Resultats de la cerca

Originada segurament a partir d’una villa romana, Pesillà de la Ribera Pidilianum és esmentada per primera vegada el 876, en la donació que feu Anna, neta del comte Berà I, esposa d’Esteve, al comte Radulf i a la seva esposa Ridlinda de la vila de Pesillà amb les seves esglésies Al maig del 898, els comtes Radulf i Ridlinda donaren al monestir de Santa Maria de la Grassa la villa de Pesillà “amb les esglésies que hi són fundades en honor de sant Sadurní i de sant Feliu”, tot reservant-se l’usdefruit per a ells i per al seu fill Oliba exceptuant els delmes La iniciativa era donada…

Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera L Prat Dalt un turó, uns 40 m per damunt de la casa Llobet, dominant la vall de Madrona per una banda i albirant el Port de Comte i Segre per l’altra, hi ha l’església de Sant Antoni de Santes Masses, avui de Llobet, ja que en abandonar-se aquella masia, la propietat ha passat a la casa Llobet Mapa 329M781 Situació 31TCG601478 Per anar-hi hi ha dues opcions Una d’elles és anar per la carretera de Solsona a Sant Climenç i, sense entrar al poble, continuar fins al trencall de Madrona, que trobem als 16 km de recorregut D’…

Situació A l’entrada de l’ajuntament, al centre de la població Mapa 36-16420 Situació 31TDF223788 Història El lloc és citat el 980 i l’església el 993, en temps del bisbe Vives que, segons els seus testaments, posseïa béns al terme Possiblement va ser obra d’aquest prelat la reconstrucció d’una església anterior, d’època visigòtica, que fou descoberta per excavació sota l’actual ajuntament La reconstrucció de la basílica visigòtica, que tenia un absis poligonal, consistí en l’afegitó d’unes columnes a l’entrada de l’absis, després del 977 Entre el 1065 i el 1095 hi ha documentada la…

Vida Procedent d’una família humil, durant la seva infantesa fou pastor El director de l’orfeó de la vall del Roncal descobrí les possibilitats de la seva veu i presentà el jove Sebastián a H Eslava, el qual feu possible l’anada de Gayarre a Madrid per estudiar amb L Puig i A Cordero Debutà a Tudela el 1867, amb la sarsuela de J Gaztambide Luz y sombra El resultat, però, no fou l’esperat i li fou denegada la beca per a continuar els seus estudis Gayarre hagué de treballar com a corista al Teatro de la Zarzuela, feina que li reportava uns beneficis molt migrats, i, descoratjat, retornà a…

La febre recurrent és una malaltia infecciosa d’origen bacterià transmesa per polls i paparres, que causa una síndrome febril típicament en forma de brots de curta durada Els agents etiològics de la febre recurrent són diverses espècies de bacteris del gènere Borrelia , que es classifiquen dins del grup de les espiroquetes, per la forma espiral, que tenen per hàbitat natural l’organisme de persones i animals —en general rosegadors— infectats La transmissió dels microorganismes d’una persona o un animal a un altre ésser es produeix a través de diverses espècies de polls i paparres, que es…

L’obra, planificada en diversos volums, es proposava de ser una evocació dels monuments i dels fets considerats representatius, artísticament i històricament, dels diferents territoris i cultures d’Espanya, segons uns models en què coincideixen l’estudi històric i la mitificació llegendària, a partir del coneixement directe del territori i d’una interpretació plàstica que compagina la fidelitat al detall, l’ambientació romàntica i l’exaltació del pintoresc Al seu torn, esdevingué un model literari en l’àmbit català adoptat, entre d’altres, per Antoni de Bofarull, Adolf Blanch, i…

Vida Procedent d’una família humil, durant la seva infantesa fou pastor El director de l’orfeó de la vall del Roncal descobrí les possibilitats de la seva veu i presentà el jove Sebastián a H Eslava, el qual feu possible l’anada de Gayarre a Madrid per estudiar amb L Puig i A Cordero Debutà a Tudela el 1867, amb la sarsuela de J Gaztambide Luz y sombra El resultat, però, no fou l’esperat i li fou denegada la beca per a continuar els seus estudis Gayarre hagué de treballar com a corista al Teatro de la Zarzuela, feina que li reportava uns beneficis molt migrats, i, descoratjat, retornà a…

Aquesta relació entre la força, l’acceleració i la massa, deguda a Newton, constitueix el fonament de la dinàmica clàssica Entre la força F que actua, la massa m del punt i l’acceleració a del moviment obtingut, hi ha la relació F = m a La massa així definida és anomenada sovint massa d’inèrcia o massa inercial , mentre que la massa m d’un cos determinada a partir de l’equació P = m g , on P és el pes del cos i g l’acceleració de la gravetat, és anomenada massa gravitatòria o gravitacional L’experiència demostra que la massa inercial i la massa gravitatòria d’un cos coincideixen, resultat d…

Sovint, però, el terme és utilitzat aleatòriament, i historiografies amb divers ideari i interessos el detecten en períodes històrics i en condicions socioculturals tan allunyades com l’art grec del segle V aC, els retrats romans d’època imperial, el naturalisme gòtic, el Quattrocento florentí i el flamenc, Caravaggio, la pintura castellana i andalusa, francesa i holandesa del segle XVII, els pintors napoleònics, etc En sentit estricte el realisme és el corrent artístic, especialment pictòric i literari, de mitjan segle XIX, caracteritzat per voler representar les coses tal com són en la…

Atesa la gran capacitat d’aquesta per a produir una descendència viable a partir de l’encreuament d’individus de gran dissemblança genètica, el concepte de races humanes només es justifica per l’existència de poblacions amb un grau elevat d’aïllament i, per tant, d’endogàmia Per aquest motiu, les grans possibilitats de contactes entre grups humans diversos que comporta la interdependència del món actual contribueix a esborrar com més va més les fronteres entre les races Un cop superat l’isolament geogràfic de les poblacions, la resistència a la hibridació només és possible per motius…