Resultats de la cerca
Es mostren 452 resultats
Lluís Sales
Historiografia catalana
Eclesiàstic i historiador.
Després d’estudiar gramàtica i filosofia a la Universitat de València, prengué l’hàbit dels predicadors a setze anys i, coneixedor que se cercaven voluntaris per a les missions californianes, s’allistà com a missioner Sortí de València a l’octubre del 1770, formant part d’una expedició de 27 eclesiàstics que s’embarcà al port de Cadis Una vegada a la Nova Espanya 1771, fou destinat a les terres del Nord, a la frontera amb els indis Durant vint anys, Sales romangué als deserts de la península de Califòrnia, on fundà dos poblats, Sant Vicent Ferrer i Sant Miquel, vertaders illots d’aljubs i…
escriptura xinesa

Evolució d'alguns ideogrames de l'escriptura xinesa: a, aigua; b, muntanya; c, terra; d, cel; 1, abans del 800 aC; 2, 800-220 aC; 3, fins el 209 aC; 4, fins el 2000 aC; 5, 200 aC-200 dC; 6, vers el 100; 7, vers el 4000; 8, escriptura normal (kaishu)
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua xinesa.
Ha estat emprada també pel coreà, l’annamita i el japonès És la més antiga entre les escriptures encara en ús, car els primers documents coneguts uns oracles incisos en os i closca de tortuga es remunten al segle XV aC Encara que probablement tots els caràcters xinesos tenen un origen pictogràfic, ja en aquesta etapa primerenca abunden els usats pel seu valor fonètic Ha estat, doncs, molt discutida la famosa natura ideogràfica de l’escriptura xinesa Certament, no és fonètica, puix que els seus signes no determinen directament el so, i és impossible de saber amb certesa com cal llegir-los quan…
cloroplast

El cloroplast
© fototeca.cat
Biologia
Orgànul propi de la cèl·lula vegetal on té lloc la fotosíntesi.
Ordinàriament és de color verd, per la clorofilla que conté, bé que pot ésser emmascarat per uns altres pigments carotens, ficobilines En les algues, els cloroplasts tenen formes variables en copa o anell obert Chlorella, Ulothrix , en cinta helicoidal Spirogyra o plana Mougeotia , en estrella Zygnema , moltes algues vermelles, etc Però en algunes algues, en els briòfits i en les plantes superiors es donen en nombre elevat i tenen forma biconvexa, amb unes dimensions de 3 a 10 μm de diàmetre i d’1 a 2 μm de gruix En les angiospermes hi ha de 15 a 20 cloroplasts per cèllula Sovint…
Necròpoli de Santa Maria de Viladordis (Manresa)
Art romànic
Situació Aquesta necròpoli es troba davant mateix de la porta d’accés a l’interior de l’església de Santa Maria de Viladordis Long 1°51’48” - Lat 41°43’15” Per arribar a aquest lloc, doncs, cal agafar el mateix camí, ja descrit, del santuari Necròpoli Pla de les excavacions realitzades l’any 1975 per un grup dirigit per M Cura M Cura Fruit de les excavacions portades a terme els anys 1975 i 1976, dirigides per Miquel Cura i amb l’ajut d’un bon grapat d’afeccionats de la mateixa parròquia i de fora, fou l’exhumació d’una important necròpoli, així com d’unes minses restes que fan intuir la…
doma clàssica

Beatriz Ferrer-Salat durant un campionat de doma clàssica
Arxiu B. Ferrer-Salat
Hípica
Modalitat eqüestre, també coneguda com a ensinistrament, consistent en l’execució d’una sèrie de represes per a demostrar la preparació del concursant i la franquesa, la submissió, l’equilibri i l’elegància del cavall.
Es basa en el domini del cavall per part del genet, representat en la realització de determinats exercicis amb harmonia La doma comprèn restricció i extinció en el pas, trot i galop i altres moviments laterals El seu origen es remunta al segle III aC, quan els grecs establiren l’art de l’ensinistrament com a mètode de millora de les seves muntures Entre els seus pioners destacà l’escriptor Xenofont, que compilà les diferents tècniques que implementaren aquesta modalitat hípica La doma es desenvolupà amb el propòsit d’aconseguir cavalls dòcils que facilitessin la tasca de la cavalleria militar…
Sant Pèir de Betlan (Vielha)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’edifici des del costat de llevant F Junyent-A Mazcuñan L’església s’insereix dins el grup de cases que, bo i formant una plaça, constitueixen el nucli poblacional de Betlan, petit poble situat a mà dreta de la Garona, en un indret enlairat respecte a la vall, emplaçat al centre de la comarca Mapa 148M781 Situació 31TCH189333 L’accés al poble es fa a través de la carretera N-230, d’on sorgeix, a mà dreta, prop d’Aubèrt, una pista asfaltada la qual, amb un recorregut d’1,5 km aproximadament, mena a Betlan FJM-AMB Església Es tracta d’un edifici romànic,…
quadrícula
Disseny i arts gràfiques
Conjunt de ratlles traçades sobre un dibuix (o una fotografia), el qual divideixen en quadrats, i que són emprades per a reproduir-lo (engrandint-lo o reduint-lo) sobre un paper que hom ha dividit en igual nombre de quadrats.
divisió harmònica
Matemàtiques
Conjunt de dues parel·les de punts A,B i C,D d’una mateixa recta tals, que els dos punts d’una mateixa parel·la divideixen el segment format pels dos altres punts en les raons oposades AC/AD = BC/BD.
Cada punt d’aquesta divisió és anomenat conjugat harmònic del seu associat respecte als altres dos
trast
Música
Cadascun dels filets de metall, os o corda de tripa fixats transversalment en el mànec d’alguns instruments de cordes pinçades, els quals el divideixen cromàticament i permeten de donar la nota exacta en prémer-hi les cordes amb els dits.
Hi ha trasts de divisió per a semitons que sovint són temprats
crustacis

Cranc, crustaci decàpode
Xevi Varela
Carcinologia
Classe d’artròpodes mandibulats, amb representants aquàtics, d’aigua dolça o salada, i terrestres.
Descripció Generalment el cos és format per dues regions el cefalotòrax i l’abdomen el nombre de segments que les integren és molt variat Tant el tòrax com l’abdomen són dotats d’apèndixs, però, així com els toràcics són típicament locomotors, els abdominals poden acomplir diverses funcions Els apèndixs del penúltim segment abdominal reben el nom d’uropodis, i a l’últim anell o tèlson n'hi ha, a molts grups, dos, que constitueixen la furca En general els apèndixs són constituïts per tres peces el protopodi, o peça basal, i, articulats sobre ell, l’endopodi, o peça interna, i l’exopodi, o peça…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina