Resultats de la cerca

Fundat l’any 1951 gràcies a l’impuls de l’Ateneu Agrícola de Sant Sadurní, amb el nom Secció Esportiva Noia, que més tard Club d’Hoquei Noia, Ateneu Agrícola Noia 1959 i Club Esportiu Noia 1992 en desvincular-se de l’Ateneu El 1954 pujà a primera divisió del Campionat de Catalunya Competí en aquesta categoria fins que la temporada 1969-70 fou un dels catorze equips que inauguraren la divisió d’honor espanyola Aquella mateixa campanya fou subcampió de Lliga amb un equip format per Prat, Llopart, Calduch, Roca, Brasal i Font, èxit que repetí la temporada següent També el 1971 fou subcampió de…

Desenvolupament enciclopèdic El consell de redacció el formaren els geògrafs Pau Vila, Lluís Solé i Sabarís, Josep Iglésies, Enric Lluch, Maria de Bolós, Lluís Casassas i Carles Carreras A partir del núm 5 1979 s’hi produïren alguns canvis, ampliant-lo amb la incorporació dels geògrafs Joan Vilà i Valentí, Vicenç M Rosselló i Verger, Bartomeu Barceló i Pons i Joan Becat Fins a la mort de Puchades 1982 se’n publicaren divuit números, de grandària i periodicitat molt diversa, i diversos treballs d’història de la població de Ramon Alberch, Antoni Simon i Jaume Dantí, entre d’altres El 1985 s’…

Estudià a l’Escola Especial de Mestres d’Obres de València Installat a Mallorca, emprengué la restauració i construcció de diferents edificis És considerat el representant més important de l’arquitectura historicista, sobretot neogòtica, a Mallorca esglésies de Son Rapinya i de Son Roca, a Palma També feu incursions en el neoromànic i en el premodernisme can Barceló o el projecte de l’església de Sant Magí, tots dos a Palma Fou l’autor de la restauració de l’església d’Alcúdia i de l’edifici de la Caixa d’Estalvis Sa Nostra al carrer del Sol de Palma Cal remarcar la seva dedicació a l’…

Fou doctor en dret, advocat i investigador de temes històrics molt diversos relatius al País Valencià i, especialment, a les comarques de l’Alcoià i el Comtat, amb les quals mantingué lligams familiars Fou també cronista oficial de Muro, localitat on tenia casa i propietats, acadèmic de la Real Academia de la Historia i membre de diverses institucions culturals valencianes de l’època franquista S’interesà pel carlisme, el dret foral, els temes religiosos, l’Albufera i la història local de Muro i les poblacions dels voltants El 1954 organitzà a la capital del Túria una gran exposició…

La creació El 1967, el banc Padró i Companyia, SRC es transformà en societat anònima amb el nom de Banc Mercantil de Manresa La família titular de les accions, formada per Ricard Padró i Costa i la seva mare, Enriqueta Costa i Compte, vengué la totalitat de les accions a un grup encapçalat per l’home de negocis Josep Maria Santacreu, molt vinculat a la comarca Poc després, hi entraren com a accionistes el manresà Antoni Serra —La Catalana d’Assegurances, Asepeyo— i un grup d’empresaris catalans de diversa procedència El banc es mantingué amb el mateix número 51 de la Banca Local que tenia…

Amb Joseph Brandt, aquests ja havien constituït el 1919 la CBC Sales Corporation Quan Brandt s’escindí el 1924, la companyia es transformà en Columbia, presidida per H Cohn fins a la seva mort el 1937 Els seus films foren introduïts a l’Estat espanyol per Cinematogràfica Verdaguer de Barcelona el 1928, però el 1930 passaren a ser una exclusiva de Príncipe Films, firma donostiarra que en cedí la concessió a Renacimiento Films de Madrid, representada a Barcelona per Modest Pascó i Vilalta Cap al 1932, el material de la Columbia fou representat per la United Artists Artistes Associats, fins que…

Es mantingué sempre a prop del Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM Inicialment l’activitat de la nova organització es desenvolupà al voltant de la revista teòrica Acción Comunista , la qual, a més de publicar treballs sobre la situació espanyola i internacional, edità textos dels diferents corrents i pensadors del marxisme com L Trotski, A Gramsci, R Luxemburg o A Pannekoek i de les noves estratègies, com el situacionisme Entre els trets caracteritzadors d’AC destacaren a la voluntat d’implantar un mo-del de socialisme revolucionari diferenciat del de l’antic bloc soviètic, considerat un…

Vida i obra Fill d’advocat i germà de Gaietà Vidal i de Valenciano Començà estudis d’enginyer a Barcelona, que hagué de deixar, a causa de problemes de visió Després de fer de corredor de borsa, tornà a Vilafranca i hi estrenà el sainet Qui tot ho vol, tot ho perd, o La festa de l’ermita 1864 Installat definitivament a Barcelona, constituí, juntament amb Frederic Soler i Conrad Roure, un dels grups més destacats en la crítica de la literatura burgesa del moment formà part dels “tallers”, on es representaven obres satíriques i obscenes, i publicà, en collaboració amb Roure i amb…

Narra la història de l’Alba i en Dídac, una noia de catorze anys i un nen de nou, supervivents d’un atac extraterrestre que pràcticament anorrea la vida a la Terra Quan dos nois més grans peguen i tiren al riu en Dídac, perquè és negre, l’Alba es llança a salvar-lo En aquell moment es produeix l’atac de les naus extraterrestres L’Alba i en Dídac se salven perquè eren sota l’aigua Després de comprovar els efectes de la destrucció, decidits a sobreviure, recullen tot el que poden i se’n van del poble Establerts en una masia, sorprenen un dels invasors i el maten Arriben a una Barcelona…

Música culta La història de la música de les Balears resta sense investigar fins al Renaixement Actualment els musicòlegs treballen en els arxius, majoritàriament religiosos, i treuen a la llum molta informació sobre els segles XVI-XIX En aquest període predominà la producció de música religiosa, gènere en el qual s’escriviren un gran nombre de composicions A partir del segle XVIII tingué entitat la música escènica Per la seva posició geogràfica, les dues illes majors reberen la influència de les companyies d’òpera italianes, les quals, de camí cap a la Península, recalaven als ports de Maó i…