Resultats de la cerca
Es mostren 1426 resultats
Aleksej Ivanovič Rikov
Història
Política
Polític soviètic.
Exiliat a Europa Occidental fins a la Revolució d’Octubre 1917, propugnà un govern obert a tots els socialistes Mort Lenin 1924, el substituí en la presidència del consell de comissaris del poble, del qual fou destituït el 1930 per la seva oposició a la collectivització Processat, per desviacionista, en el tercer procés de Moscou 1938, fou executat
P’otr Aleksandrovič Rebinder
Física
Físic rus.
Professor a l’institut de física i biofísica de Moscou des del 1942, es dedicà a qüestions de química física Concretament descobrí l’efecte que duu el seu nom referent a les propietats mecàniques d’una substància immersa en un líquid tensioactiu Fou el creador de la química colloidal a l’URSS i desenvolupà la teoria de la tixotropia
Nikolaj Gennadijevič Basov
Física
Físic rus.
Professor de l’Institut de Física Levedev, de Moscou, premi Lenin del 1959 i membre corresponent de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS a partir del 1962 Les seves recerques en el camp dels efectes làser i màser li valgueren el premi Nobel de física el 1964, compartit amb Aleksandr Mihajlovič Prokhorov i Charles Hard Townes
Ilja Mikhajlovič Frank
Física
Físic rus.
Es graduà a la Universitat de Moscou 1930, on fou professor des del 1944 Membre de l’acadèmia de ciències de l’URSS 1934, rebé els premis Stalin i Lenin, i el 1958 rebé el premi Nobel de física, amb PAČerenkov i IETamm, per les seves investigacions que portaren a descobrir l' efecte Čerenkov radiació de Cerenkov
Viktor Vladimirovič Vinogradov
Lingüística i sociolingüística
Lingüista rus.
Catedràtic a la Universitat de Moscou, és autor de treballs sobre gramàtica russa Grammatičeskoje učenije o slove ‘Doctrina gramatical de la paraula’, 1947, lexicologia i fraselogia, com Osnovnyje ponjatija russkoj frazeologii kak lingvističeskoj discipliny ‘Conceptes fonamentals de fraseologia russa com a disciplina lingüística’, 1946 És autor de diverses monografies sobre el llenguatge i l’estil dels grans escriptors del país
Nikolaj Jegorovič Žukovskij
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic rus.
Professor a Moscou, féu estudis sobre mecànica teòrica, i a partir del 1900 s’especialitzà en aeronàutica i aerodinàmica, camps en els quals treballà extensament Entre els seus resultats cal destacar el teorema que establí l’any 1905 sobre moviment dels fluids, teorema que el 1902 havia donat a conèixer independentment el físic alemany Martin Wilhelm Kutta Pittschen, 1867 - Stuttgart, 1944, anomenat teorema de Kutta-Žukovskij
El Lissitzky
Pintura
Fotografia
Disseny i arts gràfiques
Arquitectura
Pseudònim amb què és conegut Lazar Màrkovitx Lissitski, artista, dissenyador, fotògraf, professor, tipògraf i arquitecte rus.
Participà en el constructivisme 1919, i fou nomenat professor d’art a Moscou 1921 però, a causa de la reacció governamental davant l’art d’avantguarda, s’exilià a Berlín i a Suïssa En el llibre Història de dos quadrats , publicat a Holanda el 1922, exposa la seva visió de l’art La seva obra pictòrica exercí una influència fonamental en l’evolució de l’art abstracte
Deborin
Filosofia
Nom amb el qual és conegut Abram Moisejeviĉ Ioffe, filòsof soviètic.
Socialdemòcrata primerament i menxevic després, es féu membre del partit comunista 1928 Professor a la Universitat Sverdlov de Moscou des del 1920, fou obligat a adoptar la ideologia oficial Són obres seves Hegel i dialektičeskij materializm ‘Hegel i el materialisme dialèctic’, 1929, Dialektika i jestestvoznanije ‘Dialèctica i ciències naturals’, 1930, Filozofija i marksizm ‘Filosofia i marxisme’, 1930 i Filozofija i politika ‘Filosofia i política’, 1961
Dmitri Kuznetsov
Futbol
Futbolista.
Centrecampista, fitxà pel RCD Espanyol 1991-94 procedent del CSKA de Moscou Jugà 80 partits de Lliga, inclosa una temporada a segona divisió, i marcà 10 gols Al desembre del 1994 fitxà pel Lleida, amb el qual completà aquella temporada Fou dotze vegades internacional amb la selecció soviètica, vuit amb la CEI i vuit amb Rússia Disputà l’Eurocopa 1992 amb l’equip unificat de les exrepúbliques soviètiques i la Copa del Món 1994 amb Rússia
Emil Gilels
Música
Pianista ucraïnès.
Figura emblemàtica de l’escola pianística soviètica, fou alumne de Heinrich Neuhaus a Moscou Fins el 1948, la seva carrera es desenvolupà gairebé exclusivament a la Unió Soviètica Rebé les màximes distincions pel seu prestigi com a pianista i com a intèrpret de música de cambra Formà un cèlebre trio amb Leonid Kogan i Mstislav Rostropovich, i es convertí en un dels màxims especialistes en l’obra pianística de Beethoven
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina