Resultats de la cerca
Es mostren 2051 resultats
Berenguer d’Oms i de Mura
Història
Cavaller i conseller reial.
Senyor de la casa d’Oms i de Montescot Berenguer III d’Oms Fill de Berenguer II d’Oms En 1343-44 fou fidel a Jaume III de Mallorca, però a la derrota d’aquest, reconegué Pere III de Catalunya-Aragó En 1354-55 anà amb el seu pare a la campanya de Sardenya i entrà després a formar part del consell reial El 1381 l’infant Joan li vengué en franc alou tota la jurisdicció dels llocs de Torèn, Menpet, Cauders, Pi els dos darrers havien estat de l’abat de Camprodon, Aituà de Grimau d’Avellanet, la Clusa, Saorra, Fullà, Creu i Vilanova de Formiguera per 1500 florins d’or, i el 1385 la baronia de…
Tomàs Peris de Foces
Literatura catalana
Història
Cavaller aragonès i poeta.
Fou conseller de Pere III de Catalunya-Aragó, que el 1339 el nomenà administrador de la Vall d’Aran i castellà de Castèl-lleó Escriví dues composicions poètiques en un provençal força correcte una demanant clemència al rei envers Jaume III de Mallorca —amb qui l’unien lligams familiars—, i una altra de temàtica amorosa i conceptes cortesans on és tractat el tema del carpe diem
,
cavalleria
Història
Als Països Catalans, patrimoni de casa i terres concedit a un cavaller, suficient per al seu manteniment i amb l’obligació de tenir sempre disposats un cavall i armes per al servei del seu senyor.
Hom estimava el seu rendiment en deu sesters de blat 80 quarteres anuals Al Principat de Catalunya, la cavalleria, o feu de cavalleria , és esmentada ja als Usatges i als Costums de Tortosa Constituïa el patrimoni concedit al grau més inferior de la jerarquia feudal, els sotscastlans, però sovint era concedida directament pel rei —Jaume I encara n’atorgà— per tal com el fet de posseir una cavalleria obligava el seu propietari a prendre part en les hosts reials Arran de la conquesta de Mallorca i de Menorca, al segle XIII, fou la unitat de terra que serví per al repartiment A Mallorca, a cada…
Passo Honroso
Història
Competició esportivocavalleresca organitzada pel cavaller lleonès Suero de Quiñones que tingué lloc al pont del riu Órbigo, entre Lleó i Astorga, del 10 de juliol al 9 d’agost de 1434.
Un any abans Suero de Quiñones envià a molts països d’Europa un cartell on feia constar que, per servei a la seva dama, impediria el pas a tot cavaller que en les dates susdites volgués passar per aquell pont i que l’obligaria a lluitar amb ell o amb algun dels seus nous companys fins a trencar un total de tres-centes llances Hi lluitaren seixanta-vuit cavallers, vint d’ells vassalls d’Alfons el Magnànim deu d’Aragó, sis del Principat i quatre del regne de València, en els quals es palesa un cert interès a deslluir la competició, sens dubte per evidents raons polítiques De fet…
paraordit
Indústria tèxtil
Mecanisme que atura el teler mecànic quan es trenca un fil d’ordit.
És format per tants cavallers metàllics com fils d’ordit hi ha Els cavallers són disposats en diverses rengleres mitjançant unes barretes que passen per una escletxa que hi ha a llur part superior cavaller Cada fil passa per l’ullet del cavaller si aquest és tancat, però si és obert, el cavaller cavalca sobre el fil Mentre el fil està sencer sosté el corresponent cavaller, però quan es trenca, el cavaller cau i provoca l’aturada del teler En els paraordits elèctrics , les barretes metàlliques tenen un elèctrode central aïllat…
cavalleria
Dignitat, posició, característiques del cavaller.
Guerau de Palou
Història
Ciutadà barceloní i cavaller després.
Fou conseller tercer de Barcelona en 1390-91 i en 1396-97 bé que en aquesta darrera ocasió renuncià el càrrec, conseller segon en 1401-02 i mostassaf en 1404-05 Formà part del consell a qui Joan I de Catalunya-Aragó encomanà els preparatius per a l’expedició que projectava fer a Sardenya 1392, i amb Ferrer de Gualbes fou l’administrador de l’empresa Fou membre també del consell de la reina Maria el 1396 Nomenat vicealmirall de Catalunya pel rei Martí l’Humà el 1397, fou anullada la concessió el mateix any a causa del caràcter vitalici del nomenament fet per Joan I a favor de Galceran Marquet…
Ramon de Pujalt
Història
Cavaller, magnat i conseller comtal.
Era fill de Guillem de Pujalt, senyor de Pujalt Anoia Des del 1143 apareix en el seguici del comte Ramon Berenguer IV, el qual acompanyà en tots els afers importants del país i fou testimoni del seu testament sacramental 1162 Assistí a l’establiment a Catalunya de l’orde del Temple 1143, a les conquestes de Tortosa i Lleida 1149, on obtingué béns i cases, a la carta de població de Lleida i en els pactes amb els comtes de Narbona 1150, en el plet entre Bordet Aguiló i l’arquebisbe de Tarragona 1152 i en els pactes d’amistat amb Castella 1156 Sembla que residia darrerament a Lleida Mort Ramon…
Francesc Figuerola i Espècies
Literatura catalana
Poeta, autor dramàtic i cavaller.
Freqüentava l’Acadèmia de València, i la major part de la seva obra poètica, en castellà, hi és vinculada Participà amb algunes composicions en castellà als certàmens de València del 1681 i el 1691 Poesies circumstancials seves sonets, romanços, etc figuren en diverses edicions coetànies valencianes Es conserven manuscrits, una lloa, un entremès i una moixiganga per a La fiera, el rayo y la piedra de Calderón, escrits per a una festa teatral amb motiu de les segones núpcies de Carles II València 1690
,
donant
Mare de Déu amb sant Benet i sant Bernat i un cavaller de Montesa (~1475), taula de Paolo di San Leocadio amb la figura d’un donant a mà dreta
© Fototeca.cat
Art
Aquell qui costeja una obra religiosa i s’hi fa representar, sol o amb la seva família.
És una manifestació del retrat abans de la independència d’aquest gènere artístic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina