Resultats de la cerca
Es mostren 449 resultats
revetlla
Folklore
Festa popular amb balls al carrer, barraques de fira i d’altres jocs que se celebra les nits que precedeixen certes festes.
En algunes, hi intervé l’element foc foguera focs artificials, com és ara en la més popular als Països Catalans, la revetlla de Sant Joan sant Joan Participa també d’aquest caràcter la revetlla de Sant Pere
el Poble Espanyol
Conjunt arquitectònic situat a la muntanya de Montjuïc de Barcelona.
Construït en 1926-29 per a l’Exposició Internacional del 1929, fou dissenyat pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Raventós i pels artistes Xavier Nogués i Miquel Utrillo Ocupa una superfície de 20000 m 2 i adopta l’estructura d’un poble hispànic típic Hi sobresurten la porta d’accés —reproducció de la de San Vicente d'Àvila—, la casa del comú —de Vall-de-roures Matarranya—, la calle de los Arcos —de Sevilla—, la font —de Prades Baix Camp—, el campanar de l’església —d’Utebo Aragó— i el monestir, una mica apartat, que condensa elements de diverses esglésies romàniques…
Mare de Déu del Carme
Advocació que té el seu origen en la capella dedicada a la Mare de Déu que els carmelitans bastiren en el mont Carmel arran de llur institució (1209).
La seva devoció fou estesa per Europa i després per tot el món pels carmelitans Aquesta advocació ha quedat popularment lligada amb l’aparició de la Mare de Déu a sant Simó Stock La festa del Carme, que hom celebra el 16 de juliol, s’inicià a Anglaterra al segle XIV, amb el títol de “Santa Maria del Mont Carmel” Als segles XVI i XVII, amb l’increment que prengueren les confraries de l’escapulari, el papa Pau V la reconegué com la festa principal de l’orde, i la seva celebració s’estengué a Espanya i als seus dominis, el 1674, i a l’Església universal, el 1726, per butlla de Benet XIII A…
Els col·lectius de les figures de la festa
Els collectius de les figures de la festa Gegants, nans i bestiari Els gegants moros de Sitges, anomenats Falluch i Laia i construïts el 1979 gràcies a l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, són una rèplica dels primers gegants que hi va haver a la vila de Sitges, del final del s XIX Joan Català L’origen documentat dels gegants, els nans i el bestiari que participen en les festes actuals s’ha de buscar en les relacions de les processons de Corpus del segle XV Provinents de mites ancestrals i de l’imaginari popular, l’Església va reutilitzar les imatges que ja formaven part de creences…
La sociabilitat burgesa
Interior del cafè de les Delícies, Barcelona, OAlsamora, c1840-50 MHCB / AF/AHC-JC-RF La implantació del sistema liberal i la consolidació de la burgesia com a classe hegemònica va donar lloc a la difusió de nous valors i nous hàbits Un dels canvis es va operar en les formes de sociabilitat Les velles formes, com els salons de la noblesa i les acadèmies, van tendir a ser substituïdes pels cercles, els casinos i els ateneus, reservats sempre als homes, si bé durant els balls i certs actes podien ser acompanyats per la dona i les filles, com també en altres formes de relació més…
música d’Astúries
Música
Música desenvolupada a Astúries.
Música culta Vegeu Espanya Música tradicional Astúries posseeix una tradició musical estretament relacionada amb el nord peninsular ha conservat, al mateix temps, trets musicals i coreogràfics d’un innegable regust ancestral, que ha portat molt sovint a relacionar part del llegat musical i coreogràfic asturià amb un mitificat passat celta sense, però, que hi hagi prou dades objectives que fonamentin aquesta hipòtesi La regió és particularment rica en cançons de treball, executades sovint amb un tipus especial de vibrato anomenat trillo Es tracta de cançons molt ornamentades i en ritme de…
Música i dansa
El mot «art» suggereix, generalment, el procés creatiu o la manera de fer les coses, subjecte –en la seva forma final– a determinats cànons estètics És a dir, art és un producte en relació amb un concepte de bellesa, sigui quin sigui el context social, cultural o temporal Partint d’aquesta visió, òbviament molt genèrica i global, l’art qualificat de popular s’identifica amb aquell que té per objecte embellir, d’una manera creativa i agradosa, allò que pertany a la vida quotidiana de les classes populars Això és, l’art no com a finalitat en ell mateix, sinó com a cosa funcional, que acompanya…
Royal Albert Hall
Música
Gran sala d’espectacles, situada al barri londinenc de South Kensington, al davant de Hyde Park, bastida a iniciativa del príncep Albert, consort de la reina Victòria, dins un ambiciós pla d’equipaments culturals a la zona.
Fou inaugurada el 1871 per la reina el príncep havia mort el 1861 Obra dels enginyers Francis Fowke i Henry Scott, està inspirada en el Colosseu de Roma i forma un amfiteatre de planta ellíptica, amb façana italianitzant de maó vist i terracota i un gran fris escultòric que l’envolta, coronada per una cúpula que a l’època fou la més ampla del món Té 5 500 places se n’havien previst 7 000 Des de l’origen, ha estat escenari de tota mena d’esdeveniments artístics, culturals i esportius concerts disposa d’un orgue extraordinari, òperes i festivals de música el 1877 Wagner hi dirigí el festival…
Marta Almirall i Elizalde

Marta Almirall i Elizalde
© Roseland Muscial
Dansa i ball
Ballarina i coreògrafa.
La seva formació acadèmica comprèn estils diversos jazz, claqué, balls de saló, comèdia musical, afrojazz, i dansa moderna i clàssica Estudià a Barcelona, a l’Estudi Anna Maleras amb Diola Maristany, Joan Magriñà i Cesc Gelabert, i també a l’Institut del Teatre amb els professors GBerllini, Carmencita Romero, Madame Elsa i Gillian Gregory A París, es formà al Centre Internacional de la Dansa amb Matt Mattox, i seguí cursos de dansa africana amb David Voutoukoulou A Nova York, continuà la formació al Louis Falco Dance Studio, amb Jerry Armes, Lynn Simonson, MJ Brown, Nancy Mikota…
castanyoles

Castanyoles procedents d’Andalusia
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical format per dues valves simètriques, amb una petita cavitat interior, que sonen en fer-les entrexocar en el palmell de la mà.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc Les dues valves van lligades per un extrem amb un cordó que, alhora, serveix d’agafador per a un o més dits de la mà Construïdes generalment amb fusta d’una certa duresa, també se’n fan d’altres materials com l’ivori o l’os Acostumen a acompanyar diversos balls populars, i antigament també les cançons de ronda, especialment a les comarques pirinenques catalanoaragoneses Habitualment es toquen per parelles, una a cada mà, de sonoritat lleugerament diferent i que s’anomenen ‘mascle’ i ‘femella’ No obstant això, es conserven…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina