Resultats de la cerca

El 1919, a la part alta de la ciutat, Manel Colomer realitzà el primer aterratge, en aquesta ocasió, d’emergència Entre el 1925 i el 1927 s’utilitzaren com a aeròdrom els terrenys de can'Oriac i l’1 d’agost de 1934 s’inaugurà l’aeròdrom de Sabadell, installat a les finques de can Diviu, can Torres i can Miró, cedit a l’aviació militar i emprat per l’aviació civil Durant la guerra i fins a la postguerra s’hi construïren 300 Polikarpov I-15, model conegut com a “Chato” El 1953 s’hi installà l’aeroclub Barcelona Sabadell El 1954 el ministeri de l’aire acceptà la cessió…

Situació i presentació El Llobregat i la riera de Rubí formen el límit de ponent amb els termes de Pallejà i Castellbisbal del Vallès Occidental, respectivament A tramuntana, el termenal amb Valldoreix del municipi de Sant Cugat del Vallès passa per la serra de Roques Blanques 198 m d’altitud, pel cim de Puig Madrona 341 m, pel puig del Rossinyol 253 m i per la serra d’en Rabassa fins a l’Alzinar 288 m, a llevant, que és partió, a més, del municipi de Molins de Rei La línia divisòria de termes passa després pel coll de Ca n’Amigonet i, a migdia, pel Pi del Balç 115 m, turonet espadat proper…

La seva urbanització s’inicià la segona meitat del s XIX al voltant de la capella de la Mare de Déu de la Salut 1864, edificada per iniciativa d’Antoni MMorera Antic sector agrícola, amb importants masos, com el de can Xipreret, can Muntaner, can'Alegre de Dalt, s’anà transformant en zona d’estiueig i residencial de l’alta burgesia barcelonina i, també, encara que en menor grau, de la petita i mitjana burgesies barcelonina i gracienca La inauguració el 1880 del tramvia de la plaça de Santa Anna a la de Rovira i Trias, i el 1909 del de la plaça de Lesseps al carrer…

Situació i presentació El terme municipal de Castellolí, de 25,28 km 2 , limita amb els municipis del Bruc E, Piera SE, la Pobla de Claramunt SW, Òdena W i Castellfollit del Boix, ja al Bages N Es troba al sector de llevant de la Conca d’Òdena, en una vall excavada per una sèrie de torrents que davallen sobretot de les muntanyes del coll del Bruc, a l’E, i del puig de l’Aguilera 623 m, a l’W, que formen la riera de Castellolí, afluent de l’Anoia per l’esquerra entre Igualada i la Pobla de Claramunt També drena el terme la capçalera del torrent del Forn d’en Mouner, que aflueix a l’Anoia al…

Situació i presentació El municipi de la Palma de Cervelló, constituït a partir de la segregació aprovada al juliol del 1998 de part del territori del terme de Cervelló, té una extensió d’uns 5,47 km 2 Des del 1937 fins a la fi de la guerra civil de 1936-39 la Palma ja havia estat un municipi independent El terme limita amb el de Cervelló S i E, amb Pallejà N i amb Corbera de Llobregat NW i W És situat als contraforts orientals de les serres d’Ordal i les màximes altituds, que volten els 350 m, es troben al sector sud-occidental El principal eix hidrogràfic del terme és la vall mitjana i…

Situació Casa forta de tipus torre, una de les més ben conservades de la comarca, ara integrada dins el cos d’una masia, abandonada ECSA - V Roca Casa forta-torre situada al cim d’un turó, damunt de la confluència de la petita vall del torrent ‘de Maçaners i la vall del Rialb En època moderna esdevingué una casa de pagès Can’Olivelles Actualment és abandonada Mapa 34-12291 Situació 31TCG490562 Des de la pista que segueix el Rialb per la riba dreta, a uns 500 m del Molí Nou, surt un camí carreter que, fent la volta al turó on s’alça el mas, ens hi porta 1 km Casa…

De família humil, inicià estudis eclesiàstics, que hagué d’interrompre a causa d’una afecció pulmonar Després d’una estada al sanatori de Caubet, tornà a Santanyí, on rebé la influència de l’escriptor Bernat Vidal i Tomàs En els seus primers reculls de versos, Quatre poemes de Setmana Santa 1950 i Entre el coral i l’espiga 1952, a la tradició de l’anomenada escola mallorquina oposa, almenys en l’aspecte formal, la llibertat mètrica i una metaforització brillant i agosarada, que palesa la influència dels poetes castellans de la generació del 1927, influència que desaparegué en l’obra posterior…

Situació i presentació El terme de Polinyà, d’una extensió de 8,79 km 2 , és situat a la dreta de la riera de Caldes En plena Depressió Prelitoral, el municipi confronta a migdia amb el terme de Santa Perpètua, a ponent amb el de Sabadell, al N amb el de Sentmenat i a llevant amb el de Palau-solità i Plegamans El municipi és travessat per rieres de cabal escàs, que pertanyen a la conca hidrogràfica del Besòs, ja sigui directament, ja sigui a través de la riera de Caldes El terme comprèn el poble de Polinyà, cap de municipi, la urbanització Serramaurina i diversos masos com Can Marata Pel que…

A divuit anys anà a Roma a aprendre pintura fou deixeble de Benito Lutti i Carlo Maratti, que l’impressionaren força El 1697 anà per primera vegada a Venècia i el 1700 a Bolonya, per estudiar l’art dels Carracci Tornà el 1710 a Mallorca i passà l’any pintant per a l’alta burgesia de l’illa Tornà a Venècia el 1711 i hi residí dotze anys es casà amb Isabella Mazzoni i freqüentà l’alta societat veneciana, per a la qual treballà El 1723 anà a Baviera, on fou pintor de cambra de l’emperador Maximilià, i en morir aquest el 1726 passà al servei de Climent August a Colònia, on pintà uns frescs per al…

El lloc és esmentat ja el s X, i el s XV estava a cura del monestir de Sant Cugat El 1796 fou reconstruïda, i restaurada després del 1939