Situació
Finestra de doble esqueixada que s’obre al mur sud, un dels elements més ben conservats d’aquest malmès edifici.
ECSA - A.M. Vilarrúbias
Les ruïnes de l’església de Santa Margarida són al cim d’un turó, situat prop de la pista que va de Figuerola de Meià a Peralba. (JAA)
Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG255512.
Història
Aquesta església fou la capella de la quadra de Munnar, vinculada a la parròquia de Figuerola i, com aquesta, dependent del monestir de Santa Maria de Meià.
Les primeres notícies del lloc de Munnar són de l’any 1051, en què Arnau Mir de Tost vengué a Guitard Guillem de Meià el puig de Munnar a l’apèndix del castell d’Orenga o de Peralba. Malgrat l’antigor que denoten les restes del temple, no se’n tenen notícies fins el 1637, any en el qual el prior Jalpí uní l’església de Munnar a la vicaria perpètua de Figuerola, i també a mitjan segle XVII, en què Roig i Jalpí afirmà que el priorat de Meià tenia l’església de “Santa Margarita Virgen, y Martyr, en la Quadra de Mugna”. Es desconeix quan deixà de tenir culte. (ABC)
Església
És un edifici en estat ruïnós, que ha perdut totalment la coberta i part del sector nord-est; les restes subsistents, però, permeten reconstruir fidelment la seva tipologia arquitectònica, emmascarada per un mur que parteix la nau a l’altura de l’arc toral.
La seva estructura és d’una sola nau, originàriament coberta amb volta de canó, probablement de perfil semicircular, i reforçada per un arc toral, del qual resten els pilars. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, precedit per un estret arc presbiteral, del qual manca tot el costat nord. Al tram de llevant del mur sud es conserva un arc former —que no sabem si existia al costat nord— de molt poc relleu, quasi com un arc de descàrrega, encastat al mur.
La porta s’obre a la façana sud, on també hi ha una finestra de doble esqueixada. A l’absis es conserven els brancals d’una altra finestra, al costat sud del cos absidal, i tot fa suposar que, almenys, hi devia haver una altra finestra centrada a l’absis.
Als murs nord, oest i a la part sud de l’absis es conserven diverses fornícules rectangulars. Les façanes, en allò que es pot veure, eren orfes d’ornamentació; l’aparell és fet de carreuons ben escairats, disposats en filades uniformes però molt irregulars, que palesen les formes constructives de la fi del segle XI. (JAA)
Bibliografia
- Roig i Jalpí, 1668, pàg. 107
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàg. 486