Resultats de la cerca
Es mostren 18353 resultats
ferrocarril metropolità
Transports
Ferrocarril destinat al transport ràpid de viatgers per l’interior d’una ciutat.
La seva aplicació es limita essencialment a grans ciutats o conurbacions de més d’un milió d’habitants, on l’alta capacitat de transport justifica les despeses de la installació El seu recorregut és generalment subterrani, o elevat en viaducte, per tal de no interferir en el trànsit urbà Les estacions són situades a poca distància les unes de les altres uns 600 m i hom estableix una xarxa de línies enllaçades per estacions de correspondència Les estacions subterrànies solen disposar d’ascensors i d’escales mecàniques Les andanes són al mateix nivell dels vehicles, per tal de facilitar l’…
Paterna
Ajuntament de Paterna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, estès a l’esquerra del Túria (límit sud-occidental del terme), al NW de la ciutat de València i enfront del terme de Manises.
El territori, pla al sector oriental, dins la plana alluvial del Túria, s’alça vers l’W en una sèrie de turons que formen la transició de l’Horta i el Camp de Túria, coberts en part per pinedes i per matollar El secà 900 ha ocupa les parts menys planes i es troba en regressió els darrers anys a causa de les construccions industrials i residencials els principals conreus són els garrofers 777 ha, la vinya i les oliveres El regadiu, que ocupava unes 750 ha el 1985, es localitza als sectors més baixos l’aigua prové, en part, del Túria a través de les séquies de Montcada, Tormos i Mestalla, i en…
Llotja de Lleida
Arquitectura civil
Edifici d’us públic polivalent de la ciutat de Lleida, situat a l’àrea de l’antic Mercat Central de Fruites del barri de Pardinyes, a la riba del Segre.
El formen un palau de congressos i un teatre-auditori De perímetre quadrangular, l’edifici té sis plantes, dues de les quals subterrànies destinades a aparcament, i n'és l’element característic la volada dels pisos superiors en contrast amb la superfície reduïda de la planta baixa La superfície total sobre el terra és de 19185 m², i consta de dos espais principals un auditori amb capacitat per a mil persones, i un segon espai consistent en dues sales de congressos de 400 i 200 places, respectivament, dues sales multifuncionals i un vestíbul L’accés principal des de l’entrada és situat al…
Valldeix

Ermita de Santa Rita de Valldeix
Josep Ramis (CC BY-NC-ND 2.0)
Veïnat
Veïnat del municipi de Mataró (Maresme), al nord de la ciutat, al peu de la serra de can Bruguera, a la vall de la riera de Valldeix o de Sant Simó (que desemboca a la mar, a llevant del nucli urbà).
L’alou de Valldeix és esmentat ja el 1024, i l’església de Sant Sadurní de Valldeix el 1066, i durant la baixa edat mitjana tingué també l’advocació de Santa Cecília El 1517 i el 1848 fou reedificada des de la segona meitat del segle XVIII s’hi féu popular la devoció a santa Rita Fins a mitjan segle XX ha estat format per un conjunt de masies, però durant els darrers decennis ha anat formant-se, a la part més propera a la ciutat, un barri obrer Sovint han estat utilitzades les grafies deturpades de Vall-lleix, Batlleix i Vatlleix
Montmartre
Vista parcial del típic mercat d’art de Montmartre, centre turístic de la ciutat de París, capital de França
© A. Bachs
Turó
Turó situat a la part nord de París, que dóna nom al districte XVIII.
Segons la llegenda, hi foren martiritzats sant Dionís i els seus companys per això hi fou aixecat un monestir, del qual resta l’església de Saint-Pierre s XII, una de les més antigues de París Havent conservat, fins a la fi del s XIX, l’aspecte d’un poblet, el 1875 hi fou construïda la basílica del Sacré-Coeur També esdevingué centre de la vida bohèmia, especialment artística Hi residiren nombrosos artistes, entre els quals hom pot esmentar Picasso i els catalans RCasas, SRusiñol, MUtrillo, EClarassó, Manolo i PGargallo Bateau-Lavoir Actualment ha perdut aquest caràcter i ha esdevingut centre…
Òstia

Restes d’un mesaic d’Òstia
© Fototeca.cat - Corel
Ciutat antiga
Antiga ciutat romana situada a la desembocadura del Tíber, a la vora de l’actual vila i estació balneària homònimes (Lido d’Òstia), a la província de Roma.
Fundada, segons la tradició literària, per Anc Marci, les excavacions han demostrat que les restes més antigues daten del s IV aC, època en què fou construït el castrum Colònia militar, residència del quaestor ostiensis , tingué una gran importància com a base d’avituallament naval Saquejada per Mari i reconstruïda per Sulla al sI aC, fou notablement enriquida amb tota mena d’edificis per August Claudi la dotà d’un port nou, i a l’interior de la ciutat es multiplicaren els horrea o dipòsits d’emmagatzematge de gra Sota Adrià i els Antonins es convertí en centre de residència de les famílies…
Vilablareix

Vista del poble de Vilablareix, amb la parròquia de Sant Menna (Gironès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, situat a la vall mitjana del Güell, a l’àrea d’expansió de la ciutat de Girona.
Situació i presentació Forma el termenal nord-occidental la riera de Mus, que separa el municipi del de Bescanó Al N limita amb Salt, a l’E amb Girona sector de Palau-sacosta, al SE amb Fornells de la Selva i al S, pel puig de Sant Roc i el Güell, amb Aiguaviva El terreny és eminentment pla, excepte al SW, on s’aixeca el puig de Sant Roc, amb petites zones de bosc de pins i alzines El poblament és sobretot disseminat hi ha el poble de Vilablareix, que dóna nom al municipi, el veïnat del Perelló, cap administratiu, la caseria de la Farigola i la urbanització del Mas Aliu, compartida amb…
Susa

Fris dels Arquers, provinent del palau reial de Susa (Musée du Louvre)
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Iran, situada a la riba del Kārūn, uns 325 km a l’E d’Eşfähān.
Correspon a l’actual Sus La prehistòria hi és representada per la cultura Susa I , relacionada amb la d’Al-'Ubaid 4300-3500 aC, de la qual ha estat trobada una ceràmica d’una gran qualitat, pintada, i per una fase de transició que correspon al període d’Uruk 3500-3100 aC La fase Susa II , ja protohistòrica, és relacionada amb el període de Jamdat Nasr 3100-2700 aC A partir de l’època històrica s’inicia el període elamita, durant el qual Susa fou la capital de l’Elam En poder, primer, de la dinastia autòctona d’Awan ~2400-2230 aC, estigué sotmesa després, com la resta del país, al regne d’…
àrea metropolitana
Dret administratiu
Agrupació territorial superior al terme municipal d’una gran ciutat, i que normalment inclou diversos municipis, per a l’endegament dels serveis públics que exigeixen una gestió o planificació sobre un territori més extens.
La forta concentració urbana de moltes grans ciutats en provoca un creixement en extensió fins a arribar, sovint, a municipis veïns, i això exigeix de planificar-se urbanísticament i d’endegar molts de llurs serveis accessos, transports, serveis de subsol, etc amb un tractament que englobi tots els municipis afectats exigeix també normalment la creació d’un organisme amb representativitat política, competència administrativa i mitjans econòmics suficients per a decidir sobre les actuacions públiques d’aquesta àmplia zona El concepte d’àrea metropolitana ha experimentat una certa evolució els…
Reims
Ciutat
Ciutat del departament de Marne, a la Xampanya, França, situada a les vores del riu Vesle, afluent de l’Aisne, i del canal Marne-Aisne.
Juntament amb Épernay és el centre industrial del districte xampanyer La ciutat sembla aïllada en una petita conca, tancada a l’W i al S per la costa de l’Illa de França, però en realitat es troba situada en un lloc de pas a la ruta de la Mediterrània a la mar del Nord pel Roine, i disposa d’una bona xarxa de carreteres i d’un dels ports fluvials més importants de França A part la xampanyera, altres indústries són les de muntatge d’automòbils, d’equipament aeronàutic, alimentària i de la confecció Capital de la tribu gàllica dels remi, els romans l’anomenaren Durocortorum i la convertiren en…