Resultats de la cerca

Diplomada en infermeria el 1937, formà part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i, en començar la Guerra Civil 1936, es traslladà a Barcelona L’any 1939 creuà la frontera amb 182 infants orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt que estaven sota la seva cura A França, collaborà en activitats de la Resistència A casa seva se centrà la recepció i transmissió de missatges, armes i documentació L’any 1943 fou denunciada als nazis Reclosa i maltractada a la presó de Llemotges, el 1944 fou deportada a Ravensbrück i posteriorment al camp de Flossenbürg, on l’obligaren a treballar…

Pastor, fill de llauradors, estudià a Saragossa El 1473 figura com a reboster de cambra de la casa de Ferran II de Catalunya-Aragó Becat al collegi de Sant Climent de Bolonya 1476, hi obtingué el títol de mestre en teologia 1480 De nou a Saragossa, fou nomenat canonge de la seu Fou amic i confessor de Pedro de Arbués Fou vicari general del tribunal que jutjà els responsables de l’assassinat d’aquest 1485 Predicador reial i confessor de la reina 1487, fou ardiaca de Daroca i inquisidor de Saragossa i de Tarassona el 1493 el rei el nomenà reformador de religioses, i el 1500 fou…

Fill del poeta  Francesc Crespí de Valldaura i de Borja  i germà de  Cristòfor  i  Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela Es doctorà en teologia a València 1629, obtingué una pabordia a la catedral i fou ordenat 1631 Anà dues vegades a Roma 1633 i 1640 en defensa dels pabordes, i el 1642 fou nomenat ardiaca de Morvedre Fundà a València la primera casa dels Països Catalans de l’Oratori de Sant Felip Neri 1645, del qual fou un dels primers membres i prepòsit Bisbe d’Oriola, introduí a la diòcesi el res del rosari i propugnà la devoció a l’Eucaristia Traslladat a Plasència, hi feu…

Forma part de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona, installat a la Casa de l’Ardiaca La separació de la documentació municipal, l’any 1917, en administrativa i històrica, permeté la creació, al costat d’aquesta darrera, de l’Arxiu Històric de la Ciutat, amb l’admissió de tota mena de documents referents a Barcelona, ingressats des del 1924 a la Casa de l’Ardiaca i distribuïts en diversos fons municipal, notarial inventaris, contractes, societats, etc, judicial antiga vegueria i escrivanies, corporatiu gremis i confraries, comercial empreses dels segles XVII-…

Resultat d’una personal assimilació del primer Renaixement italià, el seu nom, donat per Diego de Ortiz de Zúñiga, deriva de la similitud que en l’aspecte decoratiu presenta amb el treball dels argenters plateros Es caracteritza per la gran importància que dóna a l’ornamentació, d’una riquesa extraordinària formes de tipus vegetal, animals, medallons, columnes balustrades, grotescs, etc, que, la major part de vegades, omple per complet, amb una mena d' horror vacui , les façanes dels edificis, amagant en certa manera els elements constructius pròpiament dits, sovint encara…

Fill del cinquè duc de Sogorb i sisè de Cardona, Enric d’Aragó Format a Salamanca, on ocupà la càtedra d’institucions canòniques 1649, des del 1647 fou canonge de Toledo i ardiaca de Talavera El 1651 fou promotor fiscal de la inquisició, i, dos anys després, regent de Catalunya al consell d’Aragó Ordenat sacerdot 1655, fou creat cardenal de la corona 1660, i a Roma hagué d’intervenir en l’enfrontament entre Lluís XIV i el papa, per la qüestió de la immunitat diplomàtica Nomenat virrei de Nàpols 1664-66, bé que interí, procurà de refer la ciutat de la passada revolta de Tommaso…

Un dels primers documents on s’esmenta el lloc de Jusseu data de l’any 987 Es tracta d’una escriptura mossàrab que fa menció d’un judici que tingueren els homes del castell d’Aguilaniu amb els de Jusseu a causa de la possessió d’un terç d’un pou saliner De la seva església parroquial no s’ha localitzat cap referència fins a la fi del segle XIII així, segons la relació de les esglésies i parròquies que contribuïren els anys 1279 i 1280 a sufragar la dècima papal, hom troba, dins l’ardiaconat de Ribagorça, que l"’abat” de l’ ecclesie de Jusseu , juntament amb quatre porcioners, pagà 156 sous,…

Aquest castell era situat al poble de Mont de Roda, a 783 m d’altitud, aigües avall i a la banda esquerra de l’Isàvena, entre el barranc de Sant Esteve i el de Solans Tradicionalment formà part del terme de la ciutat de Roda i, per tant, fou un domini de plena jurisdicció del capítol Tanmateix, s’hi originà una senyoria a partir del 1080, quan el bisbe Ramon Dalmau concedí a l’ardiaca Pere, al seu germà Bernat i als seus nebots, l’alou dit Serra de l’Oliva en canvi d’ésser homes fidels i de tributar la meitat dels delmes Demència aportà en dot a Dodó Pere aquesta honor que el…

El 1962 adoptà el nom actual De periodicitat trimestral i confinada a la clandestinat, durant el franquisme estigué domiciliada a Mèxic, a càrrec dels catalans exiliats Els primers números s’editaren totalment a Mèxic, però a partir del número 9, les planxes per a la publicació es preparaven a França i després s’imprimien clandestinament a Catalunya fins que la revista fou legalitzada el 1977 A Mèxic la dirigí Francesc Vicens i, quan se'establí la redacció a Catalunya, Manuel Sacristán Han estat collaboradors de la revista en les seves diferents èpoques RVidiella, G Aribau, G López Raimundo,…

Fill de Miquel Joan de Taverner i de Montornès Era canonge i ardiaca major de Tarragona i fou canceller del Principat des del 1689 i president de la sala primera de l’audiència de Barcelona als primers temps de Felip IV de Catalunya-Aragó El 1699 havia estat nomenat bisbe de Girona Per la seva adhesió a Felip IV tingué topades amb el Consell de Cent de Barcelona i se li atribuí un text anònim censurant la cort de 1701-02, per la seva manca de submissió a Felip IV Quan Girona es declarà partidària de Carles d’Àustria 1705 s’exilià a Perpinyà, des d’on mantingué molta…