat de València com fora de ella , un dietari que comença amb les paraules ” En nom de Déu, lo present libre fet e ordenat segons stà perquè se haja memòria axí dels jurats com dels officials de la ciutat de València en actes senyalats que són stats fets axí en la ciutat de…
, ,