Resultats de la cerca

La capital és Elista Compresa dins la depressió caspiana, al SW del Volga, la major part del territori és sota el nivell de la mar El clima és continental sec 150-350 mm de pluja anuals, i la vegetació, d’estepa El drenatge és insuficient, amb fondalades sense desguàs ocupades per llacs salats Els calmucs i els russos són majoritaris, i hi ha minories de kazakhs, txetxens i daguestànics prop del 20% La densitat és escassa, i predomina clarament el poblament rural La base de l’economia és la ramaderia ovelles, vaques, porcs, cavalls i alguns camells L’agricultura cereals, farratge, melons és…

Ferran Palau s’establí a Granollers com a banquer el 1915 o el 1916 El 1917 ingressà a l’Associació de Banquers de Barcelona Anunci del Banc de Granollers Compañía Transatlántica, Libro de información , 1920 El 1919 es creà el Banc de Granollers, que es féu càrrec de l’establiment de Ferran Palau i es convertí en el seu successor a tots els efectes Palau ocupà el càrrec de gerent a les ordres d’un Consell d’Administració presidit per Xavier Flaquer i Juvany, amb Francesc Torras i Villà com a vicepresident Torras fou el principal impulsor de la Caixa d’Estalvis de la Diputació de Barcelona…

Correspon des del 1790 al departament d’Indre i Loira i als confins dels de Loir i Cher, Indre i Viena uns 6 500 km 2 La capital i principal centre és Tours Comprèn l’extrem sud-oest de la conca de París i és formada per un baix altiplà 100 m travessat d’E a W pel Loira, el qual, amb els seus afluents Viena, Indre i Cher, hi ha obert àmplies valls La població viu bàsicament de l’agricultura i de la ramaderia, molt important Els conreus principals són els de la vinya, cereals, hortalisses i farratge al N hi són abundants els boscs de pins i castanyers Habitada en els temps…

La capital és Frauenfeld 20 200 h est 1994 Situat a les vores occidentals del llac de Constança, comprèn l’extrem oriental de la regió mitjana de Suïssa, i és una regió de turons que s’estenen al peu dels Prealps molàssics i que són tallats per àmplies valls obertes pel Thur afluent del Rin i els seus afluents La població 222 h/km 2 és de llengua alemanya i es concentra a les valls i a les vores del llac en petites ciutats És un dels cantons amb una renda per habitant més alta de Suïssa Riquesa agrícola amb producció de fruita, tabac i farratge És important la ramaderia bestiar…

En època romana apareix als Països Catalans el regatge sistemàtic amb aqüeductes i séquies, perfeccionat sota la dominació musulmana amb la generalització de les sínies Els cristians desenvoluparen, parallelament a recs i séquies, les primeres mines segles IX-XIV per tal d’aprofitar les aigües freàtiques Els segles XVII-XVIII i començament del següent són l’època de les petites derivacions fluvials a Catalunya i dels petits pantans al migjorn valencià Hom introdueix plantes americanes blat de moro, tomàquet, patata, encara que no tan típiques del regatge com les d’introducció musulmana arròs…

Comprèn la capçalera de la vall de Sant Llorenç, tributària del Tec, i el vessant esquerre de la capçalera de la Muga, riu que constitueix la frontera estatal, juntament amb el seu afluent per l’esquerra, el riu Major La superfície forestal hi és important rouredes, castanyers i alzines amb zones de pi roig Hi ha 169 ha destinades a pastures i farratge Quant a la ramaderia té 74 caps de bestiar oví, 59 de boví i 28 de cabrú Hi havia tingut una certa importància la fabricació de calçat, tradicional en l’àrea espardenyera de Sant Llorenç de Cerdans, i el contraban Hi ha jaciments…

El territori és molt muntanyós Hi ha claps de bosc, i la superfície agrícola 63 ha es localitza bàsicament prop de la vall de la Castellana 35 ha d’arbres fruiters presseguers, pomeres i pereres, 2 ha d’hortalisses, 17 ha de vinya i 14 ha de prats i farratge Els cens ramaders han anat molt de baixa 73 caps de bestiar boví i 15 d’oví Els banys de Molig JoMV És important per a l’economia del municipi l’explotació dels banys de Molig , establiment termal que aprofita les fonts d’aigües sulfuroses situat al fons de la vall bé que les aigües eren conegudes i utilitzades ja al s XVI,…

La capital és Saint Paul La part septentrional, continuació de l’escut canadenc, conté nombrosos llacs d’origen glacial Al sud de la confluència dels rius Minnesota i Mississipí s’inicia la gran àrea bladera que travessa tot el continent de N a S Una zona de transició amb conreus de farratge la separa d’una altra regió ja pertanyent al cinturó També hi ha conreus d’ordi, bleda-rave i patates La ramaderia, molt desenvolupada, colloca l’estat com a primer productor nord-americà de llet i mantega Una activitat econòmica de primer ordre és la mineria, amb una extracció de ferro…

La capital és Saint John's La part continental, de litoral molt retallat i nombrosos fiords, és l’extrem oriental de l’escut canadenc És important l’economia pesquera, principalment bacallà i arengades La mineria produeix amiant, coure, plom, zinc i espat fluor L’agricultura és bàsicament de subsistència, a part el farratge, que alimenta el bestiar boví per a la producció de llet L’explotació forestal dóna lloc a indústries de la fusta i de pasta de paper Hi ha també indústria alimentària derivats de la llet i conserves de peix La densitat de població és d’1,4 h/km 2 1991 però…

La capital és Cheyenne 50 008 h 1990 Limita amb els estats de Dakota del Sud i Nebraska a l’E, Colorado i Utah al S, Idaho i Montana a l’W i també Montana al N El relleu és molt muntanyós hi ha contraforts de les Rocalloses al S, amb les Laramie Mountains, les Medicine Bow Mountains i el Park Range alt màxima, 3 700 m L’ampla conca del Wyoming separa aquests sistemes de la serralada meridional de les Rocalloses Centrals, amb el Wind River Range Més cap a l’E s’estén la gran cadena de les Bighorn Mountains 4 013 m i les Absaroka A l’extrem nord-oest de l’estat hi ha abundoses manifestacions de…