Resultats de la cerca
Es mostren 1813 resultats
Manuel Valls i Bernat
Cinematografia
Productor i guionista.
Vida Format com a pintor, exposà des del 1971 Practicà l’art multimèdia accions, environaments , vídeo-art, poesia visual, publicacions, muntatges, etc i fou un dels promotors de la sala barcelonina d’avantguarda Galeria G dècada del 1970 S’apropà al cinema a través de l’Escola de Cinematografia Aixelà el 1968 i com a director dels curts Sabor a mí 1976, amb la Voss del Trópico, Maniquí 1977 i Quo Vadis, Sisa 1978 Després de crear Manuel Valls, PC, empresa amb la qual produí el documental televisiu Portrait José Carreras 1984, Cayetano del Real, el 1985 fundà Septimània Films,…
Eric Rohmer
Cinematografia
Pseudònim de Maurice Schérer, director cinematogràfic francès.
Professor de literatura, es dedicà posteriorment a la crítica cinematogràfica, i formà part del grup que donaria lloc a la Nouvelle Vague El 1950 fundà amb Jean-Luc Godard, Jacques Rivette i el crític André Bazin Cahiers du Cinéma , del qual fou redactor en cap de 1957 a 1963 Guionista de tots els seus films, després de rodar alguns curtmetratges, el 1959 estrenà el migmetratge Le signe du lion , el primer film d’una certa importància, tot i que la seva obra no aconseguiria notorietat fins a mitjan anys seixanta Part de la seva producció és organitzada en cicles Els seus …
Lewis Milestone
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Realitzà principalment films sobre la Primera Guerra Mundial — All Quiet on The Western Front 1930 basat en la novella de Remarque Im Westen nichts neues , Hell’s Angels 1930— i també sobre la Segona Guerra Mundial —el notable documental Report from Russia 1942, The Edge of Darkness 1942, The North Star 1943 Dirigí també films sobre la societat nord-americana — The Racket 1929, Front Page 1931— o basats en obres literàries Rain 1932 sobre la novella homònima de Maugham, Of Mice and Men 1939 sobre la novella homònima de Steinbeck i Mutiny on the Bounty 1963
Domènec Ceret
Cinematografia
Actor i director.
Vida Fill d’una família modesta, s’inicià com a dependent de comerç i viatjant, feina que deixà el 1903 pel teatre Debutà a l’Ateneu de Sabadell amb el nom artístic de Domingo Ceret Es dedicà sobretot als gèneres líric i còmic En 1907-08 treballà al Tívoli en peces populistes sense gaire interès artístic La seva primera incursió coneguda en el cinema fou el 1912 al migmetratge Mala raza Fructuós Gelabert El 1914 interpretà dos films per a la firma Solà-Penya després treballà en Linito quiere ser torero , per a la Barcinógrafo d’Adrià Gual i per a l’Argos i la Segre Films entre el desembre de…
Pepón Coromina
Cinematografia
Productor cinematogràfic.
Vida Fill d’un joier barceloní, els primers anys del decenni dels setanta desplegà una extensa activitat en el camp del disseny de modes, on aconseguí un veritable ressò S’introduí en l’àmbit cinematogràfic gràcies a la influència del realitzador Jordi Cadena i de l’actriu Marta Molins, que fou la seva companya sentimental i que protagonitzà molts dels films que ell produí El 1975 registrà l’empresa Ona Films per produir una sèrie de curts i el llarg L’obscura història de la cosina Montse 1976-77, adaptació de la novella homònima de Joan Marsé, dirigida per J Cadena i protagonitzada per Ana…
,
Roger Moore

Roger Moore en el paper de James Bond
Cinematografia
Actor de cinema i de televisió anglès.
Després de ser desmobilitzat en acabar la Segona Guerra Mundial, treballà en petits papers al cinema i a la televisió Com a secundari, foren d’una certa rellevància els films The Last Time I saw Paris 1954, de Richard Brooks, Interrupted Melody 1955, de Curtis Bernhardt, The King's Thief 1944, de Robert Z Leonard i Diane 1956, de David Miller Obtingué reconeixement sobretot a la televisió com a protagonista o coprotagonista de les sèries Ivanhoe 1958, The Alaskans 1959-60, Maverick 1957-62 i, sobretot, The Saint 1962-69 El 1973 rellevà Sean Connery en el paper de James Bond,…
Claude Berri
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el director, actor i productor de cinema francès Claude Langmann.
Fill d’emigrants jueus de Polònia i Romania, als dinou anys debutà en el teatre interpretant obres de Billetdoux i també en petits papers cinematogràfics, entre els quals Les bonnes femmes , de Claude Chabrol 1960 El 1962 dirigí el seu primer film, el curt Le poulet , amb el qual guanyà un Oscar Posteriorment dirigí una vintena llarga de pellícules, part de les quals d’un acusat to autobiogràfic, generalment a partir de les seves experiències durant la Segona Guerra Mundial Le vieil homme et l’enfant 1966, premiada al Festival de Berlín el 1967, Mazel Tov ou le mariage 1969, Le cinéma de papa…
Jean Renoir
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Fill del pintor Auguste Renoir, pel qual fou influït Començà fent de ceramista, però fou captat pel nou art i el 1924 realitzà La fille de l’eau i el 1926 adaptà la novella de Zola Nana , on reflecteix una influència naturalista que comparteix amb d’altres dels seus films de la primera època Posteriorment, fins el 1934, realitzà tretze films, entre els quals es destaquen La chienne 1931, Boudu sauvé des eaux 1932 i Madame Bovary 1934 El 1934 realitzà Toni , considerada com el precedent del neorealisme italià i que li permeté d’iniciar-se en la seva etapa més brillant Le crime de Mr Lange 1935…
Pedro Puche Lorenzo
Cinematografia
Director, guionista i doblador.
Vida Llicenciat en dret, estudià magisteri i exercí el periodisme mentre escrivia obres de teatre i lletres de cançons Germà de l’actor Jesús Puche, treballà com a doblador als estudis Paramount de Joinville París El 1932 s’installà a Barcelona i s’introduí en la indústria cinematogràfica com a guionista i dialogista de Pasa el amor 1933, Adolf Trotz i Incertidumbre 1935, Isidre Socias i Joan Parellada El 1934 substituí Fèlix de Pomès al capdavant de la secció de doblatge dels estudis Trilla-La Riva, on imprimí un segell personal i unes maneres de fer professionals En plena guerra civil…
Manuel Esteba i Gallego
Cinematografia
Director.
Vida Fill d’Isidre Esteba i Sanahuja, propietari de la distribuïdora CIRE Films i gerent de Producciones Cinematográficas CIRE Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i parallelament a la seva dedicació a la pintura i el teatre, el 1956 començà a treballar en el cinema com a meritori i auxiliar de direcció en films de José Luis Pérez de Rozas, Antonio Santillán, Ladislao Vajda o José María Elorrieta També fou productor executiu i coguionista de La alternativa 1962, José María Nunes dirigí el migmetratge documental Fiesta Mayor 1963-66 i realitzà dos llargs…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina