Resultats de la cerca

La història d’aquestes esglésies és molt confusa La seva situació exacta es desconeix, bé que sembla que devien estar situades dins l’actual terme de Gerri de la Sal A més, autors com IM Puig i Ferreté han identificat ambdues esglésies amb Sant Martí de Bavamoll o Ballmoll, quan en realitat aquesta església correspon a Sant Martí de la Torre de Cabdella Vall Fosca, Pallars Jussà A tot això, cal afegir-hi la dubtosa identificació del topònim Valle Stacione —on presumiblement devien estar situades Sant Martí de la Maçana i Sant Martí de Caos — que per Puig i Ferreté és la vall d’Enviny i per…

La desapareguda església de Sant Martí de Seguís es devia situar prop de la vila d’Useu El lloc de Seguís constituí una de les primeres possessions del monestir de Gerri, i així apareix en el document datat el 807 de donació per part del prevere Espanell a Sant Vicenç de Gerri, d’aquesta mateixa església i tot el que tenia al terme de Corts i el lloc de Seguese superiore En els documents coneguts com els falsos I i II de Gerri i en la interpolació de l’acta fundacional s’especifica que la donació incloïa l’església i la vila de Sant Martí de Seguís, amb els vilars i les…

El poble de Florejacs és situat al sector nord-occidental del terme, entre els barrancs del Joncar i de Gravet El lloc de Florejacs és conegut des de l’any 1082, en què Arnau i la seva esposa Guisla donaren a la canònica de Santa Maria de la Seu els castells de Claret i de Valltallada, situats dins el terme de Guissona el castell de Valltallada afrontava a tramuntana amb el terme de Floriacus Pocs anys més tard, en el testament de Galceran Erimà, feudatari o castlà del castell de Florejacs, datat el 1094, hom troba la primera menció de l’església de l’indret segons consta en…

Se li atribueix l’autoria del Commentarium in Apocalypsin, redactat per primer cop l’any 776 i reeditat els anys 784 i 786, i que donarà lloc al grup de manuscrits miniats coneguts amb el nom genèric de Beatus Home erudit i amb una gran cultura teològica, el Beat de Lièbana intervingué en la controvèrsia de l’ adopcionisme , doctrina encapçalada a la península Ibèrica per l’arquebisbe Elipand de Toledo i el bisbe Fèlix d’Urgell L’esmentada doctrina, que considera que Jesucrist, en tant que home, és fill de Déu per adopció i no per natura, és contrària als principis del concili de Nicea 325…

Fill del líder de la República Democràtica Popular de Corea Kim Jong-il , fins als vint anys la seva existència fou pràcticament desconeguda pels mitjans de comunicació Segons fonts diverses, estudià sota un gran secret i camuflat per un pseudònim en una escola anglesa de Suïssa fins el 1998, que retornà al seu país, on se suposa que ingressà a la Universitat Militar Kim Il-sung Després que hagués transcendit que el seu pare havia descartat els seus dos germanastres més grans per a succeir-lo, l’any 2009 fonts sud-coreanes donaren per molt probable la seva designació Aquesta apreciació la…

La caseria de Cancer 462 m d’altitud és a migdia de Graus, dominant l’antiga ribera de l’Éssera, per l’esquerra S’hi arriba per l’antic camí de Graus a Aguilaniu Probablement el nom de Cancerh conserva en la seva arrel el fet d’haver estat un antic castell L’any 1085, en l’organització del castell de Graus, l’abat Ponç de Sant Victorià d’Assan concedí a Vidal Garcés de Cavallera, pregat pel rei Sanç Ramírez, “ illo Castello qui est exiente de Valle Magna ” en heretat i en propi alou, a més d’unes hisendes al castell de Graus, i establí com a termenals d’aquest nou castell des de l’Espluga…

El poble de Gra, al sud-est de Florejacs, té l’origen en un castell documentat des del segle XI, del qual no ha pervingut cap vestigi L’indret és documentat per primera vegada el 1031, any en què el bisbe Ermengol d’Urgell llegà un alou que tenia a Torrefeta, el qual limitava a ponent amb el terme de Graza Des del 1040, en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, consta l’existència del castell de Gra, pertanyent a la canònica urgellesa, considerat part del terme més ampli del castellde Guissona, al comtat d’Urgell A l’inici del segle XII, en un document datat el…

Segurament el primer esment del castell o la fortificació de Comabella és de l’any 1064, en què Ramon, fill de Miró, i la seva muller van donar al seu vassall Ermengol Bernat l’alou que tenien al comtat d’Urgell, al lloc de Comabella, amb la vuitena part de la torre que hi havia i el delme L’any 1069 Ermengol Bernat donà al seu parent Berenguer Ramon i a la seva esposa Rialena tot el que tenia a Comabella, amb la vuitena part de la torre i el delme A la darreria del segle XII, el 1174, Pere Sanç de Llobera i el seu fill Pere empenyoraren a Elisenda “ ipsum castrum de Comabella ”, amb totes…

El lloc de Sendes és esmentat com a Semitas en un document del 914, i hi apareix vinculat al monestir de Sant Vicenç dels Torrents o de les Torres, i pertanyent a Sant Serni de Tavèrnoles En l’acta de consagració del cenobi de Tavèrnoles, del 1040, entre els béns dotals consta la parròquia de Sempdes Amb la grafia de Semitas apareix en un llegat testamentari datat l’any 1010 o 1012 Posteriorment apareix en dues donacions d’alous a Santa Maria de la Seu dels anys 1090 i 1104 L’any 1131 el comte d’Urgell, Ermengol, feia donació a Sant Serni de Tavèrnoles d’unes possessions que…

El lloc d’Escart és situat al fons d’una estreta vall, que s’unia amb la vall del Noguera al lloc d’Escaló La seva entrada estava protegida per la torre d’Escaló, que en controla totalment l’accés La primera referència coneguda del lloc d’Escart data del 908, en què el monestir de Gerri canvià amb el comte Ramon diversos béns, entre ells un a Scardo L’any 1082 el castell d’Escart fou objecte de litigi entre el comte Artau II i l’abat de Gerri, però finalment va anar a parar en mans d’aquest darrer Hem de creure que la vila d’Escart, que no devia diferenciar-se del castell, era també…