Resultats de la cerca

Té 59 km de llarg i una conca vessant de 445 km 2 Neix als relleus dels pics Gallinero 2728 m alt i del Baciver de Castanesa 2725 m alt, a l’Alta Ribagorça Recull les aigües dels altiplans de les Paüls i Espés Abandona la zona axial pirinenca en trobar la mola calcària i dolomítica de les serres prepirinenques interiors, que travessa pel feréstec congost d’Ovarra A partir d’ací recorre en direcció SSW tota l’amplada de la conca terciària fins a l’Éssera Aquest darrer tram, ja dins la Baixa Ribagorça, constitueix la subcomarca dita ribera d’Isàvena , en país molt més obert Després de Serradui…

Situació Escasses ruïnes d’aquesta església situada a llevant del Puig de Meià ECSA - AM Vilarrúbias Els vestigis de la capella de Sant Miquel són al costat de llevant del Puig de Meià, prop de la carretera de l’Hostal Roig, a 1 km de Vilanova de Meià JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG365519 Història No han pervingut notícies històriques documentals del passat medieval d’aquesta església L’única menció és la que feu a mitjan segle XVII Roig i Jalpí, quan esmenta la capella de “ San Miguel Archangel, en dicho Puche de Meyá ” Avui dia la capella de Sant Miquel és enrunada ABC Església Planta de l…

És a molt poca distància de la costa de l’Àsia Menor, a la qual estigué unida en el Plistocè D’estructura calcària, amb roques metamòrfiques i esquists, presenta dos grups montuosos el Kerkis 1437 m i l’Àmbelos 1137 m Prop de la costa, els turons són més suaus, amb vegetació mediterrània Té conreus de vinya n’és famós el vi dolç, oliveres, fruiters, tabac i cotó La població es distribueix en petits centres Samos, Karlovàsion, Pitagórion i, sobretot, al port de Vathí Aeroport És seu episcopal de l’Església ortodoxa grega Ocupada a l’antiguitat per colons jonis vers els segles XI-…

Situació Fragment del sector nord de l’absis, sobrealçat, l’element més ben conservat d’aquesta ruïnosa església ECSA - J Figuerola Les restes d’aquesta antiga església parroquial formen part del conjunt del castell de l’Albà, al cim d’un dels turons que limiten la comarca de l’Alt Camp amb el Baix Penedès en aquest sector L’església és al costat de migdia del recinte defensiu Mapa 34-16418 Situació 31TCF685791 Cal seguir el mateix itinerari indicat en la monografia precedent JFM Història La primera notícia sobre l’existència d’aquesta església es remunta a l’any 978, en què Vives, bisbe de…

És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…

El municipi, administrativament pertany a Aragó, però és inclòs en la zona de domini lingüístic català Històricament ha depès de la diòcesi de Lleida L’altitud mitjana 200 a 300 m és donada per replans tabulars de calcàries eocèniques prou resistents per a obligar el Matarranya a formar dos meandres encaixats el de ponent, dit revolt de Ribers i l’Ebre a enfondir-se de 100 a 200 m en un cañón que prolonga el de Mequinensa Els terrenys incultes són ocupats per garriga clara, pins i alzines Als replans són conreats oliveres i cereals, abundants seguint el Matarranya El pantà de Riba-roja Riba-…

El terme és ocupat en un petit sector 196 ha per pinedes i pasturatges L’agricultura és bàsicament de secà el regadiu 42 ha aprofita l’aigua de pous i produeix hortalisses Els conreus més estesos són els d’ametllers 1 174 ha i de cereals 656 ha, seguits de la vinya 410 ha i les oliveres 188 ha Les terres de conreu, força repartides, són explotades per llurs propietaris 65,7%, per parcers 15% i per arrendataris 14% La ramaderia, complementària de l’agricultura té 150 caps de bestiar boví, 352 d’oví, 3 de cabrum, 549 de porcí i 342 d’aviram Hi ha jaciments de lignit descobert el 1834 i pedreres…

Situació Base d’una possible torre circular, al mig d’un penya-segat que domina la població de Sorita ECSA - JI Rodríguez Les restes d’aquest petit castell són al bell mig d’un penya-segat de pedra calcària, estret i allargassat, que domina la població de Sorita per la banda nord-oriental Mapa 31-13 326 Situació 31TBG882517 L’accés és força difícil i solament es pot fer pel costat nord del cingle, en cosa de quinze minuts, des de la població JRG Història El castell de Sorita fou conquerit, cap a la fi del segle XI, pels comtes d’Urgell Una de les primeres mencions documentals…

Densa formació de boga i canyís al voltant d’una petita albufera, a la desembocadura del barranc de la cala En Porter Yves Hennechart Els penyals d’Alaior 26, entre els principals espais naturals de Menorca La costa sud de Menorca té a la zona central les seves cotes màximes, que arriben al mig centenar de metres Entre Son Bou i Es Canutells s’aixequen, per tant, els penyals més notables de l’illa, penya-segats gairebé verticals i rectilinis que generen un paisatge de gran qualitat La geomorfologia d’aquesta costa és especialment interessant perquè la naturalesa calcària de la roca permet l’…

Situació Campanar de l’església de Santa Margarida de Quart, únic element totalment romànic que resta d’aquest edifici, transformat als segles XVII i XVIII Va ésser acuradament restaurat l’any 1983 F Tur Al poble de Quart d’Onyar, s’hi arriba per la carretera de Girona a Llagostera, a uns 7 km de la primera població L’església és dalt un petit turó, fora del nucli urbà Mapa L39-13334 Situació 31TDG873434 JAA-MLlC Història Aquesta església parroquial havia estat possessió de la seu de Girona i pertanyia a l’ardiaconat de la Selva Al segle XIV la població era ja lloc reial ASA Església L’…