Resultats de la cerca
Es mostren 484 resultats
Santa Margarida de Munnar o de Figuerola de Meià (Camarasa)
Art romànic
Situació Finestra de doble esqueixada que s’obre al mur sud, un dels elements més ben conservats d’aquest malmès edifici ECSA - AM Vilarrúbias Les ruïnes de l’església de Santa Margarida són al cim d’un turó, situat prop de la pista que va de Figuerola de Meià a Peralba JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG255512 Història Aquesta església fou la capella de la quadra de Munnar, vinculada a la parròquia de Figuerola i, com aquesta, dependent del monestir de Santa Maria de Meià Les primeres notícies del lloc de Munnar són de l’any 1051, en què Arnau Mir de Tost vengué a Guitard Guillem de Meià el…
Els pseudofongs
Els pseudofongs es configuren com un grup molt particular, que conserva molts caràcters algals Molts viuen en aigua dolça, com a sapròfits o com a paràsits d’algues, de fongs i fins i tot d’animals diversos L’aparell vegetatiu pot ésser unicellular com en moltes lagenidials i en molts hifoquitriomicets, o format per cèllules disperses en una xarxa filamentosa en els labirintulomicets, però en general està constituït per filaments sifonats sense septes, excepte a la base dels òrgans reproductors Les zoòspores tenen dos flagels, l’anterior, amb mastigonemes tubulars, i el posterior, llis, a…
andana de càrrega
Transports
Andana que a les estacions de ferrocarril, agències de transport, seccions d’aprovisionament i d’expedició de fàbriques, etc, facilita la càrrega i descàrrega de mercaderies.
raigs còsmics
Astronomia
Física
Conjunt de partícules de gran energia que incideixen en la Terra procedents de l’exterior.
Els raigs còsmics primaris xoquen amb les partícules existents a les altes regions atmosfèriques i produeixen els raigs còsmics secundaris , formats d’un seguit de partícules de característiques molt diverses Hom els detecta mitjançant diferents detectors de partícules, com les cambres de boira, les cambres d’ionització, els comptadors de Geiger-Müller, les emulsions fotogràfiques, etc Llur energia mitjana és de 2 GeV per partícula, i hom n'ha detectat fins de 10 11 GeV Llur abundància relativa minva regularment amb l’energia En gran part són composts de protons, un 10%, de nuclis d’heli, i…
Torre de Sant Salvador (Camarasa)
Art romànic
Situació Construcció d’origen islàmic adaptada a la topografia del terreny i feta a base d’encofrades de maçoneria ECSA - J Giralt La torre coneguda amb el topònim de Sant Salvador es troba a la part més alta dels espadats localitzats al marge dret del riu Segre, just al davant del nucli urbà de Camarasa Mapa 33-13328 Situació 31TCG230390 Per a arribar-hi cal seguir la carretera del Doll fins passat el pont de la central tot seguit hi ha un trencall a l’esquerra que dona pas a una pista que voreja el riu i que porta fins a una zona plana, des d’on caldrà enfilar el fort pendent de la serra…
Torre de l’Arboçar de Baix (Avinyonet del Penedès)
Art romànic
Situació Vista d’aquesta torre de planta circular, encara força ben conservada ECSA - J Bolòs Torre situada al veïnat de l’Arboçar de Baix, en un indret lleugerament elevat, al SW del terme d’Avinyonet, a prop d’Olèrdola En part resta adossada a una construcció moderna Mapa 35-17447 Situació 31TCF964763 Des de la carretera que venint de Vilafranca va a Olivella, surt a mà esquerra la carretera de l’Arboçar poc abans d’arribar-hi, veiem a la dreta el lloc de l’Arboçar de Baix amb la seva torre JBM Història El primer document que s’ha trobat que esmenta aquest indret és de data incerta, però…
castells

Castells: Pilar de vuit amb folre i manilles de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a les festes de Santa Úrsula del 2009
Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls
Folklore
Altres esports
Pràctica popular i autòctona de Catalunya que consisteix a bastir construccions humanes.
Les estructures més habituals al llarg de la història han estat El pilar o espadat construcció el tronc de la qual és format per un sol casteller a cada pis El dos o torre construcció el tronc de la qual és integrat per dos castellers a cada pis, excepte als dos darrers, ocupats per l’aixecador o acotxador i l’enxaneta El tres construcció el tronc de la qual el constitueixen tres castellers per pis, llevat dels pisos de dosos dos castellers –antepenúltim–, aixecador i enxaneta Aquests tres darrers pisos reben el nom de pom de dalt El quatre construcció el tronc de la qual és format per…
permatró
Electrònica i informàtica
Tub electrònic d’atmosfera gasosa proveït d’un càtode termoelectrònic, anàleg a un tiratró però construït de manera que la descàrrega pot ésser controlada mitjançant un camp magnètic.
sistema de telecomunicacions mòbils universals
Versió europea de la telefonia mòbil de la tercera generació, que permet més velocitat en la transmissió de dades i més usuaris que en el sistema GSM.
En la definició de les normatives i característiques tècniques dels mòbils de la tercera generació participen diferents organismes internacionals A Europa, l’ETSI Institut Europeu d’Estandardització ha definit els primers estàndards de l’UMTS, ja que és un sistema europeu Aquest organisme lidera l’MCC Centre de Competència de Mòbils, que és qui collabora amb un organisme mundial anomenat 3GPP 3rd Generation Partnership Projects en l’harmonització de propostes i definició de normatives per als mòbils de la tercera generació 3G, que cerquen la seva globalització Alguns subsistemes de l’UMTS…
luminotècnia

Luminotècnia, diferents sistemes d’il·luminació
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tècnica de la il·luminació, amb llum artificial, d’espais oberts i tancats i amb fins funcionals o artístics.
Des del punt de vista físic es fonamenta sobretot en la fotometria, però també en l’estètica i en els principis fisiològics i higiènics de la visió El coneixement de les característiques dels focus lluminosos intensitat, longitud d’ona, luminància, forma, etc és bàsic, com també ho és el del comportament dels objectes illuminats coeficient de reflexió, efecte dels colors, etc En luminotècnia hom empra correntment les diverses magnituds fotomètriques, com la quantitat de llum, el flux lluminós, la intensitat lluminosa, la illuminació, la luminància i el rendiment lluminós a més, són definits…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina