Situació
Aquesta necròpoli es troba davant mateix de la porta d’accés a l’interior de l’església de Santa Maria de Viladordis. Long. 1°51’48” - Lat. 41°43’15”. Per arribar a aquest lloc, doncs, cal agafar el mateix camí, ja descrit, del santuari.
Necròpoli
Pla de les excavacions realitzades l’any 1975 per un grup dirigit per M. Cura.
M. Cura
Fruit de les excavacions portades a terme els anys 1975 i 1976, dirigides per Miquel Cura i amb l’ajut d’un bon grapat d’afeccionats de la mateixa parròquia i de fora, fou l’exhumació d’una important necròpoli, així com d’unes minses restes que fan intuir la presència d’una vil·la romana al mateix punt.
Les tombes, en nombre de vint-i-tres, es divideixen en dues tipologies principals: les excavades al tapàs natural del terreny i les construïdes amb lloses, aquestes darreres en un nivell superior. De les excavades n’hi ha tant de formes arrodonides (tipus C) com d’antropomorfes amb els angles rodons (tipus F). Val a dir que, curiosament, les primeres que hem assenyalat es troben en general més allunyades de la porta de l’església. Moltes d’elles tenien els costats tallats de manera un xic barroera. D’entre aquestes del pis inferior, se’n distingien d’infantils. L’orientació és l’habitual: est-oest.
Immediatament a sobre reposaven les cistes fetes amb diverses lloses laterals amb la particularitat que alguna d’elles tenia forma antropomorfa, és a dir, amb el cap diferenciat.
Dissortadament, totes elles es tornaren a colgar amb terra i avui dia sols tenim el plànol dibuixat per Miquel Cura, el qual manté encara inèdits els resultats de la investigació, essent el nostre coneixement, per tant, lògicament, parcial.
Pel que fa als individus que ocupaven els espais funeraris, podem dir que foren recollits i s’encarregà llur estudi a J.I. Lorenzo Lizalde. Malgrat tractar-se d’un treball inèdit, en coneixem alguna dada fruit d’una recent xerrada pública en la qual ell intervingué personalment. D’aquesta manera sabem que el nombre de cranis ascendeix a vint-i-cinc i que el 68 % dels inhumats estaven ja en una edat senil. Un 25 % eren persones adultes i, finalment, el 7% restant corresponia a infants. L’alçada mitjana, per altra banda, era aproximadament d’1,66 m i l’índex cefàlic de 70,2. Així mateix, i com a dada interessant, es pot afegir que s’han observat alguns caràcters patològics a les mandíbules, de clara base alimentària.
A part d’aquest complet grup funerari s’excavaren també dues tombes més del model cista a uns 200 m de l’edifici romànic. Aquestes es trobaren molt destruïdes per l’acció dels conreus i no proporcionaren cap mena de material destacable car el seu interior estava ja molt violat.
Bibliografia
- A.Benet: Santa Maria de Viladordis (La Salut), Manresa, a Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Barcelona 1982, pàg. 399.
- J. Bolòs i M.Pagès: Les sepultures excavades a la roca, a Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, “Acta Mediaevalia”, annex 1, Barcelona 1982, pàg. 85.
- M.Cura: Excavacions a Viladordis, Manresa 1979. (Full imprès amb motiu d’una xerrada del propi autor).
- Antoni Daura i Jorba i Joan Galobart i Badal: L’arqueologia al Bages (II). Necròpolis medievals, a “Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació”, núm. 6, Manresa 1983, pàg. 83.
- F. Villegas: Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Viladordis: Una història mil·lenària, Manresa 1983, pàgs. 20, 24, 25.
- F.Villegas: Completada la història dels esquelets de la necròpolis de Viladordis, a “El Pla de Bages”, Manresa 5 d’octubre de 1983, pàg. 11.