Resultats de la cerca
Es mostren 18353 resultats
moneda obsidional
Anvers i revers d’una moneda obsidional barcelonesa de 10 rals, a nom de Lluís XIV, rei de França i comte de Barcelona, encunyada el 1652
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de necessitat encunyada en temps de guerra per a circular especialment en una ciutat o una plaça forta assetjada i, per tant, aïllada i impossibilitada de rebre els proveïments i les ajudes normals de l’exterior.
Pot ésser fabricada tant en una seca oficial regular com en una seca provisional, i fins i tot en una seca d’emergència És un exemple del primer cas la moneda barcelonesa de 10 rals, del 1652, amb la llegenda Barcino cives obsessa , quan la ciutat era assetjada a la darreria de la guerra dels Segadors 1640-52, puix que la seca de Barcelona era l’oficial del Principat Del segon cas hi ha l’exemple de les encunyacions de Cadis, assetjada pels francesos durant la guerra contra Napoleó, on funcionà una seca oficial provisional I del tercer cas hi ha l’exemple de l’emissió dels duros…
Vijayanagara
Ciutat antiga
Antiga ciutat del S de l’Índia, a l’estat actual de Mysore, a la riba dreta del Tungabhadra (una part de les ruïnes són ocupades per l’actual Hampi).
Fou fundada l’any 1336 per cinc fills de Saṅgama, dos dels quals, Harihara i Bukka, en foren els primers reis Amb el temps esdevingué capital del regne de Vijayanagara , que comprenia la major part de les terres dels actuals estats de Mysore, Andhra Pradesh i Tamil Nadu Maldà per encoratjar i reconstruir la vida, la cultura i l’administració hindús fou adoptat el sànscrit com a força unificadora després dels desordres i la desunió dels segles XII i XIII, i esdevingué una barrera davant la invasió dels soldanats musulmans del nord La primera dinastia Saṅgama finí vers el 1485, a causa de les…
Museu de l’Aigua i el Tèxtil
Museu
Museologia
Conjunt museístic emplaçat als Dipòsits Vells de Manresa, construïts entre els anys 1861 i 1865 amb la finalitat de dotar la ciutat d’una reserva d’aigua.
L’edifici disposa de tres dipòsits idèntics i independents coberts per dues voltes de pedra cadascun, amb una superfície de 2400 m 2 , que foren rehabilitats l’any 1991 L’any 1992 s’obrí al públic la primera exposició del Museu de la Tècnica de Manresa Forma part del Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya mNACTEC i està especialitzat en dues temàtiques concretes la séquia de Manresa i la indústria de la cinteria L’any 2004 s’inaugurà la nova exposició permanent dedicada a la séquia, que explica la importància de l’aigua i, més concretament, del canal que des del segle…
Abrittus
Ciutat antiga
Ciutat-fortalesa romana trobada el 1981 prop de la ciutat búlgara de Razgrad.
Cercada durant molt de temps pels arqueòlegs, hi han estat descoberts més de 800 monedes d’or, capitells, columnes, etc, d’èpoques diferents Centre d’estacionament de reforços de l’exèrcit romà, l’any 251 dC hi morí l’emperador Deci lluitant contra els gots Al s VI fou destruïda pels àvars i els eslaus
Edessa

Interior de la mesquita d’Edessa, Turquia
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Síria que correspon a l’actual ciutat turca d’Urfa.
Colonitzada pels grecs, prengué el nom de l’Edessa macedònia sota Seleuc I A partir del 137 aC fou centre del principat independent d’Osroene Al segle II dC s’hi difongué el cristianisme tradicions apòcrifes donen en aquest aspecte un paper important al rei Abgar V d’Edessa i a Addai , i al segle IV havia esdevingut seu metropolitana Fou centre de l’anomenada escola d’Edessa o dels perses, en tant que successora de la de Nisibis d’estudis teològics i filosòfics, les principals figures de la qual foren Efrem, Narsai i Ibas, i que derivà vers el nestorianisme Zenó la clausurà el 489 tingué…
Inowrocław
Ciutat
Ciutat del voivodat de Bydgoszcz, Polònia, al SE de la ciutat de Bydgoszcz.
Mercat agrícola i nucli industrial indústria química, mecànica és estació termal
canal d’Alcoi
Vall de l’Alcoià on es troba situada la ciutat d’Alcoi, voltada pel Montcabrer i la serra de Mariola, al N, per la serra de Biscoi, a l’W, per la serra del Carrascar d’Alcoi i la Carrasqueta, al S, i per la Serreta i la serra de l’Ull de Moro, a l’E.
La canal d’Alcoi és drenada pels barrancs del Molinar, del Barxell els quals, units a la ciutat d’Alcoi, formen el riu d’Alcoi, del Troncar i del Cint aquests dos darrers, afluents del barranc del Barxell
Setantí
Família de mercaders, originaris de la ciutat italiana de Lucca, establerts a Barcelona, on catalanitzaren llur cognom primitiu, possiblement Accettanti.
El primer que s’hi establí sembla que fou Jaume Setantí , nadiu de Lucca, fill de Michele Accettanti mort abans del 1399, i ell cridaria els seus germans Pere Setantí i Joan Setantí , aquest últim bastard Foren banquers i deixaren diners a Pere el Cerimoniós, puix que el rei els concedí el castell de Calonge Pere, casat amb una noia de Perpinyà, es dedicà al comerç marítim, com altres posteriors membres de la família Jaume Setantí esdevingué un dels mercaders barcelonins més rics i més influents i fou, amb la seva muller Joana Ferrer, procedent d’una família de donzells, el cap d’una llarga…
Jonqueres
Monestir
Monestir femení (Santa Maria de Jonqueres) fundat el 1214 a l'antic municipi de Sant Vicenç de Jonqueres, actualment dins el terme de Sabadell (Vallès Occidental), al N de la ciutat, a la dreta del Ripoll.
Sembla que primitivament seguia una regla de tipus benedictí El 1273 una part de la comunitat es traslladà a Sabadell, on no prosperà, fins que trobà una installació definitiva a la ciutat de Barcelona, el 1293, prop de l’antiga muralla, a l’actual carrer de Jonqueres Ací adoptà la regla de l’orde militar d’Uclés o de Sant Jaume de l’Espasa, i prosperà molt com a recer de filles de la noblesa, sota la direcció d’una priora o comanadora Arribà a superar la xifra de 25 comunitàries Subsistí fins el 1820, que el monestir fou requisat i fou convertit en hospital militar Més tard fou…
Alfafar

Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, situat al sud de la ciutat de València, estès des de l’antiga carretera de València a Alacant fins a l’Albufera.
Un 87% del terme és ocupat per conreus de regadiu 910 ha amb unes 155 ha d’horta baixa, que són regades amb aigua de la séquia de Favara, i la resta és dedicat a l’arròs 720 ha, conreu que, tanmateix, es troba en regressió a favor de les hortalisses i els cítrics 35 ha Les terres, molt repartides el 91% de les explotacions són menors de 5 ha, són explotades pels mateixos propietaris en un 90% la resta, principalment per arrendataris La indústria s’ha desenvolupat força els darrers anys avui, ocupa un 45% dels treballadors, amb un polígon industrial 32 ha és característic el…