Resultats de la cerca
Es mostren 1032 resultats
Els alocs al Maresme
La gran quantitat de flors que produeixen els aloes en una època de l’any, l’estiu, en la qual escassegen les fonts d’aliment, tenen un paper clau per a nombrosos himenòpters i, en especial, per a borinots com aquest Bombus terrestris que sincronitzen l’emergència de les formes sexuals amb l’època de floració dels alocs Jordi Corbera L’aloc Vitex agnus-castus era una espècie abundant als trams baixos de les rieres del Maresme al final dels anys quaranta del segle XX, però les grans alteracions que ha sofert aquest hàbitat de llavors ençà han fet que la distribució de l’espècie patís una…
l’Espunyola
El castell de l’Espunyola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, estès al peu dels cingles de Capolat, ja al límit amb el Solsonès.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Capolat i Avià, a l’E amb l’enclavament de Sant Quintí de Montclar Montclar i Casserres, al S amb Montclar i Montmajor i a l’W amb Navès Solsonès i l’enclavament de Comesposades Montmajor El sector oriental, on hi ha el castell i la parròquia que donen nom al municipi, és a la capçalera de la riera de Clarà, afluent del Llobregat per la dreta a Casserres després de travessar el terme d’Avià el sector occidental, amb les antigues parròquies del Cint i de Correà, té les aigües riera de l’Hospital i riera de Navel tributàries del Cardener…
digital

Digitalis lutea
© Xevi Varela
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o de tija llenyosa, de la família de les escrofulariàcies, amb fulles grosses, alternes, amb flors pentàmeres, en forma de didal, disposades en raïms terminals unilaterals, i amb fruits en càpsula bilocular de dehiscència septicida.
La digital groga Dlutea , planta perenne de 30 a 80 cm d’alçària, amb fulles lanceolades i de flors grogues, creix en boscs, vores de torrents i vessants pedregosos d’una gran part d’Europa La digital purpúria o didalera Dpurpurea és una planta biennal o perenne, alta de 50 a 150 cm, dreta, robusta i de fulles ovades o oblongues, poc o molt tomentoses per la cara inferior, i de flors purpúries Viu en boscs clars, roquissars, etc A Catalunya únicament creix, en poca quantitat, als Pirineus Planta rica en digitalina i altres glucòsids gitoxina, gitalina, té unes destacades…
rata talpera

Rata talpera
(CC0)
Mastologia
Mamífer teri de l’ordre dels rosegadors, de la família dels micròtids, que pot arribar a fer 25 cm de longitud total.
És de costums preferentment diürns, construeix galeries als prats de dalla semblants a les del talp i, si són pròximes a rius i torrents, fa els passadissos parallels als cursos d’aigua Sovint se submergeixen, puix que són bons nedadors De règim herbívor, s’alimenten d’arrels i de plantes aquàtiques i d’alguns cargols A la primavera les femelles pareixen 4 o 5 cries, que poden ésser actives sexualment al final de l’estiu Habita a Europa i al nord d’Àsia Als Països Catalans, n'hi ha als Pirineus el port de la Bonaigua n'és el límit més oriental, bé que és una espècie en expansió
Museu de Sant Boi de Llobregat

Exterior de Can Barraquer, seu del Museu de Sant Boi del Llobregat
© Museu de Sant Boi de Llobregat
Museu
Museologia
Institució cultural municipal fundada l’any 1998 dedicada a la conservació, l’estudi i la difusió del patrimoni cultural i la memòria històrica de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat).
Del seu fons destaquen les colleccions d’arqueologia ibèrica, romana i medieval, provinents de les campanyes d’excavació al municipi, i la collecció d’estris i eines del camp procedent de la Cambra Agrària local El 2011 s’inaugurà Can Barraquer, la casa on visqué i morí Rafael Casanova, com a seu principal del museu i nucli de dinamització del patrimoni cultural local, amb els espais d’acollida, dues exposicions permanents “Sant Boi temps i espai” i “Rafael Casanova i el seu temps”, exposicions temporals i sala per a activitats didàctiques El museu disposa, a més, dels equipaments de Can…
La Iaia

Components del grup La Iaia
@ Ibai Acevedo
Música
Grup català de música pop.
Sorgí el 2009 a Vic com a projecte individual del compositor, cantant i guitarrista Ernest Crusats, a qui s’afegiren aquell any Jordi Casadesús contrabaix, baix, teclats i xilòfon i Jordi Torrents bateria Després de guanyar el concurs VicSona, publicà la maqueta El meu vaixell 2010, a la qual pertanyia la cançó ""Jo vull ser la meva iaia'', que li donà popularitat Guanyà el concurs de maquetes Sona 9 i el premi al grup revelació, per votació popular, de la revista Enderrock El 2011 enregistrà el seu primer disc oficial Les ratlles del banyador , produït pel músic asturià Paco…
Almesquera
L’almesquera Galemys pyrenaicus presenta la cua llarga, tant o més que la llargada del cap i el cos junts, revestida d’escates i comprimida a l’extrem distal Té els peus amb membrana interdigital i proveïts d’una filera de pèls rígids als marges externs El musell és ample i deprimit i es prolonga en una trompa mòbil a l’extrem de la qual s’obren, dorsalment, els narius Els ulls són diminuts i amagats pel pelatge, però els sentits del tacte i l’olfacte són molt desenvolupats No té pavelló de l’orella i el conducte auditiu queda protegit de l’aigua per un pèl curt i espès Fa 95-135 mm de cap…
La costa entre l’Ametlla i l’Ampolla
Vista del litoral rocós del cap de Santes Creus Anna Motis La costa entre l’Ametlla i l’Ampolla 212, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre l’Ametlla de Mar i l’Ampolla s’estén una de les darreres zones costaneres del Principat que encara conserva una bona part de la bellesa encisadora del litoral mediterrani Hi predomina la costa de tipus erosiu, caracteritzada per l’abundància de penya-segats no gaire alts però prou espectaculars, com ara els de cap Roig Les cales codoloses són freqüents Santes Creus, cala Pi, etc, especialment al nord per contra, les…
s’Albufereta
Aiguamoll
Aiguamoll, en part dessecat, situat al terme municipal d’Alcúdia de Mallorca, un km al NW de la ciutat.
De característiques similars a s'Albufera d’Alcúdia bé que l’acció humana hi ha estat menor, de les prop de 150 ha totals, unes 60 són dessecades en una extensió de prop de 3 km de llarg per 1 km d’ample Comprèn una zona de platja on creixen cards i gramínies, una zona inundada pràcticament tot l’any per diversos torrents i per aigua de mar, amb vegetació típica de maresmes lliri de mar, jonqueres i una tercera zona, més continental, on destaquen els bosquets de tamarius Hi és també molt notable la riquesa ornitològica, amb un elevat nombre d’espècies migratòries El 2001 fou…
la Costa Vermella
Nom aplicat dins la terminologia turística (des del 1912) a la part muntanyosa de la costa del Rosselló, la Marenda
.
Comença al sud d’Argelers i arriba fins al cap de Cervera, a la frontera estatal francoespanyola Té uns 15 km en línia recta i uns 25 seguint la carretera que uneix Argelers a Cotlliure, Portvendres, Banyuls de la Marenda i Cervera Correspon al límit est de la serra de l’Albera, la qual s’esfondra bruscament la mar, a 100 m de la costa, té una profunditat superior als 1 000 m Els torrents l’han retallada i una darrera ofensiva de la mar ha creat una gran quantitat de golfs i de calanques El color fosc, rogenc, de les penyes, que contrasta amb la blavor de l’aigua, en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina