Resultats de la cerca
Es mostren 753 resultats
Josep Monleon i Bennàcer
Teatre
Crític teatral.
Estudià dret i, després d’exercir l’advocacia alguns anys a València, anà a Madrid a estudiar direcció a l’Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas Fou crític teatral de la revista Triunfo 1955-1972, i fundador i crític de les revistes Primer Acto i Nuestro Cine Escriví diversos guions per al cinema i adaptà al castellà obres de Bertolt Brecht Orientà grups de teatre independent entre els anys seixanta i vuitanta, com ara La Cuadra de Sevilla, Tábano, Los Goliardos, Adrià Gual, Comediants, Els Joglars, Esperpento o el TEI Dirigí alguns muntatges teatrals La bona persona…
George Michael

George Michael
Música
Nom amb el qual és conegut el cantant pop britànic nascut Georgios Kyriakou Panayiotou.
Fill d’immigrants grecoxipriotes, el 1981 formà el grup Wham, i l’any següent es canvià el nom El grup aconseguí una notable popularitat amb els discs Fantastic 1982, Make It Big 1984 i Music From the Edge of Heaven 1985, i amb el single Last Christmas 1984 però el 1986 es dissolgué i Michael començà una carrera en solitari Amb un estil influït per Elton John i Paul McCartney , una posada en escena espectacular i una imatge ambigua, provocadora i adolescent que anà modificant al llarg dels anys, esdevingué una estrella indiscutible del pop des d’aleshores per la capacitat de convocatòria als…
Josep Balanda i Sicart
Literatura
Història del dret
Jurisconsult, professor i literat.
Seguí la carrera judicial i esdevingué jutge de la batllia de Perpinyà i de la vegueria del Rosselló Fou professor de dret francès a l’Estudi Major perpinyanès, del qual esdevingué rector el 1753 A fi de recaptar diners per a l’Hospital General de la Misericòrdia, del qual era administrador, escriví, vers el 1770, la Tragèdia dels sants Sixt, Llaurenç, Hipòlit i Romà, per a l’anomenat “teatre dels pobres”, que contrastava amb el dels rics, representat en francès Altrament, Balada i Sicart no sembla relacionat amb els dramaturgs del grup de Tuïr Aquesta tragèdia, estrenada el 1772 al mateix…
,
Johann Caspar Ferdinand Fischer
Música
Compositor alemany.
No es té gairebé cap dada sobre els seus anys de joventut Fou mestre de capella de la cort del marcgravi de Baden Lluís Guillem entre el 1692 i el 1741, primer a Schlackenwerth Bohèmia, on la cort s’havia traslladat fugint de la guerra amb França, i, a partir del 1700, a Rastatt Durant els anys d’esplendor musical de la cort de Baden, Fischer escriví música dramàtica de gran qualitat per a cerimònies festives, al mateix temps que la seva fama com a virtuós del clavicèmbal anava creixent La seva obra religiosa, composta per salms i lletanies exclusivament, mostra una evident influència…
El ojo de cristal
Cinematografia
Pel·lícula del 1955; ficció de 91 min., dirigida per Antonio Santillán Esteban.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI Producción Ignasi F Iquino, Barcelona ARGUMENT A través de l’ull d’un mort de William Irish GUIÓ José Antonio de la Loma, Joaquina Algars, Ignasi F Iquino FOTOGRAFIA Ricard Albiñana blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antonio Liza MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Josep Casas i Augé INTERPRETACIÓ Carlos López Moctezuma Enrique, Armand Moreno l’inspector, Manuel Fernández Pedrito, Beatriz Aguirre Clara, Carolina Jiménez l’esposa de l’inspector, Miguel Fleta l’agent, Jesús Colomer el cambrer, Josep Sazatornil, Saza el tintorer ESTRENA Barcelona,…
Laura a la ciutat dels sants
Cinematografia
Pel·lícula del 1986; ficció de 103 min., dirigida per Gonzalo Herralde Grau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC - Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona, Lauren Films Antoni Llorens, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1931 de Miquel Llor GUIÓ Gustau Hernández, GHerralde, EViciano FOTOGRAFIA Xabier Agirresarobe Eastmancolor i Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Marcelo Grande MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Jordi Cervelló, Joan Albert Amargós arranjaments SO Licio Marcos Ferreira de Oliveira INTERPRETACIÓ Ángela Molina Laura, Juan Diego Tomàs, Terele Pávez Teresa, Sergi Mateu Adrià, Alfred Lucchetti l’oncle Liborio, Carles Lucena l’…
Els de davant
Cinematografia
Pel·lícula del 1992-1993; ficció de 100 min., dirigida per Jesús F. Garay.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Massa d’Or Isona Passola, Barcelona, Le Sabre Group França ARGUMENT La novella homònima 1933 de Georges Simenon GUIÓ Louis i Fabrice Gardel FOTOGRAFIA Carles Gusi Gevacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Llorenç Miquel MUNTATGE Albena Katerinska MÚSICA Beatrice Thiriet SO Antonietta Giorgieva INTERPRETACIÓ Juanjo Puigcorbé Adil Zeki, Ben Gazzara John, Estelle Skörnik Sonia, Carme Elias Nejla, Gricha Tchernev Fikret, Ilka Zafirova Madame Pendelli, Boris Loukanov Messieur Pendelli, Vasko Tchouchev Koline ESTRENA Barcelona, 09051997, Madrid, juny del 1998…
cant ambrosià
Música
Cant litúrgic de la diòcesi de Milà que pren el nom de sant Ambròs (segle IV).
El seu origen és difícil de precisar Té elements del mateix sant Ambròs antífones, himnes i influències orientals dels segles V i VI, però l’origen més probable és el vell cant romà Els llibres de cant sense notació aparegueren al segle VIII, i els primers manuscrits amb notació musical són del segle XII, la qual cosa indica que el cant s’havia anat transmetent de forma oral A partir d’aquest moment comencen a aparèixer manuscrits amb notacions diastemàtiques que permeten la lectura dels cants Presenten una escriptura semblant a les del nord d’Itàlia, que aviat evolucionà cap a la notació…
Ambrosi Carrion i Juan
Ambrosi Carrion i Juan
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg, poeta i novel·lista.
Es doctorà en filosofia i lletres, i el 1911 estrenà la seva primera tragèdia, Tribut al mar , seguida d' Epitalami 1912 adaptada per a òpera el 1936, El fill de Crist 1912, Periandre 1913, La núvia verge 1915, Clitemnestra 1916 etc influït de primer per Hauptmann i D’Annunzio, evolucionà cap a una sobrietat d’arrel hellènica Periandre i Clitemnestra foren publicades en català però estrenades en castellà per exigències empresarials Adaptà a l’escena catalana obres d’Èsquil, Goldoni, Shakespeare i Musset, i escriví Cap de flames 1918, La miraculosa 1920, El fogueral 1925, Niobe 1928, L’…
,
Ann Jellicoe
Literatura
Teatre
Autora i directora teatral, i actriu britànica.
Després de cursar art dramàtic a la Central School of Speech and Drama de Londres 1947-51, fundà el Cockpit Theatre Club, inspirant-se en la tradició elisabetiana del segle XVI, on experimentà diversos muntatges en un espai obert Els anys 1953-56 exercí la docència a la Central School, mentre escrivia obres teatrals de marcat caràcter experimental, una de les quals, The Sport of My Mad Mother 1956, guanyà el premi anual de L’Observer tot i que fou retirada poc després de l’estrena pels atacs de la crítica i el públic Feu també versions de Čekhov i d’Ibsen que aconseguiren un notable ressò…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina