Resultats de la cerca
Es mostren 6497 resultats
Castell de Nerca (Peralta i Calassanç)
Art romànic
El castello illo de Nercha amb tots els seus termes i pertinences fou adscrit l’any 1090 al castell de Calassanç pel comte Ermengol IV d’Urgell, el qual se’l reservà en la infeudació que féu de l’esmentada fortalesa de Calassanç al comte Ramon IV del Pallars Jussà Es tractava, per tant, d’un alcàsser secundari en el sistema militar de la vall de la Sosa, bé que en aquells moments la seva possessió devia tenir un alt valor estratègic Hom sap que el comte Ermengol IV d’Urgell el va conquerir durant la mateixa campanya que el portà a conquerir Calassanç i, probablement, el va fortificar Després…
Santa Magdalena d’Arnes
Art romànic
La vila d’Arnes és situada a la banda de tramuntana del terme, a 508 m d’altitud, en un turonet prop del riu d’Algars El lloc d’Arnes sembla que fou conquerit definitivament pel rei Alfons I pels volts del 1163, i vinculat a la comanda templera d’Horta de Sant Joan De la seva primitiva església parroquial, dedicada a santa Magdalena, es desconeix el lloc d’ubicació dins el nucli urbà més antic Tot i això, hi ha referències a la seva existència els anys 1279 i 1280 en la relació de la dècima papal, on consta que el seu rector pagà 36 sous per cadascun dels anys esmentats Á l’inici del segle…
Vila fortificada de Baó
Art romànic
L’any 1173, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó va autoritzar l’abat del monestir de Sant Miquel de Cuixà, senyor d’ençà del segle X de la vila de Baó, a construir “una fortificació o clos tan fort com fos possible, feta de terra o de pedres, i també una torre i uns valls” Sembla que també hi devia haver un castell, ja que l’any 1261 hom troba documentada l’existència de Pere Berenguer, castlà de Baó El 1478 fou venuda una casa situada a la fortalesa del lloc de Baó Actualment, d’acord amb els estudis fets per Bayrou i Castellví, sembla que en aquesta població hi ha restes d’un recinte que fa…
Hematèmesi
Patologia humana
És anomenada hematèmesi l’expulsió de sang amb els vòmits Per tal que tingui lloc una hematèmesi, cal que prèviament s’hagi produït una hemorràgia a l’esòfag, l’estómac o el duodè quan les hemorràgies s’esdevenen més enllà del duodè, la sang abocada al tub digestiu és expulsada de l’organisme amb les deposicions La sang que es presenta en els vòmits pot ésser vermella, quan és sang fresca, o bé fosca, quan es troba coagulada o parcialment digerida, després de romandre algunes hores a l’estómac En aquest darrer cas, els coàguls de sang solen adquirir una consistència viscosa i s’adhereixen als…
Castell de Toralles (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Al cim del Montpetít, al nord-est de Sant Martí de Toralles, hi ha les ruïnes d’una construcció Francesc Monsalvatje esmentava que hi havia les restes d’un antic edifici, del qual encara es conservava la cisterna Segons aquest autor, d’acord amb la tradició popular, era un convent de monges ell, però, creia que era un petit castell que depenia dels comtes de Besalú i que hom pot identificar amb el Castellar de la Muntanya Pere Català i Roca, en canvi, més aviat l’identifica amb el castell de Toralles, documentat al segle XI “ castrum de Toraies ”, en un plet que hi hagué contra Galceran de…
Els exercicis de relaxació
La relaxació o recuperació comprèn l’execució d’una sèrie d’exercicis o l’adopció d’una sèrie de postures que cal realitzar en finalitzar cada sessió d’entrenament, i que tenen com a objectiu evitar les contractures musculars derivades del treball muscular intens, així com facilitar l’eliminació de les restes metabòliques que produeix el treball muscular Cal que la durada d’aquests exercicis sigui d’uns 5 minuts La mecànica dels exercicis de relaxació consisteix concretament a estirar els músculs i les articulacions que prèviament han estat sotmesos a un treball intens Els exercicis de…
Bonifaci Ferrer
Literatura catalana
Jurista i eclesiàstic.
Vida i obra Germà de Vicent ↑ Ferrer , estudià a Lleida i a Perusa, i es doctorà a Lleida en dret civil i eclesiàstic i en teologia Fou professor de dret a València 1376 Sembla que en morir la seva esposa i les seves cinc filles arran de la pesta del 1394, ingressà a la cartoixa de Portaceli el 1396, on fou mestre de novicis, procurador i prior 1400 Fou compromissari per València al compromís de Casp 1412 El 1416 se separà, amb el seu germà Vicent, de l’obediència de Benet XIII i es retirà a Valldecrist, on morí l’any següent Les seves restes, tingudes en fama de santedat i de miracles,…
refugi d’Ulldeter
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Setcases (Ripollès).
Situat al circ d’Ulldeter, al costat del massís del Gra de Fajol, a 2235 m d’altitud Es tracte del primer refugi del Pirineu peninsular i fou impulsat pel Centre Excursionista de Catalunya CEC sota la presidència de Cèsar August Torras El primer xalet refugi era un edifici noucentista dissenyat per Jeroni Martorell, que fou inaugurat el 25 de juliol de 1909 a prop del naixement del Ter, a la carena del puig dels Lladres A mitjans del segle XX es decidí construir un nou refugi més compacte i adaptat als nous temps, que s’inaugurà el 29 de juny de 1959 a 150 m del precedent, del qual encara es…
Coves fortificades de la Corba o de Ribes (Campelles)
Art romànic
Situació Detall d’una de les obertures que presenta una de les coves V Hurtado AI punt quilomètric 115,7 de la carretera N-152, de Barcelona a Puigcerdà, al lloc anomenat Pont de la Corba, justament al punt més estret del Congost que forma l’entrada de la vall de Ribes i on coincideixen, l’un a tocar de l’altre, el riu Freser, la carretera i la via del tren, hi ha situades, a mitja paret de la roca i a una altura d’uns 25 m, diverses coves o balmes Hom ha pogut comprovar l’existència en dues d’elles, les més grans, situades a banda i banda del pas, de restes de paraments o de murs defensius…
Sant Salvador de Guardiola
Art romànic
Situació Restes de l’absis de la nau principal de la desapareguda església Hom hi pot veure un aparell robust, fet amb blocs de pedra de mides mitjanes, disposats ordenadament en filades horitzontals i collocats a trencajunt A Mazcuñan-F Junyent Les restes de l’església de Sant Salvador són situades en un planell enlairat, estès al peu de l’alterós casal de Can Miralda, que és encimbellat dalt el turó d’aquest mateix nom, a la banda oriental del terme En aquest mateix indret s’erigeix la capella de Santa Maria de Gràcia, la façana de la qual fou feta bo i aprofitant el mur de migdia del…