Resultats de la cerca

Situació Vista parcial de les ruïnes d’aquest castell, amb les restes de la torre mestra, a la dreta, i un pany de mur, que formaven part del recinte fortificat ECSA - JL Valls El castell és al paratge dit de Can Manent, al centre d’una vall del sector meridional del terme de Montoriol, a la capçalera de la riera de Montoriol i de la conca del Rard Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 36,6” N - Long 2° 41’ 37,32” E S’hi pot arribar des de la carretera D-2 que ve de Vilamulaca i Forques i porta vers Illa Un cop passat el poble de Montoriol d’Avall, en arribar a les primeres cases del barri dels…

Làpida fundacional de l’actual edifici, on consta que la primera pedra de l’església va ser collocada l’1 de maig de 1285, amb Jeroni de Montoliu com a rector ECSA - GSerra D’ençà de la seva fundació, Vilafranca va estar molt vinculada a la Corona perquè el domini senyorial de la població va ser des d’aleshores del rei, el qual el 1191 li va concedir una carta de poblament El rei hi tenia sempre un batlle i fins i tot el 1217 hi celebrà unes corts Ramon Muntaner, en la seva Crònica , diu que el 1274 Vilafranca “… era ya una noble vila e bona…” I no és estrany, perquè durant el segle XIII…

Situació i presentació Limita a l’E i al SE amb la mar, al N amb Begur, Regencós i Torrent, a l’W amb Vulpellac i al S amb Mont-ras El municipi comprèn, a més de la vila de Palafrugell, cap del terme, el poble rural de Llofriu, els poblats marítims de Calella de Palafrugell, Llafranc i Tamariu, els antics veïnats de Santa Margarida i Ermedàs, el santuari de Sant Sebastià de la Guarda i altres veïnats, ravals, urbanitzacions modernes i masies escampades Les grafies més antigues, que es remunten a l’any 988, demostren que el topònim Palafrugell deriva d’un primitiu Palacio Fregellis , essent…

Situació i presentació El municipi tal com es va constituir definitivament a la fi del primer terç del segle XIX és format per tres antigues entitats d’història i característiques geogràfiques diferenciades el nucli central, que ha donat el nom del municipi, inclou l’antic terme del castell d’Avinyó i és un sector relativament homogeni, centrat per la població La part N del terme és composta per l’antiga quadra i jurisdicció de Relat, formada per la vall d’aquest riu i els seus vessants, que és la porta o canal de comunicació entre el Bages i el Lluçanès finalment, la part S, des de la unió…

Situació i presentació El terme municipal de Caldes d’Estrac, conegut també per Caldetes, és un dels més reduïts del país 0,9 km 2 És situat a la costa de llevant de la comarca, entre els termes de Sant Vicenç de Montalt N i W, separat pel rial de la Fenera, el torrent de la Farnaca i la riera dels Gorgs i d’Arenys de Mar NE, separat pel camí del Remei i per la divisòria entre Can Muntanyà i Can Ripoll fins a Can Xenaica Centra el terme el turó de Caldes 112 m d’altitud, en una bona part cobert de pinedes i bosc baix Al NE s’alça el turó de la Torre dels Encantats o Puig Castellar 75 m d’…

Situació i presentació A tramuntana confronta, pel roc de la Mona, amb Olesa de Montserrat, a l’esquerra del Llobregat, mentre que a la dreta del riu fa de partió amb el terme d’Esparreguera la riera anomenada primer de Masquefa i després de Magarola Per un petit sector a ponent el municipi confronta amb els Hostalets de Pierola de l’Anoia A migdia, el termenal amb Sant Esteve Sesrovires i Martorell coincideix en gran part amb el torrent de Can Noguera El límit de llevant, que confronta amb municipis del Vallès Occidental, coincideix amb la riera del Morral en el sector que…

Situació i presentació El terme municipal de la Llacuna, de 52,25 km 2 , és un dels més extensos de la comarca després de Piera i és situat al límit amb l’Alt Penedès Mediona, a l’E, Font-rubí, al SE, Torrelles de Foix i Pontons al S i l’Alt Camp Querol, al SW-W dins l’Anoia limita, al N, amb Orpí i Santa Maria de Miralles Comprèn la vall de la riera de la Llacuna, solc obert a l’interior de la Serralada Prelitoral, drenat per torrenteres que originen la riera de Mediona o riu de Bitlles, afluent de l’Anoia en terres penedesenques, que descriu un arc de direcció S-NE entre la Plana d’Ancosa…

Situació i presentació El terme municipal de Granyanella 24,35 km 2 , situat a l’extrem SW de la comarca, a mig camí entre Cervera E i Tàrrega W, de la comarca de l’Urgell, municipis amb els quals confronta a banda i banda al N limita amb els Plans de Sió i al S amb Granyena de Segarra El terme es troba al revers del primer coster dels que componen l’altiplà segarrenc, on les calcàries oligocèniques originen un relleu planer 450-550 m alt, i el seu territori és travessat pel riu d’Ondara, que ha erosionat els sediments margosos que formen el seu sòl i ha creat un engorjat d’alguns quilòmetres…

Situació Edifici molt singular, el primitiu projecte del qual sembla que es va modificar quan s’havia construït ja la capçalera orientada a ponent L’edifici actual té una orientació nord-sud ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Serni de Cabó és situada als afores de la vila de Cabó, al costat del seu cementiri, en una petita elevació que li dóna una posició eminent en el seu entorn Mapa 34-11253 Situació 31TCG551776 Per arribar al poble cal anar primer a Organyà, d’on arrenca una carretera que va a Cabó en 10 km JAA Història La notícia més antiga que es coneix de la vall de…

Situació Capçalera exterior de l’església, totalment arruïnada, que presidia el veïnat del Portell, ara despoblat del tot A Bramon Les ruïnes de l’església de Sant Bartomeu de Basset o Sant Bartomeu del Portell es troben a l’antic veïnat de Portell, d’unes quantes masies escampades, actualment totes abandonades El paratge és al sud-est de la vila de Crespià, des de la qual hi ha poc més d’1 km És un extens planell, en bona part rocallós, de 205 m d’altitud màxima, vora la riba esquerra del Fluvià Pels costats de ponent i, en part, de tramuntana i migdia, és limitat per alterosos cingles que…