Resultats de la cerca
Es mostren 7434 resultats
teoria de Debye-Hückel
Química
Teoria que explica les propietats de les solucions aquoses d’electròlits forts tot admetent que són completament dissociats en ions i que les desviacions observades respecte al comportament previst per l’equació d'Arrhenius provenen de llurs interaccions electroestàtiques.
La teoria suposa cada ió envoltat d’una “atmosfera” iònica de signe contrari apantallament de Debye i obté, per al coeficient d’activitat mitjà de l’electròlit, una fórmula simple, funció de la força iònica I , que per a solucions molt diluïdes se simplifica encara en una expressió independent de tot paràmetre La fórmula més simple coeficient d'activitat dóna valors en bon acord amb els experimentals només per a I < 0,003 la més complicada, que conté un paràmetre no calculable a priori , és vàlida fins a I ≈0,1 Més enllà, l’acord desapareix a causa de les aproximacions…
T
Filosofia
Figura lul·liana que es refereix als principis relatius.
Composta de diversos triangles inclosos en un cercle, introdueix en l’art lulliana, ja en la seva primera formulació, el ritme ternari, que després hi prevaldrà El nombre dels triangles varia en les successives estructuracions de l’art A l' Art abreujada d’atrobar veritat ~1272 i a l' Art demostrativa 1274 els triangles són cinc A l' Art inventiva 1289 i a la Taula general 1294 es redueixen a tres En aquesta forma simplificada la figura passa a l' Ars generalis ultima 1305-08 Els tres triangles amb llurs angles representen aleshores tres ternaris de…
Club de Lluita Olímpicala Mina

El lluitador Òscar Parra (de vermell), del Club de Lluita Olímpica la Mina, durant el mundial universitari 2010
Club de Lluita Olímpica la Mina
Altres esports de combat
Club de lluita de Sant Adrià de Besòs.
Fundat el 2001, promou la lluita entre el jovent com a mitjà de transmissió de valors socioeducatius Inclòs dins el pla de transformació del barri de la Mina, és un referent en la integració i la cohesió social del barri Participa en competicions d’àmbit català i estatal i, en alguns casos, els lluitadors han competit en torneigs internacionals Divuit lluitadors foren campions d’Espanya en diferents categories i especialitats, entre els quals destaquen Juan Carlos Ramos, Tamerlan Gobaev, Francisco León, Víctor i Raúl Ferrándiz, Óscar Parra, Manel García, Zviad Svanidze, Carlos Domínguez o…
Cursa del Llop
Altres esports
Competició poliesportiva de resistència que es disputa anualment en diferents indrets de les Terres de l’Ebre des del 2004.
Enric Colomé, el seu fundador, en dirigeix l’organització des de l’Associació Cultural i Esportiva Cursa del Llop Iltirca Es disputa en dues jornades consecutives i consta de sis etapes diferents 180 km de cursa en bicicleta, 32 km de cursa de muntanya a peu, 16 km en caiac de mar, 24 km en caiac de riu, una mitja marató atlètica de pujada al Caro i una travessa als Ports en bicicleta tot terreny de 110 km A més de la classificació individual completa, també hi ha quatre modalitats diferents de participació completa individual amb recorreguts curts, parcial individual, per…
Jordi Bello Sarasa
Atletisme
Atleta.
Competí representant el Club Natació Barcelona Recordista estatal i de Catalunya en la prova de 2000 m obstacles 1986, amb un temps de 524,18 min També fou recordista de Catalunya a l’aire lliure en relleus 4 × 1500 m 1981, amb una marca de 1551,4 min Es proclamà campió estatal 1985 i de Catalunya 1992 en la prova de 3000 m obstacles Fou subcampió de Catalunya en cros 1986 i assolí la tercera posició en les proves de 10000 m 1993, 10 km en ruta 1994 i mitja marató 1995 Fou dues vegades interna-cional i participà en els Campionats d’Europa disputant la prova dels 3000 m obstacles…
Francesc Xavier Moya García
Boxa
Boxejador i lluitador de full-contact, kungfu, boxa tailandesa, vale-tudo i kick-boxing.
S’inicià en els esports de contacte a quinze anys Es proclamà campió d’Europa 1990 i del món 1991 de kungfu Guanyà la medalla de bronze als Campionats d’Espanya de taekwondo 1989 Com a boxejador guanyà el títol de campió estatal amateur i professional Fou en tres ocasions campió d’Espanya de pes mitjà i fou campió de Catalunya amateur També fou campió intercontinental de full-contact professional, tres cops campió d’Europa ISKA, tres vegades campió d’Europa WKA i dos cops campió del món WKA Fou campió del món WKN representant Catalunya També fou campió…
hidroxicloroquina
Farmàcia
Fàrmac antipalúdic i antireumàtic, emprat tradicionalment en el tractament i la prevenció de la malària, i en el tractament de l’artritis reumatoide i del lupus eritematós.
Pertany al grup de les 4-aminoquinolines que presenta un grup hidroxil a l’extrem de la cadena lateral Deriva de la cloroquina , descoberta el 1934, i en la forma de fosfat de cloroquina s’emprà per a contrarestar la progressiva pèrdua d’eficàcia de la quinina en el paludisme Tanmateix, l’elevada toxicitat de la cloroquina en dificultà l’aplicació Com a alternativa menys tòxica, es desenvolupà la hidroxicloroquina A banda de la malària i altres infeccions, la hidroxicloroquina ha estat proposada com a tractament per a la COVID-19 , sense resultats concloents El novembre del 2020, un estudi…
Peel Act
Història
Llei de Robert Peel, aprovada pel parlament britànic el 1844, amb la qual volia enfrontar-se a la sèrie de crisis periòdiques i, sobretot, a les freqüents fallides bancàries.
Consistia, fonamentalment, en la reserva de l’emissió de bitllets a un sol banc i en la cobertura íntegra de les emissions per moneda metàllica o lingots, amb l’excepció d’una petita fracció constant, representada a les caixes del banc per valors de l’estat El sistema perdurà substancialment fins a la Primera Guerra Mundial, sotmès, però, des del primer moment, a un procés de desgast així, el 1847, el Banc d’Anglaterra hagué de demanar al Tresor l’autorització de sobrepassar el volum legal de bitllets El segon element de la Peel Act equival a l’anomenat currency principle de la Currency…
Lluís Amorós i Portolès
Mineralogia i petrografia
Cristal·lògraf.
Estudià ciències naturals a Barcelona 1940-43 i es doctorà a Madrid 1945 El 1954 guanyà la càtedra de cristallografia i mineralogia de la Universitat de Sevilla el 1955 passà a la de Barcelona i l’any següent a la de Madrid Rebé el premi de recerca del CSIC el 1963, organisme del qual fou conseller Professor a la Universitat de Pennsilvània, es formà en l’escola encapçalada per Francesc Pardillo i s’especialitzà en l’estudi de la difracció dels cristalls per mitjà dels raigs X Membre de l’Academia de Ciencias de Córdoba Argentina, és autor de Cristaloquímica 1951, Cristalofísica, Propiedades…
notació diastemàtica
Música
El seu nom deriva del grec diastema, que significa ’interval'.
Inclou tots aquells tipus de notació neumàtica escrita in campo aperto , és a dir, en un espai desproveït de línies horitzontals, els neumes de la qual guarden entre ells una certa relació d’alçada el seu contrari és la notació adiastemàtica Algunes notacions diastemàtiques, especialment les que utilitzen neumes de tipus accent, poden ser molt vagues d’altres, com l’aquitana, que empra neumes de punts, són gairebé tan precises com aquelles que s’escriuen en el tetragrama L’afany d’escriure els neumes de forma espaiada cada vegada amb més precisió dugué a l’ús de dues línies que representen…