Situació
Sant Sadurní del Pla. Vista exterior de l’absis, molt senzill i avui desdibuixat a causa de l’arrebossat que en tapa totalment l’aparell.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’església de Sant Sadurní, dins el terme del castell d’Avinyó, és enfilada a la serra del Morisco, la qual es dreça a la banda ponentina del terme, a frec del territori sallentí i molt a prop de la parròquia de Sant Pere de Serraïma, lloc al qual pertany. Long. 1°56’02” — Lat. 41°50’45”.
Per anar-hi, doncs, és millor fer-ho per Sallent, prenent una pista que comença, a mà esquerra, davant el cementiri i que, tot passant per una bòbila i per Sant Pere de Serraïma, mena al peu de la serra on és encimbellada la capella, a la qual hom arriba per un corriol. El recorregut des de Sallent és de 4,5 quilòmetres. (FJM-AMB)
Història
El lloc de Serraïma és documentat a partir del 1003; es trobava repartit entre els castells d’Avinyó i de Sallent. Aquesta església, que mai no degué passar de parròquia rural, no apareix esmentada fins a l’any 1345, quan tenia un recaptador d’almoines, i en notícies més tardanes dels segles XV (1478) i XVI (1537), quan els rectors d’Avinyó tingueren uns plets amb els de Serraïma per unes terres pròpies de la capella. L’any 1784 l’edifici fou destruït per un llamp i refet el 1787, tal com consta en una làpida que conserva l’església i que és encastada sobre la porta del mur frontal, on hi ha la següent inscripció:
FULMEN E CAELO DELAPSUM DIE 22 JULII ANNO 1784 HANC DOMUM DIRVIT: QUAM MAJORI PULCHRITUDINE ET MAGNITUDINE GENS AVINIONIS REPARAVIT ANNO 1787 PASTORE DNO DN FRACO SARMENTERO
La traducció de la qual és:
“Un llamp caigut del cel el dia 22 de juliol de l’any 1784 destruí aquesta casa, la qual amb més pulcritud i magnitud la gent d’Avinyó va refer l’any 1787, essent rector el Sr. Francesc Sarmentero”.
Aquesta inscripció, doncs, fa palesa la destrucció del temple romànic, amb la consegüent reedificació del temple, el qual, bo i aprofitant alguns elements de l’anterior fou renovat, pel que fa a la part interna, en estil neoclàssic. L’any 1936 fou cremada i s’ensorrà la volta, i des de llavors resta abandonada i sense coberta. Per tant, no té culte i l’estat de conservació és molt dolent, si bé els murs de tanca amb l’absis es troben dempeus. (FJM-AMB-ABC)
Església
Per l’estructura i traçat del temple actual, hom pot refer amb força exactitud l’antiga esglesiola romànica, la qual constava d’una nau rectangular coberta amb volta de canó i capçada, a llevant, per un absis semicircular llis i cobert amb un quart d’esfera.
La porta, per bé que no en queda cap vestigi, potser s’obria al mur de migjorn, cosa, però, difícil de determinar, puix que l’aparell del capdavall de la nau d’aquest mur ha estat molt refet.
D’altra banda, a l’inici del mateix mur, on és adossada una capella que devia servir de sagristia, hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb un bloc monolític tallat en forma d’arc de mig punt, la qual devia correspondre a l’obra original.
El temple modern fou sobrealçat i els seus paraments externs foren arrebossats, mentre que l’interior era decorat en estil neoclàssic. Al mur frontal s’obre una gran portalada feta amb grosses dovelles, de les quals la clau exhibeix un escut amb un bàcul i una mitra. Sobre la llinda hi ha una làpida, ja esmentada, on consten les dates de la seva destrucció i posterior reconstrucció. En aquest mateix mur encara hi ha una rosassa i el cimal és coronat per un campanar d’espadanya mig abatut i esbalandrat, el qual, tanmateix, emergeix entre la boscúria i esdevé la part més visible de la capella. La volta és esfondrada.
L’aparell de l’obra primitiva ha estat fet amb blocs de pedra disposats ordenadament en filades i a trencajunt.
L’edifici és esbalandrat i desproveït de volta, per la qual cosa el seu estat de conservació és ruïnós. (FJM-AMB)