Resultats de la cerca
Es mostren 22399 resultats
simi
Simi
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Nom donat a qualsevol mamífer de l’ordre dels primats
, en particular els del subordre dels antropomorfs, que, en contraposició als dels subordres dels lemuriformes i dels tarsiformes, presenten el cervell molt desenvolupat, els ulls frontals i molt desenvolupats i extremitats característiques.
rata
Rata comuna
(CC BY-SA 2.0) Jean-Jacques Boujot
Mastologia
Nom donat a diferents espècies de mamífers rosegadors de la família dels múrids, subfamília dels murins, entre les quals destaquen les pertanyents al gènere Rattus, i en particular R. rattus (rata negra o de camp) i R. norvegicus (rata comuna o de claveguera).
La rata negra o rata de camp , d’uns 16-23 cm de longitud, cua llarga fins a 25 cm i amb moltes anelles, orelles grosses i pelatge aspre de color fosc, habita en els llocs secs i preferiblement enlairats, per la qual cosa és freqüent als graners i golfes dels pobles i de les granges aïllades La rata comuna o rata de claveguera , més grossa arriba a uns 27 cm però de cua i orelles més curtes i pelatge més suau, prefereix els llocs humits i arran de terra, i per això habita a les clavegueres de les ciutats, bé que hi ha poblacions salvatges en els canals de reg de camp Ambdues espècies…
quirogali
quirogali Cheirogaleus major
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Nom donat a les espècies de primats de la família dels lemúrids pertanyents als gèneres Cheirogaleus, Microcebus i Phaner, d’uns 12-30 cm de llargada, de formes esveltes, cap arrodonit, musell allargat, cua llarga i pilosa i extremitats posteriors adaptades al salt.
Són nocturns, arborícoles, poc gregaris i preferentment herbívors habiten en els boscs de Madagascar i durant l’estiu cauen en letargia
tirony
Zoologia
Nom donat als equinoderms de la classe dels holoturioïdeus, d’uns 20-30 cm de llargada i 4-5 cm de diàmetre, de color terrós, que habiten en fons de sorra i a les praderies de fanerògames marines de la zona costanera.
Són comuns a les costes dels Països Catalans
tina
Nom que, en diferents contrades, hom dóna a diferents atuells o receptacles, com el cubell o cossi de fer bugades, el lloc destinat a trepitjar-hi els raïms, el cup per a fer vi, el lloc on hom assaona les pells, etc.
primera pau Nòrdica
Història
Nom donat al conjunt dels tractats de pau que clogueren la guerra dels Trenta Anys a la mar Bàltica i que tingueren lloc a Oliva (maig del 1660), Copenhaguen (juny del 1660) i Kardis (juliol del 1661) entre Suècia, Dinamarca, Polònia i Rússia.
Suècia obtingué el reconeixement de la seva sobirania sobre Pomerània, Livònia, Escània, Blekinge i les illes Åland, fet que suposava l’hegemonia sobre la Bàltica
escola de Mannheim
Música
Nom amb el qual és conegut el grup de compositors actius a la cort de l’elector Carles Teodor del Palatinat (1742-99), que havia creat a Mannheim una orquestra que, dirigida (1745-57) per Johann Stamitz, fou la millor d’Europa.
Stamitz l’engrandí i hi incorporà d’una manera habitual els clarinets amb altres autors del grup, com Ignaz J Holzbauer i Franz X Richter , hi introduí obres concertants i aplicà a l’orquestra l’ús de recursos expressius, com melodies confiades principalment als violins, frases de gran extensió sonora, l’ús del presto en els moviments ràpids, així com de crescendi , tutti i silencis inesperats, l’abandonament de la imitació i la fuga, absència del baix continu, etc Aquestes obres influïren en la formació de la simfonia i en autors com Haydn i Mozart que en denuncià, però, la superficialitat…
funció hiperbòlica
funcions hiperbòliques
Matemàtiques
Nom genèric de les funcions (sinus hiperbòlic (sh), cosinus hiperbòlic (ch), tangent hiperbòlica (th), cotangent hiperbòlica (coth), etc.), definibles en referència a la funció exponencial i lligades a la hipèrbola, de la mateixa manera que les funcions trigonomètriques estan lligades al cercle.
agent de l’autoritat
Dret
Nom genèric que designa a qui, per disposició legal o d’una autoritat, ha de mantenir l’ordre públic i la seguretat de les persones i de les coses i ha d’executar manaments i que obra sempre per mandat o delegació superior..
Exerceix càrrecs del poder executiu i, singularment, forma part dels cossos oficials de seguretat i de vigilància Hom castiga amb agreujament la resistència, les injúries, els insults o les amenaces contra aquestes persones
ínterim d’Augsburg
Acord redactat pels teòlegs Julius von Pflug i Michael Helding, catòlics, i Johannes Agricola, protestant, el 1548 en nom de l’emperador Carles V i que concedia als protestants el matrimoni dels sacerdots i la comunió amb les dues espècies als laics.
Silenciava la qüestió controvertida dels béns eclesiàstics secularitzats De fet no l’acceptaren ni els catòlics ni els protestants, però provocà, tanmateix, la suspensió del Concili de Trento per part del papa