Resultats de la cerca
Es mostren 3031 resultats
Josep de Togores i Sanglada
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Vida i obra Germà del poeta Marià Antoni Togores , fou novè comte d’Aiamans i baró de Lloseta Estudià al Collegi de Nobles de Sant Pau, de València, i a Madrid i Barcelona El 1780 començà la carrera militar el 1810 hi assolí el grau de brigadier Intervingué a l’Empordà en la Gran Guerra contra França 1793-95, i el 1812 es traslladà, des de Mallorca, a la península amb les tropes expedicionàries que lluitaren al País Valencià i a Múrcia Era president de la Junta de Defensa de les Illes Balears i vocal de la Junta Central Suprema, i formà part de la comissió encarregada de preparar la…
,
música de Bucarest
Música
Música desenvolupada a Bucarest (Romania).
El territori de l’actual Romania ha estat durant molts segles escenari de guerres i invasions, mentre que les èpoques d’estabilitat política han estat més aviat curtes Aquesta història agitada és un dels factors determinants del seu desenvolupament cultural Durant molts segles, la música religiosa i la música popular foren les principals protagonistes de la vida musical romanesa Tanmateix, hi ha referències de grups instrumentals a les corts dels prínceps als segles XV i XVI Més endavant, es té notícia d’algun conjunt coral al servei del príncep de Valàquia Ja més avançat el…
música de Cervera
Música
Música desenvolupada a Cervera (Segarra).
La ciutat té l’origen en una fortificació, probablement islàmica, documentada per primera vegada el 1026 Fonts històriques semblen apuntar que hi nasqué el trobador Guillem de Cervera a 1259 - d 1285, anomenat també Cerverí de Girona, actiu a les corts del vescomte Ramon Folc de Cardona i dels reis Jaume I i Pere II Fou un dels darrers trobadors, i la seva obra és plena de referències a fets històrics de l’època Molt imitat per poetes catalans posteriors, la producció que se’n conserva és la més extensa de tota la literatura trobadoresca Cervera visqué una etapa de creixement…
Pietro Aretino
Literatura italiana
Escriptor italià.
Visqué a Perusa 1506-17, on escriví poesia i es dedicà a la pintura, i a Roma 1517-22, on tingué una gran activitat a l’entorn de la cort de Lleó X, acrescuda a la mort del papa, quan, amb motiu del conclave, compongué les Pasquinate que li obriren el camí de la fama a tot Itàlia Més tard 1522-23 visqué en diverses corts italianes, sobretot a Florència, al servei dels Mèdici, Giovanni dalle Bande Nere i del cardenal Giulio de'Medici En ésser aquest elegit papa Climent VII, tornà a Roma 1523-25, on gaudí de gran popularitat escriví versos que l’obligaren a exiliar-se, bé que hi…
Marc de Vilalba, abat de Santa Maria de Montserrat (1413-1416)
El 23 d’agost de 1413, les Corts Catalanes reunides a Barcelona elegiren els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Marc de Vilalba Vilalba, la Roca del Vallès segle XIV – Olesa de Montserrat 1439, abat de Santa Maria de Montserrat diputat militar Gilabert VII de Centelles i de Perellós, cavaller, senyor de la baronia de Centelles diputat reial Joan Ros, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan de Prades, canonge i infermer de la seu de Tortosa oïdor militar Guillem de Rajadell, donzell de la vegueria de Manresa i senyor de Rajadell, Viver, Massana, Vallmanya i Vilallonga oïdor…
Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo

Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Cristianisme
Política
Eclesiàstic, escriptor i polític.
Vida i obra Després de cursar els estudis primaris a la seva ciutat natal, el 1769 es traslladà a València i ingressà en la universitat, on estudià a la Facultat d’Arts El 1771 obtingué el títol de batxiller en filosofia Tingué com a professors Joan Baptista Munyós i Josep Matamoros Respecte del primer sempre recordà el seu excellent magisteri, i el fet que li mostrà el millor de la filosofia moderna, no sols a la universitat, sinó també a l’acadèmia que regentava privadament El rebuig de l’escolasticisme, la seva tendència antisuarista i l’adhesió a la filosofia eclèctica foren algunes de…
, ,
La transició democràtica
El 20 de novembre de 1975, Franco moria després d’una llarga agonia i es produïa el fet successori Joan Carles de Borbó era proclamat rei d’Espanya dos dies després S’iniciava així una etapa extraordinàriament dinàmica de la vida política espanyola La transició de la dictadura franquista a la democràcia parlamentària constitueix un procés complex que moltes vegades ha estat explicat amb simplificacions extraordinàries, no exemptes d’intencionalitat política Així, alguns autors han presentat la transició com a obra del rei Joan Carles —caracteritzat com el motor segons José María de Areilza y…
Dionís de Carcassona, canonge de Lleida (1533-1536)
El 22 de juliol de l’any 1533, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Dionís de Carcassona Lleida – , canonge de Lleida diputat militar Joan de Vilanova de Foixà, donzell d’Elna diputat reial Perot Sisteró, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Alexandre de Rocabertí, prior de Besalú diputat reial Joan Guerau de Gualba i Despapiol, donzell de la Batllòria diputat reial Cristòfol Ramon Sarrovira, ciutadà honrat de Barcelona El diputat eclesiàstic Dionís de Carcassona inicià la seva presència dins la màxima institució catalana quan fou escollit…
dret català
Dret
Ordenament jurídic que estigué plenament en vigor als Països Catalans fins els decrets de Nova Planta (1707-16).
L’abast d’aquest sistema jurídic comprèn els ordenaments jurídics següents en primer lloc, el dret català en sentit estricte, compost del dret general del Principat de Catalunya dret català 2 i dret local de les ciutats i les comarques del Principat que tenen dret propi, com Barcelona, Tortosa, Girona, el Camp de Tarragona, Lleida, la Vall d’Aran, el Rosselló, el Pallars Sobirà i la Conca de Tremp en segon lloc, el dret del País Valencià, tant en el seu sistema general, com en les particularitats de determinades comarques en tercer lloc, el dret de les Illes Balears dret mallorquí, menorquí i…
Ramon de Perellós
Història
Literatura catalana
Diplomàtic i escriptor.
Vida i obra Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S’educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare Enric de Trastàmara li feu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda o Rueda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà 1374 Serví…
,