Resultats de la cerca
Es mostren 845 resultats
enllustrament
Indústria tèxtil
Acabament destinat a modificar l’aspecte superficial dels teixits de cotó, lli, llana o fibres artificials comunicant-los una lluentor més o menys intensa, segons el procediment emprat.
Consisteix a posar el teixit en contacte amb una superfície metàllica polida i exercir-hi una pressió o una fricció
olefina
Química
Cadascun dels hidrocarburs que contenen en llur estructura almenys un enllaç
doble entre àtoms de carboni adjacents.
Segons el nombre d’enllaços dobles que contenen, hom els classifica en monoolefines, diolefines, triolefines, etc, els quals, d’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, són anomenats genèricament alquens , alcadiens , alcatriens , etc Els noms de les olefines són formats substituint l’acabament - à del nom de l’alcà corresponent per - è , - adiè o - atriè , segons el nombre de dobles enllaços presents a la molècula L’olefina més simple és l'etilè o etè CH 2 =CH 2 Els alquens tenen propietats físiques molt semblants a les dels alcans, amb la mateixa estructura fins a…
Sant Martí de Riudellots de la Creu (Palol de Revardit)
Art romànic
Situació Façana de l’església amb el característic campanar d’espadanya A Bramon El poble de Riudellots de la Creu és situat al peu de la carretera C-150 de Girona a Banyoles Mapa L39-12296 Situació 31TDG848567 Per arribar-hi des de Banyoles cal prendre la carretera C-150 en direcció a Girona a 9 km de Banyoles al punt quilomètric 4, a mà dreta i a uns 100 m de la carretera, i visible des d’aquesta, es troba l’església de Sant Martí JMC-JRM Història Es tracta de la vella església parroquial de l’agregat de Riudellots de la Creu, pertanyent al bisbat i comtat de Girona, actualment substituïda…
Sant Feliu de Cabrera de Mar
Art romànic
L’església parroquial de Sant Feliu de Cabrera s’alça en el centre del poble És esmentada per primera vegada en un document del 1025 pel qual els comtes de Barcelona Berenguer Ramon I i Guisla i la comtessa mare Ermessendia venen a Guadall els feus i les franqueses de Sant Vicenç exclòs el castell, incloent-hi sancti felici simul cum subienctis suis ecclesiis idem sancti Cipriani sanctique Johannis Pel que fa al topònim Capraria terra de cabres, apareix per primera vegada en un document del 1037, en la venda d’un alou, consistent en casa i terres dins la vila de Cabrera i altres termes…
Aymerich, Amat i Jover, a Terrassa
L’edifici de l’arquitecte Muncunill a Terrassa, a començament de segle L’empresa es constituí el 1892 És una mica tard amb relació a l’objectiu d’aquesta obra, que es proposa presentar els creadors del teixit industrial de Catalunya Quan es creà Aymerich, Amat i Jover a Terrassa, aquesta ciutat ja havia vist passar algunes generacions d’industrials llaners Però potser es trobaria a faltar més el nom d’aquesta empresa pel fet que construïren el que és un dels edificis més significatius i més ben conservats de la vella indústria catalana El 1892, Josep Aymerich i Grané, Francesc Jover i Barba i…
planxament
Indústria tèxtil
Operació d’acabament que té per objecte allisar les peces de vestir de teixit o gènere de punt, fent desaparèixer les arrugues i, eventualment, conferint-los una lleugera lluentor.
El planxament pot ésser efectuat a mà, amb una planxa domèstica, o amb planxadores o premses de planxar escalfades elèctricament o amb vapor Certes planxadores industrials tenen la forma de la peça que hom vol planxar colls, punys, etc, i existeixen també maniquins de vapor per a planxar El planxament permanent va precedit d’una impregnació del gènere amb un precondensat de resina sintètica que s’acaba de condensar per mitjà de la calor, la qual cosa dóna estabilitat als efectes obtinguts
abiotròfia
Patologia humana
Procés degeneratiu dels elements histològics, especialment de les formacions nervioses i sobretot les neurones, sense cap més causa aparent que l’envelliment prematur i l’acabament de llur vitalitat.
càrrega
Indústria tèxtil
Aprest aconseguit en augmentar el pes dels teixits de seda, cotó, etc, en algunes de les operacions d’acabament, per tal de millorar-ne el tacte i la presentació.
puntual
Lingüística i sociolingüística
Dit de l’aspecte de l’acció verbal considerat en un moment, en un punt del seu desenvolupament, sia en el seu inici (incoatiu), sia en el seu acabament (acomplert).
conferència de Potsdam
Història
Conferència internacional celebrada a Potsdam (17 de juliol - 2 d’agost de 1945) que començà a tractar els problemes de la pau, a l’acabament de la Segona Guerra Mundial
.
Hi assistiren els aliats Stalin i Molotov per l’URSS, Truman i Byrnes pels EUA i Churchill i Eden per la Gran Bretanya Després de les eleccions angleses 25 de juliol s’hi afegiren Attlee i Bevin Hi foren presos acords sobre la sort d’Alemanya l’elaboració dels tractats de pau la divisió d’Alemanya, així com de Berlín, en quatre zones d’ocupació militar nord-americana, francesa, britànica i soviètica el desarmament i la desmilitarització del Reich la dissolució del partit nazi l’abolició de les lleis de Hitler i la descentralització política d’Alemanya el judici dels criminals de guerra nazis…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina