Resultats de la cerca

Fou un dels mestres de l’estil barroquitzant de l’època clàssica tardana Se li atribueix el gran relleu de l' Amazonomàquia del Mausoleu d’Halicarnàs British Museum, Londres Com a arquitecte i escultor treballà als temples de Nemea i d’Atena Alea, de Tegea Arcàdia Segons Plini el Vell, a més de les seves obres de caràcter patètic, com Mènada Staatliche Kunstsammlungen, Dresden, Meleagre Fogg Art Museum, Universitat de Harvard i Niòbides , en creà també de tranquilles

Vida Tot i que és considerat venecià, segons consta en la seva primera collecció d’obres del 1705, és possible que Lotti nasqués a Hannover, on el seu pare havia estat mestre de capella El 1683 residia a Venècia, on estudià amb G Legrenzi i el 1687 constava com a cantor en el cor de la basílica de Sant Marc Des del 1689 fins al 1736 ocupà diversos càrrecs en aquesta església, des d’ajudant d’organista fins a primer organista El 1736 culminà la seva carrera musical amb el nomenament com a primer mestre de capella a Sant Marc, càrrec que ocupà fins a la seva mort Lotti escriví gran quantitat de…

Concertista de fama universal, actuà a Londres, Dresden, Praga, etc La seva producció vocal comprèn oratoris, cantates i cinc òperes Adriano 1735, La clemenza di Tito 1737, Partenio 1738, Roselinda i L’errore di Salomone 1744/> Deixà també música instrumental tres colleccions de sonates per a violí i baix continu i diversos concerts El seu oncle Antonio Veracini Florència ~1659 — 1733 fou també un dels violinistes més considerats del seu temps Compongué tres oratoris i publicà tres reculls de música instrumental

Estudià a Nàpols amb NPorpora i hi estrenà òperes com Tigrane 1729 i Ezio 1730 Fou mestre de capella de la cort de Saxònia, a Dresden 1733-63 conreà l’estil operístic italià —sovint amb texts de Metastasio— i estrenà òperes per tot Europa, com La clemenza di Tito 1735, Demofoonte 1748, Adriano in Siria 1752, etc Passà a la cort de Viena 1763-73, on rivalitzà amb els reformadors de l’òpera, Gluck i Calzabigi Escriví també música religiosa i instrumental

Estudià a Dresden i a Berlín i es dedicà al dibuix humorístic per als diaris Després d’una estada a París, participà en el dadaisme i en el futurisme Creà una obra d’un expressionisme cruel sobre escenes de la vida contemporània La vida d’un socialista 1920, Ecce homo 1923 i Mirall d’un burgès 1925 Fugint dels nazis emigrà als EUA 1933 i s’hi naturalitzà 1938 Al final de la seva vida defensà un realisme a ultrança

Estudià a Estrasburg En 1666-86 residí a Frankfurt, d’on fou degà i on fundà els primers collegia pietatis En el seu Pia desideria oder Hertzliches Verlangen nach gottgefälliger Besserung der wahren Evangelischen Kirche ‘Pia desideria o Anhel fervent en favor del millorament de la vertadera Església evangèlica’, 1675 indicà el camí de reforma del luteranisme en l’experiència mística i en la interioritat Predicador a la cort de Dresden 1686, organitzà a Halle an der Saale el seminari del pietisme germànic

Format a Màntua, rebé la influència de l’obra tardana de Mantegna, suavitzada pel sentimentalisme religiós de Lorenzo Costa i Francesco Francia La seva obra s’enriquí també amb el sfumato de Leonardo da Vinci i amb el colorisme venecià A aquesta època pertanyen la Madonna di San Francesco 1514-15, Dresden i els Místics Desposoris de Santa Caterina Galleria di Capodimonte, Nàpols Anà segurament a Roma 1518, on estudià l’obra de Rafael i de Miquel Àngel la seva obra experimentà una renovació expressiva i esdevingué més complexa Féu les pintures murals de l’església de San Giovanni Evangelista…

Després d’haver ensenyat a Munic, Dresden i Viena on ocupà la càtedra de psicologia de la facultat de filosofia, emigrà a Califòrnia Influït per les investigacions de l’escola de Würzburg, s’orientà vers l’estudi experimental del pensament i del llenguatge, i seguí les teories biopsicològiques de l’escola de la Gestalt És autor de Die Gestaltwahrnehmungen ‘Les percepcions de les formes’, 1913, Die geistige Entwicklung des kindes ‘L’evolució psíquica de l’infant’ 1918, Die Krisis der Psychologie ‘La crisi de la psicologia’, 1927 i Sprachtheorie ‘Teoria de la parla’, 1934

Format a Munic i, amb Hittorf, a París El 1834 construí el teatre de la cort reial de Dresden destruït el 1868 i reconstruït després allà mateix edificà el Museu 1847-55, considerat —com el teatre— obra mestra en el seu gènere Fugint de la revolució del 1848, s’installà a Anglaterra, on fou conseller artístic del príncep Albert Entre les seves obres posteriors hi ha el Burgtheater de Viena i, en collaboració amb Otto Brückwald, el Festspielhaus de Bayreuth 1872 Fou un dels promotors de la reacció neorenaixentista que succeí el neohellenisme

Educat a Dresden, seguí la tradició alemanya expressionista Kokoschka, O Dix, Grosz, l’experiència del Bauhaus de Berlín i la influència de Moholy-Nagy, amb qui realitzà el primer viatge a París 1932, on s’installà l’any 1935 allí contactà amb Ozenfant, Léger, Arp, Calder, etc De primer es dedicà a la fotografia, fins el 1939 En 1946-51 esdevingué capdavanter de l’anomenada abstracció lírica europea, amb una acusada personalitat en la seva obra, antigeomètrica i informalista , introduí la mobilitat de l’espai i la influència del pensament oriental