Resultats de la cerca
Es mostren 229 resultats
Miquel d’Oms i de Sentmenat, canonge i sagristà d'Elna (1560-1563)
El 22 de juliol de l’any 1560, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Oms i de Sentmenat – 1576, canonge i sagristà d’Elna diputat militar Gaspar de Meca i d’Oluja, senyor de Vergós diputat reial Jeroni Orater, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Antoni Roca, monjo de Sant Pere de Rodes diputat reial Jaume Joan de Vilatorta, donzell de Barcelona diputat reial Guerau Boquet, doctor en medicina de Barcelona Miquel d’Oms i de Sentmenat, canonge i sagristà d’Elna, resultà extret per segona vegada per al càrrec de diputat eclesiàstic,…
el Montmell

La Juncosa del Montmell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, al límit amb l’Alt Penedès i l’Alt Camp.
Situació i presentació El municipi del Montmell cobreix la part septentrional de la comarca del Baix Penedès amb una extensió de 72,76 km 2 , la tercera part de la superfície comarcal, i és el més gran dels municipis A la part meridional, el Puig Francàs 550 m, contrafort de la serra del Montmell, i el coll de Vilafranca constitueixen el límit amb el municipi de la Bisbal del Penedès Al puig de l’Àliga, a l’extrem més septentrional, convergeixen els termes del Montmell, Aiguamúrcia Alt Camp, Pontons i Torrelles de Foix els dos de l’Alt Penedès A ponent, el límit del Montmell amb el municipi…
Veciana

Veciana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, a l’altiplà oligocènic que fa d’interfluvi entre l’Anoia i el Sió, bé que dins el vessant del primer.
Situació i presentació El municipi de Veciana, amb una extensió de 38,90 km 2 , és situat al sector NW de la comarca, al límit amb la Segarra Confronta amb els termes anoiencs de Pujalt N, els Prats de Rei N i NE i Copons E i S, i amb el segarrenc de Sant Guim de Freixenet W És un municipi ric en història Les entitats històriques del terme han estat tradicionalment els castells de Miralles, de Montfalcó, de Segur i de Veciana, amb les seves respectives parròquies, i les quadres o entitats menors de Santa Maria del Camí que forma un enclavament, Castellnou del Camí, Durban,…
Escrivà

Armes dels Escrivà
Llinatge d’oficials reials, després generosos, cavallers, homes de lletres i dignataris, establert al Regne de València en temps de la conquesta.
Devien provenir del Rosselló o de Lleida Apareix com a estirp documentada Guillem Escrivà mort en 1256-59, senyor de Patraix per donació del rei i notari reial 1227-51 Dels seus fills, Guillemó fundà la línia dels senyors de l’escrivania de València, i Arnau Escrivà mort el 1275 fou senyor de Patraix, i sembla identificable amb un jurat de València 1268 i batlle del regne 1270-75 Fou pare d’Andreu Guillem, fundador de la línia dels senyors d’Agres, i de l’hereu Guillem Escrivà , senyor de la baronia de Patraix mort després del 1269, que degué ésser el pare dels Escrivà, després Escrivà de…
Manuel de Copons i d’Esquerrer, cambrer del monestir de Sant Esteve de Banyoles (1707-1710)
El 22 de juliol de l’any 1707, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Manuel de Copons i d’Esquerrer, cambrer del monestir de Sant Esteve de Banyoles diputat militar Jacint de Sagrera i Xifre, domiciliat a Barcelona diputat reial Josep Serres, de la ciutat de Tortosa oïdor eclesiàstic Marià de Novell i de Nadal, paborde del monestir de Sant Salvador de Breda oïdor militar Lluís de Claresvalls i de Miquel, domiciliat a Barcelona oïdor reial Bernat Moixí, doctor en medicina, domiciliat a Barcelona Manuel de Copons i d’Esquerrer era cambrer del…
Les marededéus
Art gòtic
Un dels temes popularment més coneguts de l’art medieval del nostre país és el de les marededéus romàniques Ho justifiquen les nombroses mostres que ens n’han arribat i les peculiars característiques que presenten, com també l’especial preferència per aquest període artístic que ha regit durant anys la revalorització del llegat dels temps pretèrits Tanmateix, durant els segles del gòtic la producció d’imatges de la Mare de Déu amb el Nen no s’aturà, sinó que es mantingué i es manifestà amb l’àmplia varietat de tipus, estils i motius iconogràfics que sovintejaven en diversos espais públics i…
Pujalt

Pujalt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia.
Situació i presentació El terme de Pujalt, de 31,43 km 2 d’extensió, és al sector de ponent de l’altiplà de Calaf, al límit nord de la comarca de l’Anoia amb la de la Segarra i també al límit de la província de Barcelona i del bisbat de Vic S’estén per una remarcable planura enlairada, un típic altiplà, a uns 750 m d’altitud, entre Conill, Sant Ramon i Estaràs El terme és força homogeni en el sector de Pujalt i dels seus agregats de l’Astor i Vilamajor, i en canvi fa unes estranyes sortides al sector de Conill, pràcticament envoltat pel terme de Calonge de Segarra, i en el de la…
Vila medieval de Reus
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on es remarca l’entramat de carrers que constituïen la vila medieval ECSA - J Todó La ciutat de Reus, successora de la primitiva vila medieval, és en ple Camp de Tarragona i constitueix la capital de la comarca del Baix Camp El nucli antic o centre històric és envoltat per la ciutat moderna Mapa 33-18472 Situació 31TCF415577 Reus és una ciutat perfectament comunicada Una autovia de 13 km la uneix amb Tarragona i a prop seu hi passa la autopista A-7 CPO Història Els orígens El 1154, Robert d’Aguiló, que es trobava a…
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB)
Historiografia catalana
Societat científica creada (1729) a Barcelona per afavorir el conreu de la història i, en general, les humanitats.
Els seus inicis es troben en les tertúlies de cavallers, eclesiàstics i ciutadans fetes 1700 al palau de Pau Ignasi de Dalmases historiador i cronista, al carrer de Montcada Els participants d’aquestes reunions prengueren el nom d’Acadèmia dels Desconfiats o Desconfiada, i la divisa llatina de “ tuta quia difidens ” Durant la guerra de Successió, la major part dels “desconfiats” foren austriacistes també n’hi hagué de borbònics, com el canonge de Barcelona Josep de Taverner i d’Ardena, que realitzà interessants recerques històriques durant el seu exili a França Possiblement, l’Acadèmia ja…
Andreu Pont, abat d'Amer i de Roses (1647-1650)
El 22 de juliol de l’any 1647, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Andreu Pont Segle XVII, abat d’Amer i de Roses diputat militar Joan de Melgar, donzell de Balaguer diputat reial Jeroni Pastor, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Atanasi Martí Roger, beneficiat de la seu de Tortosa oïdor militar Domènec Negrell i d’Orri, domiciliat a la vegueria de Girona oïdor reial Joan Manegat, burgès de Puigcerdà La manca de dades biogràfiques sobre els diputats i oïdors de l’època medieval i moderna s’accentua en els representants d’aquest…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina