Resultats de la cerca
Es mostren 1605 resultats
Louis Antoine Léon Saint-Just
Història
Polític francès.
Es donà a conèixer en l’ambient revolucionari amb Esprit de la révolution et de la constitution de la France 1791 Diputat d’un radicalisme extremat, a la Convenció 1792, i fervent partidari de Robespierre, formà part del Comitè de Salvació Pública 1793-94, des d’on propugnà una política de terror Plenament lliurat a la revolució, reorganitzà els exèrcits del Rin i del nord, que aconseguiren èxits importants, actuà amb decisió contra Hébert i Danton i inicià una política de reformes socials, basades en les lleis de ventós, que confiscaven els béns dels sospitosos per a donar-los…
Grisons

La vall de Schanfigg, als Grisons
(CC0)
Divisió administrativa
Cantó de l’E de Suïssa, el més gran del país.
La capital és Chur Confina amb els cantons de Sankt Gallen, Glarus, Uri i Ticino, amb Itàlia Llombardia i Trentino-Alto-Adige, Àustria Tirol i Vorarlberg i Liechtenstein És una regió molt muntanyosa amb un relleu constituït pels Alps Grisons occidentals cadenes de Tödi, Piz Sardona i grup de l’Adula i pels Alps Grisons orientals grups d’Albula, Silvretta, Rhätikon, Plesur, Bernina i Offen Pass L’elevació mitjana de les valls és notable 1300 a 1800 m Les neus perpètues i les glaceres cobreixen només un 5% del territori Hidrogràficament el cantó es divideix entre les conques del Rin…
Aschaffenburg
Ciutat
Ciutat de Baviera, Alemanya, vora el Main.
Centre industrial confecció de roba d’home, tractors, productes químics Sobresurt el castell, primitivament romà, reconstruït 1605-14 per Georg Riedinger, mostra important de la influència renaixentista francesa Antiga ciutat dels alamans civitas Ascapha Des del segle X fins l’any 1803 pertangué a l’arquebisbat de Magúncia A causa de la seva participació en la guerra dels pagesos fou desposseïda dels seus privilegis el 1525 El 1803 es convertí en capital del principat instituït a favor del príncep primat de la Confederació del Rin, Carles Teodor von Dalberg El 1815 fou…
Gina Cigna

Gina Cigna
©Theo’s Little Bot
Música
Soprano francesa.
Estudià solfeig i piano al Conservatori de París El 1923 es casà amb el tenor Maurice Sens, que la feu estudiar amb Lucette Korsoff El 1927 debutà a la Scala de Milà en el paper de Freia, de L’or del Rin Dos anys més tard hi interpretà els papers de Donna Elvira Don Giovanni i d’Elisabeth Tannhäuser Inicià així una intensa carrera que la convertí en una de les sopranos dramàtiques més importants de la seva generació, amb una seixantena de papers en el seu repertori, que interpretà arreu del món, aplaudida especialment en Turandot i La Gioconda Després d’un accident…
Alfons Schützendorf
Música
Baix baríton alemany.
Estudià música al Conservatori de Colònia i posteriorment amplià la seva formació com a cantant a Milà Entre el 1910 i el 1912 actuà a Bayreuth, on es destacà en els papers de Donner L’or del Rin , Telramund Lohengrin i Klingsor Parsifal El 1910 representà el personatge de Wotan La valquíria i el de Gunther El capvespre dels déus al Covent Garden de Londres Actuà amb èxit en teatres d’arreu d’Alemanya Hamburg i Munic principalment, a més de Praga i Viena Del 1927 al 1931 fou professor de cant a la Folkwangschule d’Essen El 1916 actuà amb els seus tres germans — Leo , …
Erwin Wohlfahrt
Música
Tenor alemany.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble del tenor WD Fassbänder, i el 1956 debutà a l’Òpera d’Aquisgrà El 1960 es presentà amb èxit al Festival de Salzburg, on interpretà diversos papers d’òperes mozartianes Durant els anys seixanta fou membre de l’Òpera d’Hamburg, amb la companyia de la qual actuà als teatres d’òpera de Viena, Milà i Londres, entre d’altres Assidu del Festival de Bayreuth, entre el 1963 i el 1968 hi interpretà els papers de David Els mestres cantaires de Nuremberg i Mime L’or del Rin i Sigfrid , entre d’altres Gran actor, Wohlfahrt…
Henri de Turenne
Història
Nom amb què és conegut el mariscal de França Henri de La Tour d’Auvergne.
Es distingí com a eminent estratega en la guerra dels Trenta Anys, durant la qual combaté al Rin, a Flandes i a Itàlia Alineat inicialment al costat des prínceps durant la Fronda, acabà per comandar l’exèrcit reialista i derrotà Condé 1652 Fou encarregat de continuar la guerra contra la monarquia hispànica sobre la qual aconseguí les victòries que dugueren a signar el tractat dels Pirineus 1659 i que li valgueren el nomenament de mariscal general Durant la guerra de Devolució combaté brillantment a Flandes i també ho féu, més tard, a Holanda 1673, al Franc Comtat, al Palatinat…
Teodoric I d’Austràsia
Història
Rei franc d’Austràsia, amb capital a Reims i a Metz (511-534).
Era el fill gran de Clodoveu I, nat abans del seu casament El 507 lluità a Vouillé al costat del seu pare i tot seguit sotmeté l’Albigés, Roergue i l’Alvèrnia 507-508, que afegí a la seva part d’herència, que comprenia la regió dels ripuaris, la vall del Mosella, la futura Xampanya, els francs de la dreta del Rin i els alamans No volgué ajudar els seus germans contra el seu sogre Segimon, rei dels burgundis 523, però participà amb ells a la campanya del 524 Sotmeté de nou l’Alvèrnia 526, i amb el seu germà Clotari I sotmeté Turíngia 530-531 i imposà tributs als saxons de Germània
Saona

El Saona, al seu pas per Lió
© MC
Riu
Riu de França, afluent per la dreta del Roine (480 km de llargada i 30.000 km2 de conca).
Neix a 396 m d’altitud, al peu dels relleus de Faucilles, entre l’altiplà de Langres i el vessant sud-occidental dels Vosges, els quals li envien l’aigua a través de l’Ognon i el Lanterne Corre en direcció N-S entre el Jura i el NE del Massís Central del primer rep les aigües pel Doubs, el principal afluent, i del segon pel Dheune, el Grosne i l’Azergues Passa per Chalon-sur-Saône, Mâcon i Lió, on conflueix al Roine És navegable en la seva major part el canal de l’Est l’uneix al Mosella i al Mosa, el del Marne al Sena, el canal del Centre al Loira i pel Doubs i el canal del Roine està unit al…
mediatització
Història
Incorporació d’un país germànic dependent directament o immediatament de l’emperador a un altre estat del Sacre Imperi en el qual el nou sobirà es converteix en un sobirà intermedi.
Al Sacre Imperi hi havia dos tipus de feus el feu immediat , que depenia directament de l’emperador, i el feu mediat , que també en depenia, però per mitjà d’un altre senyor La mediatització consistia a fer passar territoris o individus de la primera categoria a la segona, i la seva finalitat fou de reduir l’extraordinària autoritat del Sacre Imperi i de reforçar el poder d’alguns dels seus països, en detriment de la sobirania de l’emperador Les principals disposicions mediatitzadores foren efectuades arran de les guerres napoleòniques, en la creació de la Confederació del Rin…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina