Resultats de la cerca
Es mostren 1192 resultats
Casa forta de Sant Romà (la Vall d’en Bas)
Fins l’any 1356 no trobem esmentada en cap document la casa forta de la família Sant Romà domus sive stadium de Sancto Romano , que era a Joanetes De fet, però, aquesta força ja devia existir des de molt abans, no tan sols perquè trobem aquests cavallers documentats d’ençà de la segona meitat del segle XII, sinó perquè fou precisament en aquesta data del 1356 quan deixà de tenir la funció de casa forta En un document de l’any 1175, s’esmenten per primer cop, segons J Pagès Joan Pagès Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la baixa edat mitjana , Girona 1987, pàgs 37-39, uns membres…
Pasqua
Cristianisme
Festa cristiana, corresponent a la Pasqua jueva, en què hom commemora la mort i la resurrecció de Crist, celebració distinta del diumenge de Pasqua ja al segle II.
És anomenada també Pasqua de Resurrecció , Pasqua Florida i primera Pasqua Bé que el mot grec páskha assimilat a páskhein , ‘sofrir’ s’aplicà de moment a la commemoració de la passió, aviat segle IV inclogué ja la vetlla nocturna del dissabte al diumenge i, al segle V, indicà només el diumenge de Resurrecció La celebració de la mort i resurrecció fou anomenada tridu pasqual , que al començament incloïa només el Divendres Sant, el Dissabte Sant i la vetlla pasqual, com a aspectes diversos d’un únic misteri Avui el tridu inclou també la missa vespertina del Dijous Sant Ja des del segle III la…
Casiquiare
El baró Friedrich Wilhelm Karl Heinrich Alexander von Humboldt no sabia nedar Però a primera hora de la tarda del dia 5 de juny de 1799 no vacillà a embarcar-se en la corbeta “Pizarro”, al port de La Corunya, rumb a Cumaná Ben al contrari havia remogut cel i terra fins a rebre les autoritzacions necessàries per a poder dur el seu somniat viatge d’exploració pel virregnat de Nova Granada Humboldt no sabia nedar, però no era l’Atlàntic el que l’amoïnava, sinó l’Orinoco Tenia raó, perquè fou a les seves aigües i als seus ràpids turbulents on més d’un cop perillà la seva vida Les dilatades i…
L’estiueig
Grup en un dia de pícnic, c 1900 Coll Ribas-AHAFR-OCCT Els canvis econòmics, polítics i de relació social incidiren en els costums Menestrals i burgesos, i en molta menor mesura els treballadors assalariats als quals les llargues jornades laborals i el salari escàs deixaven poques oportunitats, consolidaren noves formes d’oci, compartides i públiques Fins als anys cinquanta, només els components dels sectors més benestants de la societat podien gaudir d’un estiueig disfressat d’activitat mèdica, anant a prendre les aigües a llocs luxosos de França com ara Vichy, on, malgrat l’aparença,…
Arxiu de Salamanca
Historiografia catalana
Dipòsit documental que no es formà totalment fins al maig del 1979, en plena transició de la dictadura franquista a la democràcia.
L’origen no tenia una finalitat arxivística i provenia d’un bloc anomenat Sección Guerra Civil, de l’Arxiu Històric Nacional Inicialment sorgit d’una llunyana ordre signada pel general Franco en plena Guerra Civil Espanyola —el 20 d’abril de 1936—, aquest dipòsit es completà amb una ordre posterior del Ministeri de l’Interior que tenia com a finalitat recuperar, classificar i custodiar documentació procedent d’entitats i de persones del bàndol republicà La seva funció era, doncs, repressiva A mesura que ocuparen el territori republicà, les tropes franquistes “ nacionales ” anaven…
Companyia de Comerç de Barcelona
Una acció de la Companyia de Comerç de Barcelona
© Fototeca.cat
Economia
Companyia comercial privilegiada creada a Barcelona el 1755, per iniciativa d’alguns comerciants catalans, per traficar amb Amèrica, també coneguda com a Reial Companya de Comerç de Barcelona.
Fins avançat el segle XVIII, no existia intercanvi comercial directe entre Catalunya i Amèrica, i tots els ports catalans estaven vedats a fer comerç amb aquest continent Els vaixells catalans que hi anaven abans del 1755, generalment sortien del port de Cadis, on era molt habitual el canvi de matrícula del propietari, i ho feien al seu risc Arran d’aquestes dificultats, els comerciants Bernat Glòria, Ramon Picó i Bonaventura de Milans van pomoure i proposar la creació de la Companya de Comerç de Barcelona a les autoritats competents, a Madrid El març de 1755 va ser signada la…
Sant Bartomeu de la Quadra (Molins de Rei)
Art romànic
Situació Capitells esculpits amb elements de tipus vegetal estilitzats J Pahissa A la serra de Collserola, a mig camí entre Molins de Rei i Santa Creu d’Olorda Mapa 36-16420 Situació 31TDF196867 Per arribar-hi cal agafar la carretera que partint de Molins de Rei es dirigeix a Santa Creu d’Olorda i a l’alçada del quilòmetre 2 l’església és visible des de la carretera Història Segons un document de l’any 1143 l’església de Sant Bartomeu de la Quadra, dita d’Olorda en els documents antics, era sufragània de la parròquia de Santa Creu d’Olorda Pocs anys després, en el testament sacramental de…
Santa Eulàlia de Puig-oriol (Lluçà)
Situació La primitiva església de Santa Eulàlia de Puigoriol es trobava a l’indret del cementiri actual, a uns 600 m del poble, sobre la carretera de Santa Eulàlia a Lluçà, molt prop del mas Puig-oriol Només en resta una capella lateral aprofitada com a capella del cementiri i en obres fetes al lloc s’ha trobat la planta de l’antiga nau, ara gairebé del tot desapareguda Aquesta església figura al mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 23,2 —y 58,1 31 TDG 232581 APF Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà, al vilar de Puig-oriol Fou des dels seus inicis una…
Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona)
Art romànic
L’església de Sant Gervasi té l’origen en una capella dedicada als sants Gervasi i Protasi ja esmentada el 987 Les notícies augmenten als segles XI i XII, quan s’indica que és situada a Monterols o a Cassoles Sobre aquest darrer nom s’han apuntat diversos orígens “cases soles”, “cassoles” potser hi havia bòviles o “casules” cases petites Al principi del segle XIII la capella quedava dins el castell senyorial de Pere de Montjuïc, qui, l’any 1243, demana al bisbe de Barcelona que li sigui concedida la categoria de parròquia i que, amb aquest fi, la dotarà amb béns propis El bisbe hi accedeix un…
Els mallorquins a Amèrica
Port de Palma, J Escalas, 1913 AE L’emigració mallorquina a Amèrica, si bé començà a ser important durant el segle XIX, fou a partir dels darrers anys del segle passat i sobretot a partir de la primera dècada del segle XX que va adquirir unes dimensions notables Els mallorquins es dirigiren, bàsicament, a Argentina, Cuba, Puerto Rico i Uruguai, però també a Xile, Veneçuela, la República Dominicana i Brasil i, en proporcions inferiors, a Mèxic, Colòmbia, Hondures i Paraguai Les causes de l’emigració eren bàsicament de tipus sòcio-econòmic els jornals baixos, les conseqüències de la filloxera,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina