Situació
Una vista de l’exterior de l’edifici des del costat de llevant.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’església s’insereix dins el grup de cases que, bo i formant una plaça, constitueixen el nucli poblacional de Betlan, petit poble situat a mà dreta de la Garona, en un indret enlairat respecte a la vall, emplaçat al centre de la comarca.
Mapa: 148M781. Situació: 31TCH189333.
L’accés al poble es fa a través de la carretera N-230, d’on sorgeix, a mà dreta, prop d’Aubèrt, una pista asfaltada la qual, amb un recorregut d’1,5 km aproximadament, mena a Betlan. (FJM-AMB)
Església
Es tracta d’un edifici romànic, ampliat modernament i amb els paraments, tant els interns com els externs, camuflats amb un arrebossat i un enguixat posteriors.
Planta, a escala 1:200, de l’església, edifici originàriament amb una nau, amb un absis vers llevant, el qual edifici ha sofert grans transformacions al llarg de la seva història.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Entremig dels diversos cossos d’edifici que componen l’església, es distingeixen perfectament la nau romànica, afuada vers la capçalera, i l’absis semicircular, escapçat, en part, per un afegitó modern, obert a llevant. Entre la nau i l’absis s’interposa un ampli espai presbiteral de murs convergents, delimitat per dos ressalts coronats amb arcs de mig punt.
Atès que els paraments interns apareixen revestits amb guix, resulta difícil d’esbrinar-ne l’estructura autèntica així com poder-ne escatir l’originalitat. A desgrat d’això, sigui com vulgui, la nau és coberta amb una volta de canó de mig punt, reforçada amb un arc toral intermedi, sistema que també es dona a l’espai presbiteral, però no a l’absis, on la cobertura és feta amb una volta de quart d’esfera.
Els finestrals que il·luminen el temple, tret dels de la capçalera, que són de doble esqueixada i coronats amb arcs de mig punt, ja obeeixen a processos remodeladors moderns.
La porta d’ingrés, de factura moderna, s’obre al capdavall del mur de migjorn, segurament al mateix lloc on s’obria la primitiva.
Els paraments externs no mostren cap mena d’ornament, llevat d’uns fragments de lesenes, situades a l’espai presbiteral i a l’absis, que devien delimitar diferents compartiments d’arquets cecs.
On l’aparell es fa visible, aquest mostra una estructura força regular, concretada en uns carreuons de mides mitjanes (en alguns llocs, fins i tot, petits), ben escantonats, però sense polir, que són disposats en perfectes filades horitzontals i distribuïts a trencajunt, amb el lligam d’un morter compost de sorra i calç.
Aquest petit temple, fornit d’una sola nau amb absis, fou ampliat modernament amb dues capelles, gairebé quadrades, encastades als laterals de la nau, a manera de creuer, ensems que s’erigia un campanar de torre, de coberta piramidal, el qual s’adossa al mur de ponent. A més, a l’angle nord-oriental, abraçant una part de l’absis i de la capella lateral de tramuntana, encara hi ha, bé que mig enderrocat, un altre cos modern, el qual, potser, feia de rectoria. La darrera ampliació que desfigurà l’edifici és un petit habitacle, habilitat per a donar classes, i de construcció relativament recent, que apareix adossat al campanar, vers ponent. A part això, també cal assenyalar un sobre alçament de la nau, ben concretat en els murs terminals.
Atès l’estat actual de l’església, es fa difícil precisar-ne amb exactitud la data de construcció, bé que és versemblant admetre una data compresa entre el final del segle XI i la primera meitat del XII, seguint els models llombards, els quals s s’evidencien en els fragments de lesenes que ens han arribat.
L’edifici és ben conservat. (FJM-AMB)
Pica
Pica baptismal conservada a l’interior de l’església. S’ornamenta amb un motiu vegetal, força corrent a la Vall d’Aran.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Calc de la decoració que ornamenta la pica baptismal de l’església.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Una peça romànica, molt remarcable, és constituïda per la pica baptismal, conservada a l’interior d’aquesta església.
Aquesta peça és composta de tres elements ben diferenciats (vas, suport i base), bellament ornamentats, la suma dels quals dona una alçada de 90 cm.
La pica pròpiament dita és un vas cilíndric, de base aixamfranada, que fa 44 cm d’alçada, amb un diàmetre extern de 80 cm i un d’intern de 60 cm, la resta dels quals dona un gruix de 10 cm.
Pel que fa a l’ornamentació, aquesta admet un tema, freqüent a les piques de la Vall, consistent en una tija ondulada que es desdobla en espirals oposades en cadascuna de les seves corbes, amb l’additament d’un conjunt de rebrots, constituïts per fulles corbes lanceolades, nascudes a l’inici de l’espiral, i per unes altres de palmejades, originades a partir de la tija mare i oposades a l’espiral, o bé sorgides d’aquest darrer, però ocupant una posició més avançada que les lanceolades respecte a la descripció de l’espiral.
El suport, que fa 46,50 cm, és una columneta de secció circular, però tendent a la forma triangular, a causa de l’encastament de tres bocells soguejats que la divideixen en tres compartiments rectangulars, en cadascun dels quals hi ha un tema ornamental diferent.
Així, en el primer, podem veure un cercle partit en dues parts iguals per una línia longitudinal, a manera de diàmetre, que és trencada, al centre de la circumferència, per un altre cercle, molt més petit i concèntric al primer. A l’espai existent entre les dues línies de circumferència, encara giren un seguit de trapezis, amb la base menor encarada al cercle petit. Ja fora dels cercles, encara hi ha quatre trapezis més que s’allotgen als angles d’aquest compartiment.
El segon departament és ornamentat amb dues filades, compostes de quatre rombes contigus, disposades verticalment i separades per un estret filet.
El tercer compartiment és esculpit amb dues parelles de triangles amb els vèrtexs oposats, situats als extrems superior i inferior, els quals delimiten dues sèries centrals, compostes ara per tres triangles, però també oposats als vèrtexs. Entremig d’aquests, encara n’hi ha un altre, situat, de manera arbitrària, en un costat.
La base, que és escapçada pel paviment de fusta que recobreix el sòl de l’església, pren volum mitjançant uns bocells circulars, disposats a manera de motllures. (FJM-AMB)
La tipologia d’aquesta pica —tres parts clarament diferenciades— coincideix amb la de gairebé totes les piques baptismals conservades a la Vall d’Aran; podem esmentar com a exemples les de Sant Roc de Begòs, Arròs i Montcorbau, entre d’altres. Es tracta d’un tipus molt freqüent a la Vall d’Aran, però no a la resta del Principat, on normalment les piques baptismals són compostes d’un cup de grans dimensions i a vegades d’un petit suport.
La columna que serveix de tenant per a la pica és dividida en tres compartiments rectangulars, separats per unes franges verticals que han estat decorades amb un soguejat. Al primer compartiment hi ha representats dos cercles concèntrics; del cercle interior surten unes franges que divideixen l’espai entre els dos cercles en vuit parts. Al segon compartiment hi ha un tema geomètric a base de rombes i en el tercer un altre tema geomètric format per triangles. La primera representació és un símbol cristològic.
La pica pròpiament és decorada amb un tema vegetal que es desenvolupa horitzontalment per tot el perímetre. Aquest motiu és el mateix que apareix decorant la pica baptismal de Sant Esteve de Montcorbau i correspon, amb alguna variant, al tema 171 de la classificació feta per E. Carbonell en el seu estudi sobre l’ornamentació a la pintura romànica catalana (E. Carbonell: L’Ornamentació En La Pintura Romànica Catalana, Artestudi Edicions, Col·lecció de Materials, núm. 2, Barcelona 1981, pàg. 150). És similar als que apareixen a les piques baptismals de Sant Roc de Begòs, de Betlan i de Vielha. Correspon a un grup de temes de tipus vegetal, més o menys semblants, que es troben amb molta freqüència al Principat—sobretot a la pintura sobre taula— i que estan formats per una línia ondulant de cadascuna de les corbes de la qual surt una tija acabada en formes vegetals. Aquests temes són de tradició oriental i arribaren a l’occident europeu a través de l’art bizantí i l’art islàmic.
Aquesta pica ha estat executada amb una tècnica força acurada, molt semblant a les de les esglésies de Sant Esteve de Montcorbau i Sant Roc de Begòs.
Com succeeix amb la resta de piques de la Vall d’Aran i amb moltes de les del Principat en general, és difícil donar una cronologia encara que només sigui aproximada, ja que no hi ha elements clars de datació. Pensem, però, que podria haver estat executada en algun moment del període que s’estén entre la segona meitat del segle XII i la primera del XIII, atesa la seva qualitat tècnica. (EBC)