Resultats de la cerca
Es mostren 697 resultats
cranc de riu

Cranc de riu (Astacus astacus)
Thor allmighty6 (cc-by-sa-3.0)
Carcinologia
Qualsevol dels nombrosos crustacis d'aigua dolça de la família dels astàcids, semblant a la llagosta però generalment de mesura molt més petita.
A Europa hom en coneix sis espècies, la més freqüent de les quals als rius dels Països Catalans és l’ Astacus astacus Té el cos gairebé cilíndric i es caracteritza per l’apèndix triangular el primer parell de potes, de grans dimensions, té forma de pinça Viu en aigües corrents i és d’hàbits crepusculars o nocturns camina lentament o bé neda cap enrere i a batzegades S'alimenta principalment d’animals en descomposició Molt estimats per llur carn, són objecte d’una pesca activa a molts indrets, principalment als mesos d’estiu
riu d’Ondara

El riu d’Ondara, al seu pas per Tàrrega
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Central, que neix dins el terme de Talavera (Segarra), sota Santa Fe de Montfred.
La capçalera, que s’alimenta de les fonts del Bullidor i de Bordell, rep el nom de Torrent de Civit A Ondara rep l’aigua de la font d’Ondara amb aquesta aigua hom rega les petites hortes de la ribera de Cervera corre pel peu de la ciutat, entra a l’Urgell on rep el nom del Reguer i, després de Tàrrega, rep, per l’esquerra, el Cercavins Després de passar per Vilagrassa i Anglesola, es perd en els regadius del canal d’Urgell, bé que el seu curs natural es dirigia vers Vilanova de la Barca, al Segre
estany Gento

Estany Gento, a la Torre de Cabdella
© Fototeca.cat
Estany
Estany (2170 m) de la capçalera de la vall Fosca (Pallars Jussà), damunt Cabdella.
És el regulador de l’aigua de vint-i-sis llacs de la capçalera del Flamisell inclosa la conca de Rus, que a través d’un canal subterrani desguassa a l’estany Gento Gràcies a una resclosa, té una capacitat de 3,3 hm 3 Hi ha una estació meteorològica L’aigua de l’estany alimenta les centrals hidroelèctriques de Cabdella i la d’estany Gento-Sallente aquesta última, acabada el 1985, té una potència de 415 MW i és la primera central de bombament pur central reversible —i la més potent de totes les hidràuliques— installada als Països Catalans
peix espasa

Peix espasa
(CC-BY-NC) Felix Sanchez Villarejo
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels xífids, que arriba fins als 4 m de longitud total.
La seva característica principal és la prolongació del maxillar i del premaxillar de la mandíbula superior en forma d’una agulla espasa que pot assolir el terç de la longitud total del cos la mandíbula inferior és molt més curta La regió dorsal és de color blau i la resta del cos és blanca És un peix molt fort i ràpid, la qual cosa fa que la seva captura sigui molt apreciada pels afeccionats a la pesca esportiva De costums pelàgics, només s’apropa a la costa a l’estiu, per fresar S'alimenta de verats, agulles i altres peixos pelàgics És cosmopolita
raflèsia
Botànica
Espècie originària de les selves de Sumatra, de la família de les raflesiàcies, sense fulles, arrels ni branques, que es caracteritza per tenir la flor més gran del planeta, de quasi 1 m de diàmetre.
Pertany a les raflesiàcies, petita família de plantes paràsites, majoritàriament tropicals i subtropicals El seu cos vegetatiu és constituït només per una sèrie de filaments molt simples que s’introdueixen dins de la planta que parasita, una espècie de vinya verge, pertanyent a la família de les vitàcies, de la qual s’alimenta L’únic moment, doncs, en què es pot veure la raflèsia és quan floreix, que fa una flor enorme arran de terra amb tèpals gruixuts de color vermell, marró vermellós o púrpura marró, i emet una pudor molt forta, com de carn podrida, molt atractiva per als seus…
garsa

Garsa
Wouter Koch (cc-by-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes de la família dels còrvids, d’uns 45 cm, amb la cua llarga i el bec i les potes negres.
Presenta les plomes escapulars, els flancs i el dessota de color blanc, i la resta del plomatge és negre amb reflexos verds, blaus i morats És molt sociable i gregari a l’hivern S'alimenta d’insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous i culotis d’altres ocells, carn morta, cireres, nous, raïm, fruita en general, patates i pastanagues Nia generalment en arbres alts i la posta és de 6 a 8 ous Habita a tot Europa, excepte Islàndia, Còrsega, Sardenya i les Balears, a la zona temperada d’Àsia, l’Àfrica septentrional i l’oest de l’Amèrica del Nord
fraret

Fraret
© Blake Matheson
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels àlcids, d’uns 30 cm de llargada, fàcilment identificable pel bec, que és triangular, comprimit lateralment i vermell, groc i blau a franges, i pel cap, desproporcionadament gros.
El plomatge és negre a les parts superiors, i el coll és gris pàllid als gens i blanc a les parts inferiors les potes són ataronjades Es posa dret i reposa horitzontalment És gregari i s’alimenta de peixets, crustacis, cucs i molluscs Nia en caus de conill abandonats i en forats excavats o anfractuositats naturals en penya-segats de la costa la posta és d’un sol ou Habita als litorals escandinau, islandès o escocès a l’hivern emigra cap al sud i arriba a la meitat de la Mediterrània occidental és comú, en aquesta època, als Països Catalans
hàltica
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters de la família dels crisomèlids, que atenyen 15 mm com a màxim i són perjudicials per a l’agricultura.
L' hàltica de la vinya H ampelophaga , d’uns 5 mm de longitud i d’un color verd metàllic, produeix estralls a la vinya, car en rosega les fulles L' hàltica de la col H brassicae ateny fins a 1,5 cm de longitud, és d’un color negrós amb dues ratlles grogues longitudinals i s’alimenta de fulles de col i d’altres crucíferes L' hàltica de les hortalisses H oleracea , de 2 a 3 cm, és d’un color verd-blau brillant i ataca també les plantes crucíferes i els planters de bleda-rave
morena
Morena
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels anguil·liformes
, de la família dels murènids, que ateny 1,5 m de llargada, de cos serpentiforme, comprimit lateralment.
Manca d’escata i d’aletes pectorals, i la pell és gruixuda i recoberta de mucositat Té la boca grossa, amb dents fortes i agudes Els orificis nasals formen unes prolongacions tubulars a l’extrem de la mandíbula superior És de color terrós, amb grosses taques blanques i grogues Habita a les fenedures i les coves de les costes rocalloses, a poca profunditat, on s’alimenta de peixos, que caça a l’aguait Malgrat la seva reputació, només ataca quan és destorbada la mossegada és molt dolorosa i de cicatrització difícil La morena és comuna a totes les costes rocalloses de la Mediterrània
crotàlids
Herpetologia
Família de serps caracteritzades pel fet de posseir una fossa sensorial peculiar entre l’orifici nasal i l’ull.
Bé que hom discuteix la funció d’aquest òrgan, sembla que és un receptor sensible a la calor, la qual cosa serviria a la serp per a detectar, fins i tot de nit, la presència d’animals de sang calenta, dels quals s’alimenta Tots els crotàlids són verinosos Inclouen sis gèneres, el més conegut dels quals és Crotalus cròtal La resta són Bothrops Lachesis i Sistrurus , a l’Amèrica, i Trimesururus , a l’Àsia Un darrer gènere, Agkistrodon , comprèn tres espècies americanes i nou d’asiàtiques una d’aquestes darreres, A halys , arriba fins a Europa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina