Resultats de la cerca
Es mostren 5255 resultats
Joaquín Calvo Sotelo

Joaquín Calvo Sotelo
Teatre
Dramaturg en llengua castellana, germà de José Calvo Sotelo.
El seu teatre, d’estructura tradicional i d’àgil diàleg, planteja sovint problemes polítics, religiosos o morals resolts de manera convencional, com La muralla 1954, una de les obres de més èxit de la postguerra espanyola Altres obres són Criminal de guerra 1951, Historia de un resentido 1956, La ciudad sin Dios 1957, La herencia 1958, etc Conreà també la comèdia Una muchachita de Valladolid , 1957 La visita que no tocó el timbre , 1950 La seva última obra fou La pasión de amar 1991, una comèdia historicista
François de Beauharnais
Història
Segon marquès de La Ferté-Beauharnais, germà d’Alexandre.
Par de França, fou diputat de la noblesa als estats generals del 1789, on defensà els privilegis de la reialesa Emigrat, lluità amb l’exèrcit del príncep de Condé, i després acceptà els Bonaparte i fou nomenat ambaixador a Etrúria i a Madrid
Ricardo Baroja y Nessi

Ricardo Baroja
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura
Pintor, gravador i escriptor basc, germà de Pío Baroja.
La seva pintura, expressió plàstica de l’esperit de la Generació del 98, és de temàtica predominantment paisatgística, i tècnicament voreja l’impressionisme Destaca la qualitat dels seus gravats, influïts per Goya Escriví novella, teatre i contes, gairebé tots centrats en el País Basc, però literàriament és conegut sobretot per l’obra Gente del 98 1952, recull d’articles que aparegueren al “Diario de Madrid” el 1935 L’any 1926 fundà el teatre de cambra El Mirlo Blanco, del qual fou director i on dugué a terme diverses activitats
Francesc Civil i Castellví
Música
Compositor, organista i musicòleg català, germà de Josep Civil.
Vida El seu pare l’inicià en la música, i entre el 1903 i el 1907 s’estigué a Montserrat, on fou escolà i alumne del pare Guzmán Després de l’etapa montserratina estudià a França Étampes 1908-10, Pithiviers 1910-13 i la Schola Cantorum de París 1913-17 En aquesta institució parisenca estudià piano amb Ferdinand Motte-Lacroix i composició amb Vincent d’Indy Del 1917 al 1924 sojornà a Figueres, on contactà amb Antoni Juncà, que el formà en música sardanística També es relacionà amb els germans Lluís i Ricard Pitxot i el pianista Enric Costa El 1924 s’establí a Girona, on visqué -tret de l’exili…
Atto Melani
Música
Compositor i cantant italià, germà d’Alessandro i Jacopo.
Fou enviat pel seu patró Mattias de Medici a estudiar a Roma amb L Rossi i MA Pasqualini, i a París, on es guanyà el favor del cardenal GR Mazzarino i de la reina Anna A París interpretà les òperes Orfeo 1647, de Rossi, i Serse 1660, de F Cavalli Viatjà per totes les corts europees, arribà a ser cavaller de cambra de Lluís XIV i a obtenir la nacionalitat francesa, però hagué d’abandonar França quan el 1661 morí Mazzarino, el seu protector Altra vegada a Roma, feu la seva darrera aparició com a cantant a la casa Rospigliosi el 1668 Retornà a França el 1679, on es dedicà a la política i a la…
Francisco de I Peraza
Música
Organista castellà, germà petit del també organista Jerónimo Peraza.
Es formà musicalment a les catedrals de Sevilla i Toledo, on el seu pare exercia com a instrumentista Ben aviat adquirí una gran destresa amb l’orgue El 1584 fou nomenat organista de la catedral de Sevilla, on coincidí durant alguns anys amb Francisco Guerrero com a mestre de capella Gaudí de molta fama com a instrumentista Es té constància, a través de cròniques contemporànies, que escriví molta música, però no se n’ha conservat res
Juan de Cabezón
Música
Organista i compositor castellà, germà d’Antonio de Cabezón.
Formà part de la capella reial de Felip II de Castella des del 1546 com a músic de tecla Acompanyà el rei en diversos viatges per Europa Tan sols es coneix una peça atribuïda a Juan de Cabezón i que fou recollida pel seu nebot, Hernando de Cabezón, en l’edició de les obres del pare d’aquest, Obras de música para tecla, arpa y vihuela de Antonio de Cabezón Madrid, 1578 Es tracta d’un glosado a cinc veus sobre la cançó Pues a mí, desconsolado Alguna altra peça anònima del recull podria ser igualment obra d’aquest autor Antonio de Cabezón el nomenà hereu en el seu testament del 1564
Johnny Dodds
Música
Clarinetista nord-americà de jazz, germà de Baby Dodds.
Pràcticament autodidacte, debutà a la banda de Kid Ory 1911-18 El 1920 deixà Nova Orleans per entrar a la Creole Jazz Band de King Oliver a Chicago i participà en les millors gravacions del grup Després tocà a diverses formacions i dirigí la seva pròpia banda al local Kelly’s Stables 1924-30 Durant aquest període dugué a terme força enregistraments, tant sota el seu nom com collaborant amb altres músics Destaquen els que feu amb els grups Hot Five i Hot Seven de Louis Armstrong Fou el clarinetista líder i el representant més pur de l’estil Nova Orleans Els anys trenta, amb el declivi d’…
Josep Sànchez i Llibre

Josep Sànchez i Llibre
Política
Empresari i polític, germà de Daniel Sànchez i Llibre.
Llicenciat en ciències empresarials i màster en direcció d’empreses per ESADE, és vicepresident de l’empresa familiar Conserves Dani Militant de Centristes de Catalunya-UCD del 1978 al 1982, el 1985 passà a Unió Democràtica de Catalunya Del 1988 al 1992 fou diputat al Parlament de Catalunya per la coalició Convergència i Unió , per la qual també fou elegit diputat al Congrés en les legislatures del 1993 al 2015, després d’un breu pas pel Senat 1992-93 El 2016 esdevingué responsable de les relacions de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales CEOE amb les Corts Espanyoles L’…
Baby Dodds
Música
Bateria de jazz nord-americà, germà de Johnny Dodds.
Tocà, entre d’altres, amb Bunk Johnson i Papa Celestin abans de fer-ho als vaixells del Mississipí amb Fate Marable 1918-21, on adquirí una gran reputació entre els músics de Nova Orleans Anà a Chicago per treballar amb King Oliver, Jelly Roll Morton i Louis Armstrong, i enregistrà alguns dels millors discos de l’època Durant el ressorgiment que de l’estil Nova Orleans es produí els anys quaranta, fou molt sollicitat i actuà força per Europa L’estil de Dodds fou pres com a model a Nova Orleans, però sobretot a Chicago, on influí els bateries de la següent generació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina