Resultats de la cerca
Es mostren 1570 resultats
Pere Sitjar
Cristianisme
Teòleg mercedari.
Fou president de la capella reial de Barcelona 1429-30 Essent comanador del convent de Sant Llàtzer de Saragossa, assistí al capítol general d’Osca 1443 Nomenat procurador de l’orde a Roma 1461, aconseguí del papa nombroses concessions a favor de l’orde 1474 contra les impugnacions dels partidaris d’aplicar les almoines de la redempció dels captius a la defensa de la costa Entre els seus escrits sobresurten De rebus mirabilibus sui ordinis i Epitome de redimendis captivis , inèdits, i l' Opusculum tantum quinque super commutatione votorum in redemptionem captivorum 1491
Pedro Arrupe y Gondra
Cristianisme
Jesuïta basc.
L’any 1927 entrà a la Companyia de Jesús i el 1965 en fou designat Prepòsit General És remarcable el seu esforç per a fer aplicar les directrius del Concili Vaticà II Són notables els seus documents sobre la promoció del proletariat i la integració racial, especialment la lletra als superiors majors de l’Amèrica Llatina 1966, la lletra als jesuïtes nord-americans 1967 i la lletra signada conjuntament amb els provincials jesuïtes de l’Amèrica Llatina 1968 Havent presentat la renúncia del càrrec el 1980, el deixà definitivament per malaltia el 1981
plaquejar
Aplicar (a un objecte de metall) una placa molt fina d’or o d’argent; xapar.
quantització
Física
Procés d’aplicar a un sistema físic els principis de la mecànica quàntica per estudiar-lo.
líquid imposable
Economia
Quantitat estimada o fixada oficialment sobre la qual cal aplicar la tributació corresponent a cada contribuent.
guixot
Construcció i obres públiques
Tros de guix arrencat d’una obra o que s’ha endurit abans d’aplicar-lo.
endrapar
Aplicar drap a la superfície (d’un objecte) en enguixar-lo, pintar-lo, folrar-lo, etc.
esquitllar-se
Lliscar alguna cosa separant-se de l’indret on hom volia aplicar-la, clavar-la, etc.
altura observada
Astronomia
Altura obtinguda després d’aplicar a l’altura instrumental l’error propi de l’instrument emprat.
dualisme
Filosofia
Religió
Doctrina que considera l’Univers o l’home constituïts per dos elements en certa manera independents i irreductibles entre ells (per exemple, l’esperit i la matèria o l’ànima i el cos).
El terme fou introduït per C Wolff, en aplicar-lo a la dualitat cartesiana de la res extensa matèria i la res cogitans esperit i en considerar-lo en oposició al monisme La metafísica platònica i l’ètica i l’epistemologia kantianes han estat judicades també com a dualistes Dins l’epistemologia són titllades de dualisme aquelles teories que defensen una radical independència entre el contingut de consciència i el seu objecte, i el problema de les quals és de relacionar ambdues dimensions del real, problema que tant el realisme com l’idealisme epistemològics resolen a llur manera