Resultats de la cerca
Es mostren 992 resultats
notació ecfonètica
Música
El seu nom deriva del grec ekphonéo, que significa ’declamar'.
Serveix per a facilitar la recitació de les lliçons, i en general dels textos bíblics, tant en els ritus cristians com en l’hebreu Els signes que utilitzen els diferents tipus de notació ecfonètica comprenen lletres, punts i traces semblants als neumes, que probablement reprodueixen els gestos de les mans del director del cor El seu significat no sempre és clar Entre les més antigues destaca la notació siríaca, codificada abans del segle V i desenvolupada de manera completa abans del segle XI utilitza més de trenta signes, si bé la meitat estan en funció dels més importants Es diu que la…
art naïf
Art
Dit del corrent artístic practicat per artistes en un principi no professionals i sense cap formació acadèmica i, per tant, d’una espontaneïtat suposadament sense interferències.
Per aquesta ingenuïtat naïf vol dir, en francès, ‘ingenu’, ha estat relacionat amb l’art dels infants, amb els quals comparteix l’absència de convencionalismes, tant de tècnica com de continguts, i del qual es diferència, tanmateix, per la minuciositat i la simplicitat enganyosa Comparteix, d’altra banda, amb l’art popular i dels pobles primitius la presència d’elements màgics i onírics, sense solució de continuïtat amb el món natural És un art bàsicament pictòric, on destaca l’absència de perspectives, la utilització del color amb un valor simbòlic i expressiu, el caràcter sempre figuratiu…
Romà Ribera i Cirera
La dama de la màscara , per Romà Ribera i Cirera
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, el seu mestre admirat fou, però, Pere Borrell, amb qui anà a pintar als Pirineus i l’obra del qual intentaria introduir a París Amplià estudis a Roma 1873-76 i exposà i viatjà a Londres S'installà després a París, on el marxant Goupil ja li havia preparat el camí El 1878, a l’Exposició Universal de París tingué un èxit decisiu amb obres d’un notable verisme força literari El cafè concert, El cafè ambulant, L’art al marasme D’aquesta temàtica passà seguidament a la plasmació de la vida elegant en diversos exemplars de Sortida de ball i altres obres similars, que alternà amb…
Sant Miquel de Llimiana
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera d’aquesta arruïnada església, coneguda popularment amb el nom de Santa Soleta Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església de Sant Miquel, coneguda amb el nom de Santa Soleta, són al cim d’un serrat, entre dos barrancs, al peu del camí que puja cap al santuari del Sant del Bosc JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG295572 Història Fins a l’actualitat, no s’han localitzat notícies històriques documentals que aportin dades sobre el seu passat, tot i que per les restes que ens han pervingut el seu origen es remunta a l’època medieval MLIR Església És un edifici d’una…
full electrònic
Electrònica i informàtica
Programa que maneja en una pantalla una quadrícula en què cada casella pot emmagatzemar informació alfanumèrica o fórmules on intervenen d’altres caselles.
Aurelià de Réôme
Música
Teòric musical francès.
Vida Només se’n sap que fou membre de la comunitat benedictina de l’abadia de Saint Jean de Réôme i que escriví el tractat Musica disciplina , datat vers el 850, tot complint els desigs d’alguns collegues seus És el primer tractat sobre música de l’Edat Mitjana que s’ha conservat, i és dipositari, sens dubte, de la tradició dels segles precedents Dividit en vint capítols, els set primers tracten de qüestions generals que ja havien estat abordades per Boeci, com ara l’harmonia de les esferes, els efectes de la música en el comportament humà o les proporcions matemàtiques que la regeixen Els…
fidelitat
Història
A l’època feudal (ja des del s VIII), jurament que el vassall feia al senyor; així, el senyor podia assegurar el compliment dels deures del vassall i aquest podia reforçar la seva condició d’home lliure.
El sentit de la fidelitat fou tan arrelat a la Catalunya medieval, que, segons els tractadistes de l’època, que hom n'havia de tenir àdhuc als enemics, complint-los la fe donada En molts casos, les fórmules jurídiques lliguen la fidelitat amb la legalitat, ésser fidel i legal o lleial , o sia, amb exclusió de frau Segons els usatges i llurs comentaristes del s XIV, eren obligats a la fidelitat al comte de Barcelona o al rei tots els vassalls, àdhuc els de barons i cavallers, de ciutadans i de l’Església, encara que radiquessin en les jurisdiccions baronials Tant en les…
gas noble
Química
Nom donat a cadascun dels elements que són en estat gasós a temperatura ambient situats a la darrera columna de la dreta de la taula periòdica dels elements
.
Pel fet de tenir les capes electròniques exteriors completes, resulten difícils de fer combinar amb ells mateixos llurs molècules es presenten en forma monoatòmica o amb d’altres elements i de fer que formin compostosEls gasos nobles són l’heli, el neó, l’argó, el criptó, el xenó i el radó Hom també els anomena inerts , precisament per l’esmentada dificultat de combinació El 1933 L Pauling suposà que els gasos nobles podien combinar-se químicament i amb elements hiperactius, com és ara el fluor, i en proposà fins i tot les fórmules de determinats composts, com l’hexafluorur de…
al·legoria
Literatura
Bíblia
Figura retòrica que consisteix a desenvolupar una imatge o successió d’imatges, de manera que expressin simultàniament un sentit directe i un altre de figurat, ambdós complets.
Es diferencia de la metàfora en el desenrotllament, més ampli i extens, que pot abraçar tota una obra, i en la seva finalitat, que no és inicialment estètica, sinó que amaga una intenció sovint didàctica o moral L’allegoria, abundant a totes les literatures primitives, constituí una de les fórmules freqüents als llibres de la Bíblia i a la tradició grega i llatina i, recollida pel cristianisme, desembocà a l’edat mitjana en un sistema coherent i tancat d’imatges i representacions —en són exemple el Roman de la Rose , les construccions allegòriques de Ramon Llull o la Divina…
Francesc Carbonell i Bravo
Francesc Carbonell i Bravo
© Fototeca.cat
Història
Científic.
A disset anys es doctorà en filosofia a Palma Mallorca El 1789 es llicencià en farmàcia a Barcelona, i el 1795, en medicina a Osca, disciplina en la qual es doctorà a Montpeller el 1801 Estudià química i mineralogia a Madrid El 1805 es feu càrrec de la nova càtedra de química de la Junta de Comerç de Barcelona Durant l’ocupació francesa de la ciutat, continuà les classes a Palma amb els aparells de la Junta de Comerç que aconseguí de salvar Tornà a Barcelona 1816 i s’encarregà de nou de la seva càtedra de química fins el 1822, que fou nomenat catedràtic de química de la universitat tingué com…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina