Resultats de la cerca
Es mostren 64169 resultats
impressionisme
Petit nu en blau , de Renoir (1841-1919)
© Corel Professional Photos
Art
Corrent estètic iniciat i desenvolupat sobretot a França al darrer quart del s XIX.
Consisteix, de fet, en una darrera etapa del naturalisme, nom que en un principi fou sovint emprat per a designar-lo, perquè aguditzà la recerca d’una realitat més autènticament reflectida que en la pintura anterior Centrant-se en temes tan prosaics i quotidians com els del realisme, els impressionistes els pintaven, però, in situ , com en una instantània fotogràfica —cal recordar el lligam que els unia amb Nadar— i molt sovint en una sola i ràpida sessió, i aconseguiren visions fugaces que, en ésser exposades, desferen la diferenciació convencional entre esbós i obra definitiva D’altra banda…
substitució lingüística
Lingüística i sociolingüística
Procés sociocultural per mitjà del qual una llengua o varietat lingüística dominant s’imposa, totalment (lingüicidi) o parcialment (bilingüisme, disglòssia), sobre una altra.
El procés de signe contrari, que tendeix a restablir l’ús de la llengua o varietat dominada, és el de normalització lingüística Als Països Catalans s’han produït, des dels s XVI-XVII processos de substitució a favor del castellà i del francès, parcialment contrarestats, i de manera molt desigual, pel procés de normalització lingüística contemporani
corrent de Humboldt
Corrent d’aigua freda (entre 15° i 19°C) de l’oceà Pacífic que, en direcció S-N, passa per la costa occidental de l’Amèrica del Sud i s’interna, a l’altura de les illes Galápagos, cap a l’oceà Pacífic.
Porta unes grans quantitats de plàncton i, per tant, també de peixos, que afavoreixen alhora l’existència dels ocells marins formadors del guano amb llurs excrements Periòdicament varia el curs o s’interromp a causa dels corrents d’aigua calenta procedents del tròpic, per la qual cosa el cicle descrit anteriorment resta interromput i provoca la mort de milions d’ocells
punt de bola
Gastronomia
Punt de cocció d’un xarop entre 120 i 130 °C, en què el xarop agafa forma de bola quan s’agafa, amb els dits, d’una cullera que s’ha submergit en un recipient amb aigua freda o amb aigua amb gel.
Segons la consistència més tova o més dura de la bola, el punt de bola es divideix en punt de bola fluix la bola és de consistència tova i s’aixafa fàcilment amb els dits i punt de bola fort la bola és compacta i costa d’aixafar amb els dits Algunes fonts estableixen també un estadi intermedi el punt de bola mitjà
Observança
Moviment de reforma de l’orde franciscà que s’inicià a Itàlia al s XIV i s’estengué arreu d’Europa des de la fi d’aquell segle.
Pollestres
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana estesa al s. de Perpinyà, a la confluència de la Rard i de la Canta-rana.
El territori, intensivament conreat, és dedicat gairebé exclusivament a les vinyes 1 074 ha, 1 030 el 96% de les quals a vins de denominació d’origen controlat i 965 a vins de qualitat superior Hi ha una petita extensió de fruiterars i d’hortalisses Cooperativa agrícola amb uns 40 000 hl de capacitat magatzems de venda i elaboració de ceràmica, de mobles i empresa de construcció Travessen el terme de s a N la carretera i l’autopista El poble 43 m alt és al voltant de l’església parroquial, romànica s XI i XII
cordes vocals

Cordes vocals
© Fototeca.cat/ Studi Ferrer
Música
Plecs o llavis simètrics, a dreta i esquerra del tub respiratori, en direcció anteroposterior, que poden vibrar quan s’afronten a la línia mitjana.
Són situades dins la laringe Aquesta té una estructura cartilaginosa i lligamentosa Cada corda vocal està formada per un lligament, un múscul i una mucosa que la recobreix Els lligaments vocals s’insereixen per davant al cartílag tiroide, fins als cartílegs aritenoides per darrere, amb la qual cosa es crea un angle agut entre ambdues cordes Les cordes s’obren en inspirar i es tanquen en la fonació L’espai triangular que existeix entre elles s’anomena glotis En illuminar-les amb una llum freda, destaquen pel seu color blanc nacrat causat per llur pobra…
Plana Litoral Valenciana
Pla costaner, el més extens dels Països Catalans, que s’estén, sense discontinuïtats notables, de la Plana Alta a la Safor.
La seva formació geològica és recent, car procedeix dels materials arrossegats a les acaballes del Terciari en els sistemes Ibèric i Prebètic i dipositats d’aleshores ençà Aquest arrossegament ha estat bàsicament obra del Millars, el Palància, el Túria, el Xúquer i el riu d’Alcoi L’acumulació de materials ha estat tan considerable que ha originat un moviment lent de subsistència o enfonsament de la plana La línia litoral, però, s’ha mantingut força estable durant el Quaternari gràcies a la collaboració dels corrents marins, que, juntament amb el vent, regularitzaren els cordons de dunes fins…
Rocafort
Fortalesa
Antiga fortalesa del terme de Martorell (Baix Llobregat), situada en un puig sobre l’Anoia, al S de la vila.
Pertanyia als Castellvell, que al principi del s XII hi fundaren el priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort Queden restes de murs, flanquejats de torres rodones, entorn de les ruïnes de l’església de Sant Genís
art canadenc
Art
Art desenvolupat al Canadà per les poblacions d’origen europeu que s’hi establiren.
Al segle XVII es perfila ja un art plenament afrancesat, que es manifesta en retratistes com Claude François, dit Frère Luc 1614-85 L’arquitectura religiosa, molt austera, s’enriquí al segle XVIII amb les talles, entre les quals sobresurten les dels membres de dues dinasties d’escultors els Levasseur, originaris de Normandia, el més important dels quals és Pierre Noël Levasseur 1690-1770, i els Baillargé, del Poitou, amb l’escultor, pintor i arquitecte François Baillargé 1678-1781 sobresurt també Philippe Lièbert 1732-1804 François Ranvoyzé 1739-1819 i Laurent Amyot 1764-1839…