Resultats de la cerca

S’inicià en el món de la música amb grups com Kilimanjaro’s 1976, The Meder’s, The Dumper’s i Kul de Mandril L’any 1981 es traslladà a Barcelona, on conegué Manolo García  i junts tocaren en Los Rápidos, que posteriorment s’anomenaren Los Burros 1983 i, finalment, El Último de la Fila 1985-98 El grup, que aconseguí importants èxits, publicà, entre d’altres, els àlbums Cuando la pobreza entra por la puerta% 1985, Como la cabeza al sombrero 1988, Astronomía razonable 1993 i La rebelión de los hombres rana 1995 Durant aquesta etapa també publicà en solitari alguns treballs com Persones estranyes…

Vida i obra Professor mercantil, publicà llibres de geografia, estadística i economia en català, en castellà i àdhuc en francès, i escriví diverses peces de teatre La seva activitat més important, però, fou la de folklorista, que inicià el 1901 com a professor a l’Escola d’Institutrius Fou promotor de la secció de folklore al Centre Excursionista de Catalunya 1904, director de la Biblioteca Folklòrica Catalana des del 1906, i en collaboració amb R Miquel i Planas des del 1909 i membre fundador de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1915, dirigit a la Universitat de Barcelona per…

Vida i obra Actiu durant el primer terç del s XV i, potser, ja en els darrers anys del XIV De perfil biogràfic encara no del tot definit, sembla que fou ciutadà de Lleida, ja que l’any 1429 se’l documenta en aquesta ciutat, allistant-se en l’armada contra Castella que el rei preparava en aquells anys Poc després, el 1430, fou adobat cavaller, i entre el 1430 i el 1433 se l’acusà de participar en certes bandositats i lluites locals de la seva ciutat, fins al punt que acabà essent-ne bandejat i incapacitat legalment A partir d’aquell moment els seus béns passaren a la corona, i els documents el…

Encetà la carrera com a poeta amb la publicació, a quaranta anys, de cinc poemaris en un any Cants de cada vegada 1985, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1984, Orbs d’alimares 1985, premi Ciutat de Reus 1983, El xerrac i la subtilesa 1985, premi Ciutat de Palma 1984, Adàgio per a un centaure 1985, premi Jacint Verdaguer 1984 i Memòria de Castàlia 1985, premi Guerau de Liost Després d’aquesta eclosió, el ritme de publicació de l’obra de Sala s’alentí Les ombres, Laocoont, les ombres 1989, premi Miquel de Palol 1988, Si vols, Virgínia, aquesta nit escoltarem Beethoven 1989, Vent de marbre 1991,…

Vida Fill de cantants d’òpera, el 1907 s’installà a Barcelona Estudià piano amb Enric Granados i composició amb Felip Pedrell Director de l’Orquestra de Pau Casals, collaborà, des del 1922, a l’Oficina Musical del Cançoner Popular de Catalunya, al costat de Francesc Pujols, recollint cançons de Mallorca i Menorca També feu de crític musical i assagista a "La Publicitat", "Mirador" i "Revista de Catalunya" a partir del 1923, i formà part de l’equip directiu de Ràdio Associació de Catalunya El 1927 posà música a un documental sobre l’illa de Mallorca dirigit per Josep M Verguer,…

A mitjan anys noranta era parlada per uns 38 milions de persones, 33530000 de les quals la tenien com a llengua materna a Ucraïna, on és oficial La resta dels parlants és repartida per les diverses comunitats ucraïneses del món, especialment a Rússia i a alguns altres estats de l’antiga URSS, part de l’Europa oriental, els EUA i el Canadà Amb la cristianització del regne de Kíev, el vell eslau procedent de Bulgària fou introduït com a llengua escrita de l’Església oriental eslava Només en la literatura profana documents, cròniques, comèdies s’introduïren elements del llenguatge colloquial,…

El llibre, publicat el 1882 a Barcelona Librería de D Álvaro Verdaguer, és, de fet, una segona edició notablement ampliada de l’anterior publicació Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos Barcelona, 1853 Les cançons del Romancerillo provenen majoritàriament de Catalunya, però no hi manquen exemples del País Valencià, les Balears i l’Alguer, i foren recollides directament pel mateix Milà o per collaboradors seus Milà distribuí aquestes cançons -pertanyents bàsicament al gènere baladístic- en cinc capítols cançons religioses i llegendàries, històriques…

Fill del mestre de capella i compositor Josep Gols i Veciana , amb qui es formà musicalment Estudià medicina a Barcelona, però aviat es dedicà a la música, collaborant en les activitats del seu pare Home polifacètic, també treballà el dibuix, sobretot caricatures i exlibris, i la topografia S’installà a Barcelona el 1920, on exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar Treballà com a periodista al Diari de Barcelona , fou sotsdirector de La Nau i també collaborà a les revistes Virolet i L’Esteve Feu traducció, activitat en la qual cal destacar la traducció al català de Borís Godunov…

Vida i obra Collaborà, entre altres publicacions, a La Creu del Montseny , La Renaixença , L’Avenç , Catalunya Artística  i Joventut , i dirigí la Revista Illustrada Jorba , de Manresa Es responsabilitzà de les edicions de les obres de Jacint Verdaguer Aires del Montseny 1901, i, conjuntament amb Lluís Carles Viada i Lluch, de La mellor corona 1902, un aplec pòstum de setanta-cinc poemes També participà assíduament als Jocs Florals d’arreu del territori català, on obtingué diversos premis De la seva producció, que té com a punt de partida el costumisme vuitcentista i que reflecteix el món de…

Ciutadà de Barcelona, el 1418 se’l documenta com a escrivà i procurador Entre el 1428 i el 1432 ocupà el càrrec administratiu de receptor dels quarts de la reina Maria Fou batlle de Tàrrega del 1437 al 1440 La totalitat de la seva producció literària es conserva al Cançoner Vega-Aguiló ms 8 de la Biblioteca de Catalunya Amb motiu de la mort de Ferran d’Antequera 1416, escriví el Plant fet per la mort del rei En Fernando en persona de la reina , obra de llenguatge solemne posada en boca de la reina vídua Elionor d’Alburquerque Fou premiat en unes justes poètiques de Tolosa o…