Interior del cafè de les Delícies, Barcelona, O.Alsamora, c.1840-50.
MHCB / AF/AHC-J.C.-R.F.
La implantació del sistema liberal i la consolidació de la burgesia com a classe hegemònica va donar lloc a la difusió de nous valors i nous hàbits. Un dels canvis es va operar en les formes de sociabilitat. Les velles formes, com els salons de la noblesa i les acadèmies, van tendir a ser substituïdes pels cercles, els casinos i els ateneus, reservats sempre als homes, si bé durant els balls i certs actes podien ser acompanyats per la dona i les filles, com també en altres formes de relació més informals.
En els casos de permanència d’antigues entitats associatives, es van produir modificacions internes. Això és el que succeí durant el Trienni Liberal a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on joves professionals de famílies burgeses van desplaçar, de fet, la noblesa que fins aquell moment havia regit la institució, creada el 1729.
L’objectiu de les noves associacions, a més d’oferir un espai d’informació i relació social, variava seguint tres línies. En primer lloc, hi havia les associacions recreatives que oferien als seus socis distraccions diverses: jocs (billars, cartes i de vegades jocs de casino, essent permesa l’aposta de diners) i balls (sobretot els de Carnestoltes), premsa, servei de bar i, de vegades, de barberia. Sovint aquest tipus d’associacions estaven directament vinculades amb alguna activitat musical o teatral, que tenien lloc en institucions paral·leles, com el cas del Círcol Sabadellenc creat el 1856, vinculat al teatre. La més representativa de totes va ser indubtablement el selectiu Cercle del Liceu de Barcelona, creat el 1847 i vinculat al Teatre del Liceu, tot i ser dues entitats jurídicament diferents. En aquest espai es fusionaren socialment la vella noblesa i la nova burgesia dels grans negocis, sota la preeminència d’aquesta darrera.
Un segon grup és compost pels centres que fonamentalment perseguien un objectiu cultural. El Círcol Literari de Vic, creat el 1860, n’és un bon exponent. De la seva activitat, en sortiren l’esbart (1867), el museu (1877) i la societat arqueològica (1882) de la ciutat.
Les associacions amb característiques de grup de pressió constitueixen el tercer tipus. En formava part l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, que reunia els grans propietaris que s’interessaven pels estudis i les discussions agronòmiques i la defensa de la propietat privada. També cal incloure-hi el Círculo Hispano Ultramarino, actiu durant els anys 1870 per tal de lluitar contra l’abolició de l’esclavitud i la modificació de l’estatus de l’illa de Cuba. Altres associacions van tenir un caràcter clarament polític, com els casinos i els cercles carlins dels anys seixanta.
La funció principal de l’associacionisme fou cohesionar els membres per sectors d’afinitats i classe. Aquesta nova forma de sociabilitat unia la societat, però gairebé sempre dins uns límits socials, amb la qual cosa es reforçava la consciència de classe. En alguns casos la cohesió del grup adquiria, no sense pugnes dins les entitats, clares tonalitats ideològiques, que sovint van acabar portant al catalanisme, com va ser el cas de l’Ateneu Barcelonès. Aquestes associacions de mitjan segle XIX foren un clar precedent de la variada vida associativa que va animar una multitud d’entitats locals del final de segle, tant excursionistes com republicanes o catalanistes, que tanta importància van tenir per a l’activitat política abans de la constitució de partits polítics de massa.
L’associacionisme tingué també una versió obrera i popular —explicada com un reflex selectiu de les associacions burgeses— en els ateneus populars i en els cors creats per iniciativa de Josep Anselm Clavé, ja al final dels anys quaranta.