Resultats de la cerca

Situació Sant Sadurní del Pla Vista exterior de l’absis, molt senzill i avui desdibuixat a causa de l’arrebossat que en tapa totalment l’aparell F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Sadurní, dins el terme del castell d’Avinyó, és enfilada a la serra del Morisco, la qual es dreça a la banda ponentina del terme, a frec del territori sallentí i molt a prop de la parròquia de Sant Pere de Serraïma, lloc al qual pertany Long 1°56’02” — Lat 41°50’45” Per anar-hi, doncs, és millor fer-ho per Sallent, prenent una pista que comença, a mà esquerra, davant el cementiri i que, tot passant per una…

Situació Vista de llevant d’aquesta esglesiola, en un estat avançat de ruïna ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta capella, en estat ruïnós, s’alça enmig de conreus, prop del camí que mena a Can Vila-seca, a mà dreta, uns 700 m abans d’arribar-hi FJM-AMB Mapa 35-14362 Situació 31TCG792274 Història L’església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Molsosa al lloc anomenat Socarrats Inicialment, tingué funcions parroquials, però les perdé aviat i restà com a simple capella de Santa Maria de la Molsosa, i finalment el seu culte fou traslladat a una capella prop del mas Vila-seca El…

Situació Vista general de l’església, adossada a una torre de senyals d’època tardana F Baltà Vista general de l’església, adossada a una torre de senyals d’època tardana MC S’alça sobre un dels turons que volten la muntanya d’Olorda en el seu vessant llobregatí El camí millor per anar-hi és el que surt de la nacional II pel quilòmetre 609,100 i passa prop de Can Capellans Mapa 36-16420 Situació 31TDF198848 Història El lloc on hi ha la capella s’anomenava antigament Duïsme, topònim que és documentat des del 985 i que sembla referir-se a un punt en la via de Barcelona que en distava dotze…

El Govern de Cristina Fernández va aprovar al començament de l'any un pla de contingència per fer front als efectes de la crisi financera internacional i també a la davallada dels preus internacionals de les primeres matèries que exporta l'Argentina Dotat amb una xifra propera als 4000 milions de dòlars, el pla preveia finançar inversions per a millorar la competitivitat, impulsar el consum intern i promoure les exportacions D'altra banda, les finances públiques van estar sotmeses a dos pols de tensió difícils d'equilibrar, ja que, per un cantó, hi havia una previsible caiguda en la…

Aquest castell era situat on avui hi ha el poble de Torres de Segre De les antigues construccions no en queda rastre El lloc és esmentat per primera vegada en el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera de 1133, abans, doncs, de la conquesta de Lleida Guillem Dalmau deixà el castell de Torres en alou al seu nét Guillem Segons el discutit document dels Termini antiqui civitatis Ilerde , Torres formava part de l’antic districte de la ciutat de Lleida L’any 1153, Guillem de Cervera donà a Santa Maria de Poblet una terra in termino llerda, in loco ubi dicitur Torres El 1173, el mateix…

Un cop s’ha pres la decisió d’abandonar el tabac cal fixar una data concreta per a fer-ho, i seleccionar la que sigui més adequada per això No és recomanable precipitar-se i pretendre deixar el tabac immediatament, però tampoc s’ha d’ajornar sense data determinada Si una persona fumadora pretén esperar que es presenti el dia que se senti amb forces per a deixar el tabac, el més probable és que aquesta data no arribi mai Una persona que porta anys fumant, trobarà cada dia quan es lleva algun motiu per a considerar que aquest dia no és el més adequat per a deixar de fumar Per aquest motiu, és…

Cronològicament cal emprar unes dates simbòliques aproximades, que s’haurien de corregir segons les diferents interpretacions nacionals A grans trets, a Europa -seguint els criteris de C Dahlhaus- el modernisme abraçaria des del 1890 fins al 1908, és a dir, des dels anys immediatament anteriors al 1900, en què hi havia una clara consciència de viure un moment de crisi i alhora de renovació moderna, fins a la posició d’autors com R Strauss o M Reger, que s’adonaven que calia anar cap a un llenguatge radicalment diferent -expressionisme- o bé cap al repensament irònic del passat En…

Consta de vuitanta-tres poemes que s’estructuren en cinc parts “Les nits”, la primera secció del llibre, inclou deu poemes que pretenen descriure l’experiència del poeta davant la nit Hi copsa el batec de la vida, però s’adona que és incapaç d’interpretar-la i desxifrar el sentit de l’existència Les reflexions emanen en forma d’interrogació retòrica La secció “Els arbres”, amb set poemes, parteix de l’arbre com a element comú que unifica diferents paisatges El poeta l’humanitza i el converteix en dipositari de les virtuts que sovint manquen als homes “Les estampes”, constituïda per quaranta-…

La València musulmana, final del segle XI La ciutat islàmica de València nasqué d’un procés d’urbanització que s’inicià en època romana De fet, habitualment, la historiografia tradicional ha infravalorat l’abast real de la ciutat romana, considerant que només devia ocupar una extensió reduïda i localitzada entorn de l’actual catedral Intervencions arqueològiques recents han aportat elements per a noves hipòtesis sobre les dimensions reals de la ciutat durant aquest primer període Així doncs, se sap que la València del segle II devia doblar en extensió la ciutat republicana D’altra banda, tot…

Situació i presentació Limita amb Viladamat NW, l’Escala NE, ambdós de l’Alt Empordà, Bellcaire d’Empordà SE i la Tallada d’Empordà SW Comprèn terrenys de la plana alluvial que s’estén entre el Ter i el Fluvià, en el seu sector més estret limitat a llevant pel massís del Montgrí i a ponent per la serra de Sant Grau o de Valldavià En el seu extrem occidental el territori ocupa també un espai accidentat pels turons de formes suaus que caracteritzen la serra de Sant Grau el seu punt més alt, el Puig Segalà 177 m és una fita amb el terme de Viladamat Aquest sector és drenat per…