Resultats de la cerca
Es mostren 2169 resultats
desafiament de Bordeus
Història
Desafiament que havia de tenir lloc a Bordeus l’1 de juny de 1283 entre Pere II de Catalunya-Aragó i Carles d’Anjou, oncle de Felip III de França, després de les Vespres
.
Acusat d’haver atacat a traïció, el rei Pere desafià Carles a batre's en duel El combat s’havia de celebrar en lloc neutral, Bordeus, domini del rei d’Anglaterra, però aquest refusà de presidir el combat i lliurà el control de Bordeus al rei de França, fet que n'impossibilità la realització Malgrat tot, Pere II es presentà a Bordeus el 31 de maig, disfressat per evitar d’ésser empresonat, i féu redactar, davant el senescal d’Anglaterra, una acta notarial de la seva compareixença
Parròquia de Sant Salvador (el Pont de Claverol)
Art romànic
Aquesta parròquia és esmentada l’any 1168 en l’acta de consagració de l’església de Sant Esteve d’Erinyà, en la qual el bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, establí que dues parts del servei episcopal i de l’ardiaca havien de ser satisfetes per la parròquia de Sant Salvador, mentre que la tercera ho havia de ser per la de Sant Esteve d’Erinyà Potser aquesta parròquia podria relacionar-se amb la capella de Sant Salvador, a Toralla, documentada des de l’any 1758
Canelles de Segre

Canelles de Segre
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), prop de la confluència del riu de Canelles amb el riu de Perles, afluent del Segre.
Hi ha les restes del castell i l’església de Sant Marc i Santa Eulàlia, sufragània de la de Perles, rectangular i coberta amb volta de canó El lloc és citat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Pertangué, fins a la fi de l’Antic Règim, al capítol de la collegiata d’Organyà Tanmateix, els vescomtes de Castellbò hi posseïren alguns drets Al NE del poble es troba el mas dit Santpere , on hi ha l’església de Sant Pere prop Canelles
porcioner
Dret canònic
Sacerdot o beneficiat que, per l’acta de fundació del monestir, catedral o col·legiata, consta que té dret a les porcions o repartiments comuns.
diploma
Escrit o acta que expedeix una universitat, una facultat, una escola, una societat literària, etc, conferint un títol, un grau, una prerrogativa, un premi.
Sant Martí de Lladurs
Art romànic
L’església de Sant Martí de Lladurs, un edifici bastit els segles moderns, es troba vora el castell del mateix lloc La parròquia de Lladurs és una de les que consten a l’acta de consagració de l’església de la Seu d’Urgell Ladurci No sabem, però, quin era aleshores el seu titular L’acta de consagració de l’església de Sant Julià de Canalda Odèn, del 900, en donar els límits parroquials precisa que una de les afrontacions és la parròquia de Sant Martí de Lladurs parroechiam Sancti Martini de Laturci Aquesta referència és particularment aclaridora, ja que els…
vescomtat de Fenollet

Vescomtes de Fenollet
©
Geografia històrica
Vescomtat de l’antic comtat de Besalú creat damunt el pagus o comtat de Fenolleda i centrat en el castell de Fenollet en repartir-se els dominis d’Oliba Cabreta entre les famílies comtals de Cerdanya i de Besalú (vers 990-91).
La creació d’aquest vescomtat, igual que la del de Castellnou, responia a la preocupació del comte Bernat I Tallaferro d’articular el conjunt —desproveït d’unitat geogràfica— de les seves extenses possessions al S i al N dels Pirineus i de les Corberes, de Besalú al Perapertusès, a través del Vallespir, l’alt Rosselló i la Fenolleda La dita creació es féu en profit d’un mateix llinatge, fortament arrelat, des de temps anteriors, a la regió dels Aspres, entorn del castell de Camelles, a la xarnera del Vallespir amb la Fenolleda vescomtat de Castellnou El primer vescomte de Fenollet, Pere I…
torre de la Vila
Castell
Antic castell del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), a l’E de l’església de Sant Romà, a la vall de Valldarques.
En resten diversos vestigis, principalment una torre circular, construïda amb aparell petit, característic del segle XI Hi ha una obertura elevada amb arc de mig punt i els muntants avançats en lloc de l’ampit hi ha un forat A la part baixa hom ha obert un esvoranc Aquesta torre era voltada d’un recinte d’aparença més tardana El lloc d’Arques és esmentat ja el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, i juntament amb el seu castell, era un domini del bisbe de la Seu
Chapultepec
Parc urbà
Turó rocallós a l’oest de la ciutat de Mèxic.
Abans de la conquesta hi hagué una ciutat tolteca, ocupada després pels asteques el 1435 el rei Itzcoalt dedicà l’indret a lloc d’esbarjo de Tenochtitlán El virrei Bernardo de Gálvez hi féu construir un palau 1785, que reformà l’emperador Maximilià 1866 Es convertí en residència d’estiu dels presidents de la república, i el 1937 fou convertit en museu El 1945 hi fou signada l' acta de Chapultepec per la conferència panamericana, on s’afirmava la solidaritat dels signants i la no-acceptació d’ingerències de països aliens al continent
Sant Cugat de Servobavoso (Soriguera)
Art romànic
En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell ja s’esmenta, com a parròquia de la vall de Siarb, Serbaos , segurament una referència a aquesta església És en un document del 1010, en la confirmarció feta pel bisbe Ermengol a favor de la canònica d’Urgell de les parròquies i esglésies de la vall de Siarb, on s’especifica l’advocació d’aquesta l’església, Sant Cugat de Servobavoso , de la qual no tenim més notícies, ni documentals ni arqueològiques, que permetin d’establir el lloc on va ser construïda
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina