Resultats de la cerca
Es mostren 3580 resultats
BRICS+
Economia
Política
Organització intergovernamental de caràcter polític i econòmic.
Formada el 2009 pels estats del Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina —amb el nom de BRIC —, el 2010 s’incorporà Sud-àfrica i adoptà el nom de BRICS —l’acrònim respon a les sigles en anglès d’aquests cinc països— L’any 2024 n’entraren a formar part sis països més —Egipte, Iran, Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita i Etiòpia—, fet que portà a canviar el nom per l’actual de BRICS+ Per l’extensió, la població i els recursos, aquests estats constitueixen les primeres potències dels països dits emergents estats situats fora del món tradicionalment considerat desenvolupat i que, en relativament pocs…
Lobsang Sangay
Política
Polític tibetà.
Nascut en un assentament d’exiliats a l’Índia, es graduà en arts a la Universitat de Delhi i el 1996, gràcies a una beca Fulbright, obtingué un màster en dret a la Universitat de Harvard, on l’any 2004 es doctorà amb una tesi sobre l’exili tibetà, que rebé un premi a l’excellència de la l’Escola de Dret d’aquesta universitat Posteriorment hi continuà els treballs acadèmics sobre dret internacional, dret polític i resolució de conflictes Inicià molt aviat la carrera política, i el 1992 fou elegit el membre més jove del Congrés de la Joventut Tibetana Des de la seva posició acadèmica ha estat…
Jaume Huch i Camprubí
Literatura catalana
Escriptor, editor i mestre.
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, posteriorment realitzà un postgrau en Teoria i Crítica del Teatre 1990 i un màster en Estudis Internacionals Com a escriptor s’ha dedicat a la poesia, a la narrativa i al teatre, aquestes últimes, a més, per al públic adult i juvenil Amb el pseudònim de Mitus Stampa , ha publicat, entre d’altres, les narracions Ming, Ping i les sirenes 1987, L’elefant i la cuca de llum 1999, finalista del premi Apelles Mestres 1999, El timbaler del Bruc 1999, En Xucla Fort i la Fina Violina 2001 i El doctor Espiadimonis i el senyor…
Joan Maria Nin i Gènova

Joan Maria Nin i Gènova
© La Caixa
Economia
Economista i advocat.
Estudià a la Universitat de Deusto i és màster en lleis per la London School of Economics and Political Sciences Començà la seva carrera a l’antic Banco Hispano Americano, del qual fou director internacional el 1980 En 1978-1980 formà part de l'equip del ministeri per les negociacions amb les Comunitats Europees Després de la constitució del Banco Central Hispano el 1992, en fou nomenat director general i territorial de Catalunya i, en fusionar-se aquesta entitat amb el Banco de Santander, passà a formar part de la comissió directiva de l’entitat, fins el 2002 Aquest any s'incorporà al Banc…
Avelino Corma i Canós

Avelino Corma i Canós
© The Royal Society
Química
Químic.
Es llicencià en química a la Universitat de València el 1973 i es doctorà a la Universidad Complutense de Madrid Ha treballat en el departament d’enginyeria química de la Queen’s University, a Kingston Canadà i en el Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Des del 1990 dirigeix l’Institut de Tecnologia Química de València Universitat Politècnica de València — CSIC Les seves investigacions se centren en els catalitzadors i processos catalítics Ha publicat més de 600 articles d’investigació en revistes nacionals i internacionals, i la seva recerca ha donat lloc a més de…
Jin Xie
Cinematografia
Director cinematogràfic xinès.
Estudià art dramàtic a Sichuan, on es familiaritzà amb els grans dramaturgs occidentals Després de la revolució 1949 entrà a treballar en uns estudis cinematogràfics de Xangai, i el 1953 codirigí el seu primer film, influït pel cinema soviètic Després de dos films, el 1957 rodà Nu lan wu hao ‘Jugadora de bàsquet número cinc’, 1957, la seva primera producció clarament personal De les següents pellícules, en les quals intentà distanciar-se de les directrius imposades des del partit comunista, sobresurten Hong se niang zi jun ‘El destacament femení roig’, 1961 i Wutai jiemei ‘Dues germanes de l’…
Joandomènec Ros i Aragonès

Joandomènec Ros i Aragonès
© IEC / Jordi Pareto
Biologia
Ecòleg.
Doctor en biologia per la Universitat de Barcelona 1973, dirigí els equips d’ecologia de les universitats de Múrcia i Barcelona, i des del 1986 és catedràtic d’ecologia de la Universitat de Barcelona Està especialitzat en ecologia marina, i de manera particular en els organismes i comunitats bentònics marins És autor d’una dotzena de llibres, entre els quals Els sistemes naturals de les illes Medes 1984, Topics in Marine Biology 1989, La extinción de especies animales y vegetales 1995, Objectiu Antàrtida diari de bord d’una campanya oceanogràfica 1999 i Vora el mar broix Problemàtica…
Els Marges
Literatura catalana
Historiografia catalana
Revista quadrimestral de llengua i literatura, fundada a Barcelona el 1974 per Joaquim Molas.
Publica treballs d’investigació, de crítica i de creació literàries, preferentment sobre temes catalans Se centra bàsicament en l’època contemporània, tot i que inclou també estudis sobre temes de l’època moderna i fins de la medieval Dedicada amb preferència a l’estudi de la llengua i la literatura catalanes, sovint publica traduccions al català de textos cabdals de la crítica i de la lingüística internacionals Dirigida pel mateix Molas fins el 1991, després passà a ser codirigida per Jordi Castellanos i Josep Murgades , i aquest darrer assumí en solitari el càrrec a la mort de…
,
John Christopher Williams
Música
Guitarrista australià.
Fou alumne del Royal College of Music de Londres, ciutat on el 1952 la seva família fixà la residència Debutà a la capital britànica el 1955 i a partir del 1957 perfeccionà la seva tècnica amb Andrés Segovia a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Entre el 1960 i el 1973 fou professor del Royal College of Music Des del començament dels anys seixanta ha dut a terme nombroses gires internacionals, fet que l’ha convertit en un dels guitarristes més populars de la segona meitat del segle XX El seu repertori inclou compositors com M Giuliani, A Vivaldi, N Paganini o J Rodrigo i també…
Orquestra de Cleveland
Música
Orquestra creada el 1918 pel director rus Nikolaj Sokolov, amb seu al Severance Hall (1931) de Cleveland.
Des dels seus inicis s’ha dedicat a la divulgació de la música mitjançant gires nacionals, concerts educatius, gravacions comercials i programes de ràdio, a més dels concerts d’abonament que ofereix a la seva seu A Rodzinski 1933-43 i E Leinsdorf 1943-46, que succeïren Sokolov al capdavant de l’orquestra, seguiren la línia marcada pel seu primer director L’arribada a la direcció musical de G Szell 1946, però, suposà l’inici d’un nou període per a l’Orquestra de Cleveland S’incrementà el nombre de músics i s’allargà la temporada de concerts També fou en aquesta etapa que es fundà…