Situació
Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est.
R. Viladés
L’església és situada entre les cases de Cal Santacreu, La Vila, el Cassó i casa Gua, no gaire lluny de la carretera que porta a Montmajor. És en un planell, enmig de margeres i camps, prop de la rasa de Fontanella. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781: x 96,1 — y 53,9 (31 TCG 961539).
Per situar-se millor, cal anar fins a la plaça de Montmajor. Des d’allí prendre la carretera que va a Berga. En arribar al camp de futbol trencar per la carretera forestal de la dreta, en direcció a llevant. Després d’haver recorregut per aquesta pista uns 500 m, cal trencar a l’esquerra. Al cap de 700 m s’arriba a cal Santacreu. L’església és allà mateix. En aquesta casa guarden la clau, però no hi viuen. L’habitatge el tenen prop de l’últim trencall. (RVL)
Història
Santa Creu de Montclar es troba situada dins l’antic comtat de Berga, molt a prop del seu límit occidental amb el comtat d’Urgell i la Vall de Lord. Possiblement l’església s’integrà al terme del castell de Montclar el segle XIV. En els seus orígens l’església depenia del gran monestir de la vall del Bastareny.
La notícia més antiga sobre l’església i el lloc és de l’any 983 i consta com a propietat, juntament amb masos, terres i vinyes i també el seu cementiri i límits, del monestir de Sant Llorenç prop Bagà en l’acta de consagració d’aquesta església (Et in Monte Claro, ecclesiam sancte Crucis, cum ipsos masos, terras et vineas et cum cimiterio, et exiis et regresiis earum...).
Situada en una zona on el monestir de Santa Maria de Serrateix tenia molts dominis, és esmentada sovint en la documentació del segle XI com un dels límits de les propietats de la casa de Serrateix; els anys 1025, el 1030 i el 1045 l’església de Santa Creu de Montclar (sta. Cruce) termeneja amb molts béns cedits piadosament a Santa Maria de Serrateix.
L’any 1050 Adalais donà a aquest monestir un alou al lloc de Correà, al comtat d’Urgell, alou que tenia com a límits Montmajor i la seva església, el lloc de Tolosa i l’església de Santa Creu (...de una parte in monte maiore eclesias in collo ulcina de III in Tolosa, de .IV. in Sta. Cruce...).
L’església no devia ésser mai parròquia, almenys no surt esmentada com a tal en la visita al deganat de Berga de l’any 1312. Possiblement depenia de Sant Martí de Montclar, parroquial del lloc, malgrat ésser propietat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà.
El segle XVIII ja no s’esmenta, ni tan sols com a sufragània, la qual cosa fa pensar que quedà com a capella particular de la casa veïna del mateix nom. Avui l’església resta sense culte. (RSR)
Església
Església d’una nau, coberta amb volta de rajola, de mig punt, i coronada a llevant per un absis semicircular, molt ample i més baix que la nau.
L’aparell és molt rudimentari; fet amb pedra trencada a cop de maceta i disposada molt irregularment. No hi ha filades. L’argamassa és força dolenta. A l’interior d’alguna de les parets sembla que hi ha fang.
Al mur de ponent s’obre un ull de bou i sobre mateix s’alça el campanar d’espadanya construït amb pedra aprofitada d’un altre lloc. No és d’època. La base és feta amb pedra picada, i l’arc, que és de mig punt, fet amb una sola pedra, també picada. A migjorn hi ha la porta, molt posterior, adovellada. En aquesta mateixa banda hi ha una finestra, quasi quadrada, feta modernament.
El seu interior és molt senzill. Les parets són enguixades. L’absis és tapat per un envà, darrere el qual hi ha la sagristia. Al lloc on hi havia d’haver l’arc triomfal hi ha un arc matusser, apuntat, i segat pel cantó que hi ha la porta d’entrada a la sagristia. El terra és de rajola vermella.
Les parets són força primes i dolentes.
Fent una mica d’anàlisi d’aquesta capella, hom diria que de l’antiga construcció no queda pràcticament res. L’absis es devia fer molt tardanament tot i que és probable que la seva base sigui preromànica. Actualment es fa difícil descobrir-hi algun element romànic. L’orientació tampoc no és ben bé a llevant.
Per Santes Creus s’hi diu missa. Durant la resta de l’any no hi ha culte. (RVL)
Bibliografia
- Arxiu de Solsona, Fons de Serrateix
- Cebrià Baraut: Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, vol. 1, la Seu d’Urgell 1978, pàg. 103
- Joan Serra i Vilaró: Les baronies de Pinós i Mataplana, vol. III, Barcelona 1950, pàg. 90
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 53