Resultats de la cerca

Mapa de la distribució de les roques ígnies i metamòrfiques dels terrenys paleozoics als Països Catalans Observeu com les àrees afectades per metamorfisme regional de grau mitjà o alt envolten els massissos formats per ortogneis, i també la relació entre les àrees afectades per metamorfisme de contacte i els granitoides intrusius, la intrusió dels quals ha provocat el metamorfisme Maber, original de Jordi Carreras Els terrenys hercinians dels Països Catalans, anàlogament als d’altres sectors de la Serralada Herciniana, es caracteritzen per l’abundància d’intrusions de granitoides Deixant de…

El concepte de sistema, com a tal, només ha adquirit relleu en la ciència econòmica des del segon terç del s XX i encara fins fa pocs anys era un concepte poc emprat dintre la literatura econòmica anglosaxona aquest fenomen s’explica per la inexistència, fins a la Primera Guerra Mundial, d’un altre tipus d’organització econòmica avançada que no fos el capitalisme La manca d’interès, coneixements i anàlisi dels anomenats països socialistes retardà l’estudi i la comparació dels diferents sistemes econòmics El sistema econòmic fa referència a una unitat macroeconòmica amb capacitat de decisió…

Independentment de la utilització de l’energia del vent per fer moure vaixells de vela, l’energia eòlica és una de les fonts d’energia més antigues explotades per l’home Els perses, 200 anys aC, utilitzaven molins de vent d’eix vertical per moure les moles de pedra de moldre el blat, que foren molt utilitzades a tot Europa a partir del segle III Als Països Baixos, fins al principi del segle X, hom utilitzava molins de vent per al drenatge dels pòlders i a Anglaterra, a partir del segle VI, hom els utilitzà per a moure màquines industrials fins a l’adveniment de la màquina de vapor Els molins…

Nascut en una família de tradició rural i marinera, després d’uns estudis inacabats de comerç començà a collaborar en el Diario de Mallorca   el 1956 L’any 1960 s’installà a Barcelona per professionalitzar-se en el periodisme així inicià les seves collaboracions a  Serra d’Or i Destino , de l’empresa editora del qual fou director 1975-77 dins la nova línia de catalanització i politització del setmanari Des del 1967, fou articulista habitual de La Vanguardia S’estrenà com a escriptor amb una obra de teatre, Els condemnats 1959, premi Ciutat de Palma 1959, a la qual seguiren mitja dotzena més…

L’obra ressegueix la història de Catalunya i de la Corona d’Aragó des dels temps dels gots fins al regnat de Joan II, tot i que hi ha algunes referències a l’edat antiga, i també al regnat de Ferran II L’elecció del mot Espanya s’ha d’entendre en el context humanista, que pretenia emmirallar-se en l’ideal de la Hispània romana, i també en el debat per l’hegemonia peninsular entre les corones de Castella i de Catalunya-Aragó, que tingué un important vessant intellectual La redacció s’inicià el 3 de febrer de 1495, amb la instigació i l’assessorament de Jeroni Pau,…

En el colleccionisme d’art , fins a l’època de la Illustració les colleccions importants solien ésser d’origen reial, aristocràtic, eclesiàstic o, en proporció molt menor, corporatiu, i generalment han estat integrades pels grans museus, o àdhuc n'han estat l’origen museu Tanmateix, actualment encara perviuen grans colleccions no estructurades, algunes de les quals ja són de caràcter públic, com la Galleria Pitti Palazzo Pitti de Florència El colleccionisme particular, consolidat al s XIX, sovint fou originat per un desig de la burgesia d’assolir un prestigi social imitant els…

Situació Aspecte que ofereix en l’actualitat aquest castell, la torre del qual, molt refeta, és un dels pocs elements que resten del castell dels segles XII o XIII ECSA - A Roura La vila de Vernet és al peu dels vessants de la pica del Canigó 2 784 m, cim dominant del massís, vers el sud-oest, a la vall de la ribera de Sant Vicenç en la confluència amb la vall de la ribera de Cadí El nucli antic de la vila és al cim d’un turó, coronat pel castell i l’església parroquial, a la dreta del Cadí, mentre que la resta de la població, amb el gran centre balneari de Vernet, s’estén també per la riba…

Situació Bases i fragments de columna pertanyents a un possible porxo del claustre d’aquest antic convent, atribuïbles al final de l’època romànica, apareguts dins una cisterna del seu malmès edifici ECSA-J Gallart Les restes de l’antic convent dels trinitaris es troben situades al Carrer Major de la vila d’Anglesola, a l’alturadel Raval PRG Mapa 33-15 389 Situació 31TCG405135 Història El convent dels trinitaris a Anglesola fou fundat el 1204, d’acord amb sant Joan de Mata, pels nobles Berenguer II d’Anglesola i la seva esposa Anglesa, senyors de la vila i el castell d’Anglesola Fou el tercer…

Al Museu d’Art de Catalunya hi ha una sèrie de capitells d’origen desconegut que tenen en comú certes característiques i que s’han relacionat amb Castellterçol Capitell que ha estat considerat sovint com a procedent de Castellterçol MNAC núm inv 24004 Rambol Fins ara n’hi havia quatre exposats a la sala 10 amb el següent número d’inventari 24 003, 24 004, 24 018, 24 019 el cinquè forma part del fons del museu amb el número 113 731 Tots ells es podrien relacionar entre si perquè presenten bastantes de les característiques fonamentals dels capitells anomenats de tipus califal segles X-XI * a…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est R Viladés L’església és situada entre les cases de Cal Santacreu, La Vila, el Cassó i casa Gua, no gaire lluny de la carretera que porta a Montmajor És en un planell, enmig de margeres i camps, prop de la rasa de Fontanella Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 96,1 — y 53,9 31 TCG 961539 Per situar-se millor, cal anar fins a la plaça de Montmajor Des d’allí prendre la carretera que va a Berga En arribar al camp de…