Resultats de la cerca

Vida i obra Fill d’una família de Cadaqués, es traslladà a Girona a tres anys, on visqué fins a la seva mort Fou autodidacte El seu pare, pescador, fundà l’any 1896 una impremta de la qual s’ocupà el seu germà Darius qui, dos anys més tard, fundà el diari El Autonomista , d’orientació republicana i federal, on Carles feu l’aprenentatge i desenvolupà, després, la faceta d’escriptor L’any 1898 ingressà a la Diputació de Girona, càrrec que compatibilitzà amb les seves tasques en El Autonomista Més endavant, estengué la seva activitat en nombroses publicacions diàries i revistes de Barcelona,…

Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona S’inicià en l’activisme en els moviments antiglobalització, en la plataforma Aturem la Guerra, contra la guerra de l’Iraq 2003, i en el moviment dels Indignats 2011 Professionalitzada a l’Observatori DESC-Drets Econòmics, Socials i Culturals, impulsà el Taller contra la Violència Immobiliària, i a partir d’aquesta iniciativa sorgí, el 2009, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca  PAH, una entitat dedicada a combatre les execucions hipotecàries i els desnonaments, de la qual fou cofundadora i portaveu fins el maig del 2014 Al capdavant de la…

Vida En esclatar la guerra civil, es traslladà a París, on estudià fotografia i el batxillerat fins el 1938, que l’acabà al Liceu de Talence Bordeus El seu pare Rafael Closas i Cendra 1895 - 1956, un dels fundadors d’Acció Catalana Republicana, fou conseller sense cartera i secretari de relacions exteriors de la Generalitat 1936, fins que el 1939 marxà a França Al final del 1939, Albert i el seu germà Jordi viatjaren a Santiago de Xile Estudià a l’Escola d’Art Dramàtic, que havia fundat i dirigit Margarida Xirgu el 1941, i fou el primer galant de la companyia, que abandonà el 1944 en crear-ne…

El seu objectiu primerenc era servir de plataforma de divulgació dels treballs en ciències sagrades, especialment dels realitzats pels sacerdots joves i estudiosos, sobretot dels integrants de les dues comissions d’especialistes —en estudis bíblics i en estudis històrics— que la biblioteca aglutinà La persecució religiosa en el bàndol republicà afectà el seu equip de collaboradors ja que acabà amb les vides del seu fundador, Ignasi Casanovas, i dels redactors Joan Altisent, Josep Casanellas, Ramon Ejarque, Lluís Feliu, Agustí Garcia de la Fuente, Pere Ginebra, Martí de Barcelona…

Es lliura al millor recull original i inèdit, i no s’admeten obres ja premiades en altres concursos Fou creat el 1953 com a premi Víctor Català , nom que mantingué fins al 1997, quan es canvià per l’actual Entre el 1998 i el 2021 fou atorgat conjuntament amb la Fundació Enciclopèdia Catalana El premi fou entregat durant la Nit de Santa Llúcia  fins a l’edició del 2024, i el novembre del 2025 s’anuncià que s’atorgaria dins de la  Nit de les Lletres Catalanes Relació de guardonats Any Obra i autor 1953 Mites , de Jordi Sarsanedas 1954 Cròniques de la veritat oculta , de Pere Calders 1955 La…

S'inicià al segle XIII amb texts tan importants com la versió de les Vides de sants , però no prengué unes característiques diferenciades de la literatura de la resta dels Països Catalans fins a partir de l’aïllament que suposà la frontera establerta en 1659-60 pel tractat dels Pirineus que inclogué també l’Alta Cerdanya A partir del segle XVIII el gust francès substituí a poc a poc el gust castellà barroc imperant fins aleshores, a la vegada que es produïa una depuració de l’estil i de la idea religiosa Representen sobretot aquest moment òptim Simó Salamó i Melcior Gelabert,…

Gènere literari prestigiós, la seva tècnica actual és el resultat d’una llarga evolució Inicialment la biografia tendí a servir unes intencions religioses, filosòfiques, històriques, polítiques, etc, que anaven més enllà de la simple representació de la persona biografiada Agricola final del segle I, de Tàcit, les Vides paralleles segle II, de Plutarc, els Evangelis, sobre Jesús, etc A la Xina, la primera obra d’intenció biogràfica coneguda és Sunyu ~segle IV aC, però el gènere únicament es formalitzà amb Shiji ‘Memòries històriques’, de Sima Qian, i a partir d’aquí s’estereotipà…

L’epidèmia infecciosa anomenada pesta, provocada per un bacil que no fou identificat fins l’any 1894, ha causat, històricament, més destrucció de vides humanes que qualsevol altra epidèmia Per bé que a Europa són recordades i reconegudes les pestes des del segle II, sota l’imperi Romà, la gran pesta de la història és la Pesta Negra o Mort Negra, The Black Death La pesta del 1348 La porta d’entrada al continent europeu d’aquesta pandèmia fou el port de Constantinoble o des de Messina, on arribà el 1347 procedent de l’Àsia central per la ruta de la seda La propagació fou…

Redactor d’ El Correo Catalán 1963-1972, diari del qual arribà a ser redactor en cap,  Tele-exprés 1972-79,  Oriflama  —fou director del 1968 al 1971 però, el 1974, l’abandonà a causa de les seves desavinences amb Anton Cañellas, que n’era el propietari—,  Diari de Barcelona —en fou sotsdirector 1987-88—, La Vanguardia , Avui i Presència El 1966 fundà amb altres periodistes el Grup de Periodistes Democràtics, una plataforma que pretenia donar un tomb a la vida periodística catalana En aquells anys, es distingí pel seu tarannà crític amb la corrupció urbanística dels ajuntaments franquistes i…

Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà a València el 1578, i arribà a ocupar diversos càrrecs dins l’orde, tant a Barcelona com a València —fou lector de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i prior de Sant Onofre de València 1603—, per la qual cosa és un dels pocs historiadors del Barroc que ha deixat obra seva dedicada al Principat i al País Valencià Els seus interessos en matèria historiogràfica el portaren des d’allò més particular –l’orde dels dominicans– a allò més general –la història del regne valencià o de les terres catalanes– En aquest sentit, cal assenyalar que el 1599…