Resultats de la cerca
Es mostren 352 resultats
Miquel Domènech i Veciana
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà a la Congregació de la Missió de Sant Vicenç de Paül l’any 1832 Continuà la seva formació a París, on estudià teologia Més tard, el 1837, fou destinat a Nova Orleans EUA, on, acabats els estudis al seminari de Barrens, fou ordenat sacerdot el 1839 exercí com a professor i rector del mateix seminari Posteriorment, fou destinat a Cape Girardeau per fundar-hi el Collegi de Sant Vicenç de Paül, els plans del qual ell mateix havia fet El 1845 s’establí a Filadèlfia per exercir el càrrec de rector del seminari diocesà El 1860 fou consagrat bisbe de Pittsburgh Pennsilvània, on feu construir…
Argos
Ciutat
Ciutat del Peloponès, Grècia, al nomós d’Argòlida.
Nucli comercial i industrial cigarrets Els poemes homèrics fan d’Argos la capital de rei Agamèmnon, fet que reflecteix la seva importància dins la civilització micènica Després de la invasió dels doris, durant els segles VIII i VII aC, Argos superà les ciutats rivals de Tirint i Micenes i, sota el rei Fidó, arribà a dominar tota l’Argòlida i part del Peloponès La seva rivalitat amb Esparta, que s’alià amb moltes de les seves ciutats enemigues, la portà a greus derrotes segles IV i V aC i a la pèrdua de la seva preponderància Intervingué al costat d’Atenes contra Esparta a la guerra del…
Joan Ramon Folc de Cardona
Història
Segon comte de Cardona, vescomte de Vilamur i almirall d’Aragó (Joan Ramon Folc I de Cardona), fill d’Hug (II) i de Beatriu de Luna.
Era conegut també amb els noms de Cap de Sant Joan Baptista, el Gambacoberta i el comte Camacurt Es casà a 16 anys amb Joana de Gandia, de la casa reial El 1396 fou un dels magnats que anaren a Sicília a cercar el nou rei Martí, que l’investí ben aviat de l’almirallat patern El 1400 heretà el comtat de Cardona Fou un dels generals de Martí el Jove a la campanya sarda que acabà amb la tragèdia de Sanluri 1409 Durant l’interregne de 1410-12, ell i el seu germà Antoni de Cardona i de Luna foren els caps parlamentaris més notables de la noblesa urgellista El 1412 protestaren per la manera com…
Francesc Tomàs i Oliver
Història
Economia
Dirigent obrer.
Obrer de la construcció, molt jove s’adherí al partit republicà federal però, influït per la lectura de La Federación de Barcelona, edità a Palma El Obrero novembre del 1869 — octubre del 1870 i fou el principal impulsor de la secció mallorquina de la Primera Internacional Assistí com a delegat al primer congrés obrer espanyol pel juny del 1870 a Barcelona, on s’alineà amb els bakuninistes aliancistes Posteriorment, en el congrés obrer de Saragossa abril del 1872 resultà elegit membre de la comissió federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT Actuà com a secretari després de la…
Muḥammad Abd al-Azīz

Muḥammad Abd al-Azīz
© Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. Generalitat de Catalunya
Política
Polític sahrauí.
Llicenciat en dret per la Universitat de Rabat, durant la seva època d’estudiant s’adherí a la causa de l’alliberament del Sàhara Occidental L’any 1968 fou un dels fundadors del Moviment Nacional d’Alliberament Sahrauí, liderat per Muḥammad Sidi Brahim Bassiri, contra el colonialisme espanyol Cofundador, el 1973, del Front Popular per a l’Alliberament de Sāqiyatal-Ḥamrā‘ i Río de Oro Polisario , el 1976 en fou nomenat secretari general, i el 1982 fou elegit president de la República Àrab Sahrauí Democràtica RASD, càrrecs en els quals fou posteriorment reelegit Exiliat, residí als camps de…
Eduard d’Anglaterra
Història
Príncep de Gal·les.
Fill d’ Eduard III d’Anglaterra i de Felipa d’Hainaut, no arribà a regnar per haver premort al pare Es féu famós per les victòries que obtingué sobre els francesos durant la guerra dels Cent Anys, especialment la de Poitiers 1356 Des del 1360 el seu pare li confià el govern d’Aquitània, i dirigí també la intervenció anglesa en els conflictes hispànics guerra entre Castella i Catalunya-Aragó, combinada amb la guerra civil de Castella entre Pere el Cruel, aliat d’Anglaterra, i el seu germà bastard i aspirant al tron Enric de Trastàmara Però l’incompliment dels pactes per part de Pere el Cruel l…
Andrej Sakharov
Física
Físic i activista pels drets humans rus.
El 1953 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Soviètica Feu recerques sobre física teòrica i proposà amb IE Tamm un mètode per a obtenir reaccions termonuclears controlades mitjançant descàrregues elèctriques en el plasma situat en un camp magnètic Participà en la construcció de la primera bomba d’hidrogen soviètica Des dels anys seixanta s’oposà públicament a la proliferació nuclear i, juntament amb la seva esposa Jelena Bonner , es convertí en el capdavanter de la dissidència soviètica en favor de la democratització i el respecte als drets humans a l’URSS, posicions expressades en el seu assaig…
Anhalt
Geografia històrica
Antic territori de l’Alemanya central, que s’estenia, dividit en diversos fragments, en direcció NE-SW des de Fläming fins al baix Harz.
La capital era Dessau Actualment forma part del land alemany de Saxònia-Anhalt Prengué el seu nom d’un castell, situat a la vall del Selke, i fou creat com a principat per raó dels repartiments 1170 i 1212 de les possessions de la família d’Ascània, constituint un estat immediat del Sacre Imperi El primer príncep fou Enric I el Vell vers 1170-1252 l’any 1212, amb el títol de comte Els seus fills formaren les línies d' Anhalt-Aschersleben extingida el 1315, Anhalt-Bernburg extingida el 1863, de la qual s’escindí la d' Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoyn extingida el 1812 Anhalt-Köthen extingida el…
Oldenburg
Història
Antic estat alemany.
Al principi fou un comtat que depengué del ducat de Saxònia fins que se n'alliberà i els descendents del comte Elimar es convertiren en prínceps de l’Imperi 1180 Un d’aquests, Cristià VIII, fou elegit rei de Dinamarca 1448 i, després, de Noruega 1450 i de Suècia 1457 i passà a ésser duc de Slesvig i comte de Holstein el 1460 El 1454 havia cedit Oldenburg al seu germà Gerard 1430-1500, el descendent del qual, Antoni I 1526-73, s’adherí a la Reforma i, gràcies a una política d’estricta neutralitat, preservà els seus dominis i els permeté de desenvolupar-se econòmicament Mort sense descendència…
Ramon Sala i Canadell
Arqueologia
Política
Industrial, polític i activista cultural.
Dedicat professionalment a la direcció de l’empresa familiar Embotits Sala, s’inicià en política al final del franquisme i, poc després de prendre part al Primer Congrés de Cultura Catalana 1975, s’adherí a Convergència Democràtica de Catalunya CDC, partit pel qual fou diputat el 1977 dins del Pacte Democràtic per Catalunya i el 1979 dins Convergència i Unió El 1980 dimití el càrrec per a presentar la candidatura al Parlament català, on assolí l’escó el 1982, bé que aquest any tornà al Parlament espanyol com a senador Reelegit en aquest càrrec el 1986, el 1989, i el 1993, fou sovint…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina