Resultats de la cerca
Es mostren 1672 resultats
Matteo Rauzzini
Música
Compositor italià.
Començà la seva activitat musical a Itàlia com a compositor d’obres teatrals, i després seguí el seu germà Venanzio a Munic, on Matteo presentà les òperes Il cam cinese i Le finte gemelle , totes dues el 1772 Posteriorment anà a Venècia, on estrenà les opéras-comiques Li due amanti in inganno 1775 i L’opera nuova 1781 Quatre anys més tard presentà dos oratoris, en un moment en el qual sembla -segons la documentació conservada- que ocupava el càrrec de mestre de capella a l’Hospital dels Incurables Poc temps després es traslladà a Dublín, on acabà la seva carrera exercint com a mestre de cant…
José de Orejón y Aparicio
Música
Compositor i organista peruà.
Compositor precoç, a nou anys ingressà al cor de la catedral de Lima en substitució d’un cantant adult que havia mort Probablement fou deixeble de Tomás de Torrejón i Velasco, director musical de la catedral, i estudià orgue amb Juan de Peralta, organista de la mateixa església L’any 1742 fou nomenat organista principal de la catedral de Lima, on el 1760 substituí Roque Ceruti com a mestre de capella La música conservada d’Orejón es guarda a l’Arxiu Episcopal de Lima La seva obra més ambiciosa fou la Pasión de Viernes Santo 1750, per a triple cor i orquestra Gran part de la seva…
Fernando Ferandiere
Música
Guitarrista, violinista i compositor hispànic, d’origen incert.
El seu lloc de naixement és poc clar i discutit, si bé s’ha esmentat Zamora, ja que, segons la documentació conservada a la catedral, es formà en aquesta ciutat castellana Però també s’ha suggerit que era d’origen lusità, atesa la gran relació que hi havia a l’època entre la catedral de Zamora i Portugal, i la gran diversitat de grafies ortogràfiques del nom del músic Fou un destacat compositor per a guitarra Escriví un tractat sobre el violí, Prontuario músico, para el instrumentista de violín, y cantor Màlaga 1771, i un altre sobre la guitarra, Arte de tocar la guitarra…
bacanals
Religions de Grècia i Roma
A Roma, culte orgiàstic en honor de Bacus, corresponent a les dionísies o demètries gregues.
Fou introduït a Roma a partir del segle II aC a través de la Magna Grècia El seu desenvolupament pot ésser seguit molt bé a través de la descripció que en fa l’historiador Tit Livi Al final del segle II aC 186, en vista dels abusos que constituïa la celebració d’aquestes festes i de llur caràcter secret que les feia sospitoses a l’autoritat, foren prohibides pel Senat en un decret, el Senatusconsulum de Bacchanalibus , una part del qual ha estat conservada en una carta dels cònsols als aliats aquest text ha donat motiu a molts estudis erudits, tant des del punt de vista del llatí…
filigrana
Arts decoratives
Obra feta de fils d’or, d’argent, etc, entrellaçats i units per soldadures imperceptibles.
Coneguda des de l’antiguitat, la tècnica de la filigrana fou molt apreciada pels egipcis, els grecs i els etruscs El tipus de filigrana cèltica passà, amb les invasions germàniques, als pobles mediterranis Fou conreada particularment per Bizanci i, per influència seva, pels musulmans Durant els primers temps de l’edat mitjana, Gènova en fou el principal centre productor, i en el decurs de tota l’edat mitjana joies i evangeliaris eren treballats amb filigrana Al s XVII tingué una gran difusió, i fou utilitzada fins i tot per a baguls de grans dimensions Al s XVIII fou aplicada als petits…
Marià Torrent i Vinyas
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra El 1804 ingressà a l’ordre dels jerònims Durant la guerra del Francès residí a Castellterçol, on escriví gran part de la seva obra poètica, que reuní sota el títol de La musa vigatana La seva obra, conservada en còpia al Museu Episcopal de Vic, consta de 225 composicions en català i 45 en castellà, la majoria de caràcter humorístic o satíric, entre les quals destaquen Colloqui entre en Xisco i en Nasi , la Crida del bou de les festes de Vic 1803 i la cançó patriòtica i antinapoleònica Sarra, sarra Restà inèdita fins el 2007, que hom publicà per primer cop La musa…
,
Triümfo de les dones
Literatura catalana
Prosa de Joan Roís de Corella conservada en el Cançoner de Maians i en el Còdex de Cambridge i escrita vers el 1462.
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta obra és un parlament adreçat a les dones per Veritat, una figura allegòrica, que no per casualitat és també femenina Aquest to de confidència amb el gènere femení no és estrany en Corella, ja que és el marc de la↑ Medea , depenent en tots dos casos de la veu de Fiammetta en l’ Elegia Cal relacionar el Triümfo amb el debat literari pro i antifemení que s’establí en la segona meitat del s XV a partir del Maldezir de mugeres de Pere ↑ Torroella , malgrat que entre aquesta obra i la corellana no hi ha unes relacions tex-tuals marcades, com tampoc ocorre amb…
Joan Verdanxa
Literatura catalana
Notari.
Vida i obra Autoritzat pel Consell de València 1459 a exercir per tot el regne la professió de notari, fou elegit conseller de la ciutat els anys 1469, 1472 i 1479 Sembla que mantenia relacions amistoses amb un important grup de poetes valencians, entre els quals destaquen les figures de Lluís Alcanyís, Francesc Barceló, Joan del Bosch o Rodrigo Díeç Amic de Joan Roís de Corella, participà al certamen marià celebrat a València el 1474 amb la composició Pont del gran cel del paraís escala , i prengué part en una Qüestió poètica conservada al↑ Jardinet d’Orats , de temàtica amorosa…
Johann Valentin Meder
Música
Compositor, organista i cantant alemany.
Procedent d’una família de músics, fou cantant a les corts de Gotha, Bremen, Hamburg, Copenhaguen i Lübeck Fou en aquesta darrera ciutat on conegué D Buxtehude, el 1674 El 1687 succeí Balthasar Erben com a mestre de capella a l’església de St Marien, a Danzig, i el 1700 s’establí a Riga com a cantor Segons J Mattheson, Meder fou un reputat cantant, un excellent organista i un notable compositor Durant la seva joventut conegué els estils musicals de compositors italians com G Carissimi i A Cesti Com a compositor de música sacra mostra la influència de Buxtehude De la música de Meder …
Gottfried Keller
Música
Compositor, professor i clavecinista alemany.
Es traslladà a Anglaterra de molt jove i només l’abandonà en una ocasió per a visitar Holanda, segons la documentació conservada, cap al 1697 Fou molt conegut com a professor de clavicèmbal i baix continu També guanyà fama com a compositor, i se sap, per exemple, que s’oferiren concerts amb la seva música al Theatre Royal, el 1703, i als York Buildings, el 1704 Compongué preludis i sonates per a instruments de vent que delaten la seva formació germànica Les seves tres sonates per a trompeta 1700 mostren una interessant diversitat de formes i un coneixement de l’estil de l’Escola…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina