Resultats de la cerca

De curs variable, presenta remissions espontànies o, contràriament, es mostra força resistent a la terapèutica Pot afectar qualsevol òrgan o sistema orgànic i, per tant, els seus símptomes són ben diversos Tanmateix, hom pot establir la diagnosi quan existeixen de manera simultània o seqüencial quatre o més dels onze trastorns següents eritema de les regions malars de la cara, sovint en forma d’ales de papallona lupus discoide fotosensibilitat reacció exagerada de la pell a la llum solar úlceres orals o nasofaríngies artritis no erosives pleuritis o pericarditis proteïnúria…

Els criteris clínics per a la diagnosi del xoc són l’aspecte del pacient, amb signes d’insuficient irrigació perifèrica pallidesa, cianosi, suor freda, etc, el descens de la tensió arterial, amb taquicàrdia i pols filiforme, la disminució de la funció renal oligoanúria, nàusees i set Els factors etiològics que permeten de classificar els estats de xoc són molt variats, i es poden agrupar en hipovolèmics hemorràgies, traumatismes, cremades àmplies, aixafament, deshidratació, cardiogènics embòlia pulmonar, tapament cardíac, infart de miocardi, pneumotòrax per tensió, fístula…

La placenta prèvia és una complicació de l’embaràs que consisteix en la inserció de la placenta a la part inferior de l’úter, obstruint totalment o parcialment el canal del part, que ocasiona hemorràgies durant el tercer trimestre de l’embaràs i dificulta el procés del part Si una dona pateix una hemorràgia vaginal durant el tercer trimestre de gestació és convenient que s’adreci de seguida que sigui possible a un centre sanitari, ja que és probable que presenti una placenta prèvia, que convé de diagnosticar i tractar adequadament per evitar que es plantegin complicacions greus tant per a la…

La flebografia és l’estudi radiogràfic de les venes efectuat amb la injecció prèvia d’una substància radioopaca a la vena que hom vol explorar Després d’haver introduït la substància de contrast en el sistema venós, aquesta és empesa ràpidament pel corrent sanguini Si alhora s’efectuen diverses plaques radiogràfiques, o bé es realitza un estudi radioscòpic monitoritzat en una pantalla, és possible de visualitzar clarament la forma de les venes i la velocitat amb què hi circula la sang De fet, la flebografia constitueix una tècnica molt útil en la diagnosi de processos obstructius…

L’ otomicosi és una infecció de l’orella externa deguda a fongs, d’entre els quals els més freqüents són la Candida albicans, l’ Aspergillus niger i l’ Aspergillus fumigatus És una malaltia relativament freqüent, afavorida per climes molt calorosos i humits Els fongs poden romandre inactius en el conducte auditiu extern durant dies o setmanes, però en un moment determinat es multipliquen fins que formen una massa considerable que arriba a obstruir el conducte Quan es forma aquesta massa es manifesten els símptomes Així, es presenta una coïssor intensa, sordesa i una lleu…

L’esquinç consisteix en la ruptura, la desinserció o l’esquinçament dels lligaments articulars causats, per una distensió exagerada deguda a un moviment molt violent o un traumatisme Quan es tracta d’una torçada que resulta molt dolorosa, convé collocar-hi compreses fredes que minven la inflamació De totes maneres, si el dolor és persistent, caldrà consultar el metge perquè n’efectuï la diagnosi i assenyali el tractament que cal seguir Si no es manté un repòs absolut de l’articulació afectada fins que la lesió es pugui considerar guarida, és molt possible que la cicatrització sigui defectuosa…

Definició És anomenat càncer de ronyó el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules de diversos teixits renals que adopten característiques atípiques, es reprodueixen acceleradament i formen una massa o tumor que comprimeix les estructures adjacents i s’infiltra pels teixits veïns Si no es tracta precoçment, algunes cèllules canceroses es poden introduir als vasos limfàtics i circulatoris i disseminar-se a d’altres regions corporals, on originen l’aparició de metàstasis o tumors secundaris que alteren les funcions dels teixits sans de l’organisme i n’impedeixen el desenvolupament normal,…

En l’etiologia d’aquesta malaltia intervenen factors locals isquèmia, secreció àcida, barrera mucosa, etc i constitucionals predisposants hàbit astènic, grup AB0, etc Clínicament es manifesta per epigastràlgies a temporades estacionals, amb cremor que calma amb la ingestió alimentària i d’àlcalis La diagnosi és efectuada per la clínica del malalt i per exploració radiològica amb suspensió de bari o per endoscopi La determinació de la clorhídria basal i després d’estímuls histamínics i la determinació de la gastrinèmia per radioimmunoassaig són tècniques recents que faciliten la…

Es caracteritza per l’aparició d’eritema i edema cutanis i de debilitat i inflamació musculars La seva aparició pot ésser associada amb un tumor maligne És una malaltia poc freqüent i ataca preferentment les dones es presenta entre els 40 i 60 anys Afecta totes les races a qualsevol indret del món La causa és desconeguda, però actualment hom considera que pot ésser deguda a una alteració dels mecanismes immunològics L’eritema cutani hi és característic, i es presenta en forma de coloració vermella purpúria a les parpelles i a la zona periorbitària També pot ésser característica la…

Format a Barcelona, es doctorà en geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB i s’especialitzà en urbanisme i disseny d’estratègies territorials És professor a la UAB des del 1995, on dirigeix un màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i l’Observatori de la Urbanització La seva activitat professional comprèn la recerca acadèmica i científica en el camp de la diagnosi territorial i les estratègies urbanes relacionades amb els processos de metropolització el treball docent en diferents programes universitaris, nacionals i internacionals, relacionats amb l’ordenació…